Medicina psicosomática
La medicina psicosomática és un camp mèdic interdisciplinari que estudia els fenomens psicosomáticos i les relacions entre factors socials, sicològics, i de comportament en els processos del cos i la calitat de vida dels humans i animals.
L'antecessor acadèmic del camp modern de medicina del comportament i part de la pràctica de la siquiatria de consulta-enllace, la medicina psicosomática integra evaluació interdisciplinària i gestió, incloent diverses especialitats tals com siquiatria, psicologia, neurologia, medicina interna, cirugia, alergologia, dermatologia i psiconeuroinmunologia. Les situacions clíniques en les que els processos mentals actuen com un factor important afectant els resultats mèdics són àrees de competència de la medicina psicosomática.[1]
Història
En el món migeval islàmic Ahmed ibn Sahl al-Balkhi (d. 934) i Haly Abbas (d. 994) sicòlecs-mèdics varen desenrollar una comprensió inicial de les malalties que eren produïdes per interaccions de la ment i el cos. Ells es varen donar conte com la fisiologia i psicologia d'un pacient podien afectar-se mútuament. Ells varen descobrir correlació entre pacients que eren física i mentalment sans i entre aquells que eren física i mentalment malalts.[2]
Al començament de el XX Franz Alexander va liderar el moviment que buscava l'interrelació dinàmica entre ment i cos.[3] Sigmund Freud va tindre un gran interés en les malalties psicosomáticas lo que es reflectix en les seues cartes en Georg Groddeck qui per eixa época, investigava la possibilitat de tractar certs desórdens físics per mig de processos sicològics.[4]
A partir de 1970, gràcies al treball de Thure von Uexküll i els seus colegues en Alemània i atres llocs, la teoria biosemiótica ha segut utilisada com a base teòrica de la medicina psicosomática. En particular el concepte de umwelt i la teoria de l'organisme de Jakob von Uexküll han segut considerats útils per a descriure els fenomens psicosomáticos.
Desórdens psicosomáticos
Es creu que algunes malalties físiques posseïxen un component derivat de la tensió producte de la vida quotidiana. Per eixemple, això succeïx en la lumbalgia i l'hipertensió arterial, condicions a on l'estrés sembla ser un agreujant.[5] Fins fa poc a la siquiatria li ha segut difícil distinguir els desórdens somatomorfos, desórdens en els quals els factors mentals són l'única causa de la malaltia física, dels desórdens psicosomáticos, desórdens en els quals els factors mentals tenen un rol significatiu en el desenroll, expressió, o resolució d'una malaltia física.
Per eixemple, mentres que anteriorment es pensava que l'úlcera péptica era causada únicament per l'estrés, investigacions posteriors han trobat que la Helicobacter pylori causava el 80% de les úlceres. No obstant 4 de cada 5 persones colonisades en Helicobacter pylori no desenrollen úlceres, i un panel d'experts organisat per l'Acadèmia d'Investigació de Medicina del Comportament va aplegar a la conclusió que les úlceres no són una mera malaltia infecciosa i que en canvi els factors mentals tenen un rol significatiu en el seu desenroll. Una explicació podria ser que l'estrés debilita al sistema immune, per lo tant les tensions promouen l'infecció del cos per part de la Helicobacter pylori.[6]
Encara en l'actualitat resulta difícil classificar als desórdens com purament físics, psicosomático mixts, o purament somatofmorfos. Un eixemple és el Síndrome de l'intestí irritable (SII) el qual antigament es considerava tenia causes exclusivament mentals, no obstant investigacions posteriors han trobat diferències significatives en el comportament de l'intestí en els pacients en SII. Per una atra part, no existixen canvis estructurals en els pacients en SII i les investigacions mostren que l'estrés i les emocions són factors significatius en l'ocurrència de el SII.[7]
No obstant, si be és necessari identificar si una determinada malaltia posseïx una base física, cada volta existix un major consens que l'esforç per a identificar els desórdens com purament físics o psicosomáticos mixts està quedant obsolet ya que casi totes les malalties físiques posseïxen factors mentals que afecten el seu començ, presentació, manteniment, susceptibilitat al tractament, i resolució.[8][9]
Vore també
- Fenomen psicosomático
- Trastorn de conversió
- Efecte placebo
- Psiconeuroinmunología
- Trastorn somatomorfo
Referències
- ↑ Levenson, James L. (2006). Essentials of Psychosomatic Medicine, American Psychiatric Press Inc. ISBN 978-1-58562-246-7.
- ↑ Nurdeen Deuraseh and Mansor Abu Talib (2005), "Mental health in Islamic medical tradition", The International Medical Journal 4 (2), pp. 76-79.
- ↑ Asaad, Ghazi (1996). Psychosomatic Disorders: Theoretical and Clinical Aspects, Brunner-Mazel, pp. X, 129–130. ISBN 978-0-87630-803-5.
- ↑ Erwin, Edward (2002). The Freud Encyclopedia: Theory, Therapy and Culture, Routledge, pp. 245–246. ISBN 978-0-415-93677-4.
- ↑ Sarno, John (2006). The Divided Mind, ReganBooks. ISBN 0-06-085178-3.
- ↑ «GI Consult: Perforated Peptic Ulcer». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2007. Consultat el 26 d'agost de 2007.
- ↑ Melmed, Raphael N. (2001). Mind, Body and Medicine: An Integrative Text, Oxford University Press Inc., Estats Units, pp. 191–192. ISBN 978-0-19-513164-2.
- ↑ «Skumin V A Borderline mental disorders in chronic diseases of the digestive system in children and adolescents. Zhurnal nevropatologii i psikhiatrii imeni SS Korsakova Moscow Russia 1952 (1991), Volume: 91, Issue: 8, Pages: 81-84 PubMed: 1661526». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014. Consultat el 22 de giner de 2014.
- ↑ (1982).«Непсихотические нарушения психики у больных с приобретёнными пороками сердца до и после операции (обзор).».Zhurnal nevropatologii i psikhiatrii imeni S.S. Korsakova.82(11)
- 130–5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medicina psicosomática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.