Neurofisiología
La neurofisiología[1] és la branca de la fisiologia que estudia la funcionalitat del sistema nerviós.
Este registre de l'activitat bioeléctrica va demostrar que el sistema nerviós és essencialment dinàmic.
L'etimologia presa del grec νεῦρον neuron que significa nervi i φύσις fisis com a naturalea i -λογία -logía com a coneiximent, seria lliteralment: «coneiximent de la naturalea del nervi».
Tota acció o conducta és resultat de modificacions en la funció del sistema nerviós. La neurofisiologia demostra cóm funciona este complicat sistema i cóm produïx la varietat de models de conductas que manifesten els organismes. S'han produït interessants alvanços en l'investigació, sobretot en els aspectes bioquímics i elèctrics.
Història
[editar | editar còdic]En 1792 Luigi Galvani demostrava que l'electricitat podia iniciar contracció musculars. Va realisar els seus experiments en una màquina electrostàtica acoplada a extremitats de granotas.
Es pot plantejar com l'inici de l'estudi de l'excitabilitat elèctrica dels músculs i l'excitabilitat de les neurones.
En 1849 Emil du Bois-Reymond va descobrir que era també possible dur un registre de l'activitat elèctrica durant l'activitat de la contracció muscular.
En 1890 Étienne-Jules Marey realisa el registre gràfic de l'activitat neuromuscular, aixina va introduir el terme d'electromiografía.[2]
En 1928 el fisiólogo Edgar Douglas Adrian, va demostrar la presència d'electricitat dins de les cèlules nervioses. Adrian va incorporar el método i el llenguage de la neurofisiologia bàsica-experimental a la pràctica clínica. Va rebre el premie Nobel en 1932 pel seu treball en les cèlules nervioses (neurones).
Característiques
[editar | editar còdic]La neurofisiologia (NF) registra i analisa l'activitat elèctrica, que s'està produint de manera espontànea, o siga l'activitat desenrollada durant la funció, d'alguna de les estructures del Sistema Nerviós.
La NF obté aixina informació sobre el funcionament dels components del Sistema Nerviós. L'activitat registrada té uns paràmetros de normalitat que s'alteren en cas de patologia.[3]
Una atra forma d'estudi és l'aplicació controlada d'estímuls sobre algunes estructures del Sistema Nerviós, per a provocar la seua resposta i registrar-la per a comprovar si és normal o està alterada.
Vore també
[editar | editar còdic]- Neurofisiología bàsica (o Neurofisiología experimental)
- Neurofisiología clínica
- Ret neuronal biològica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Neurofisiología». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ Erro al crear miniatura:
- ↑ Susana Santiago Pérez. «L'evolució científic-tècnica ha conseguit que la Neurofisiología clínica estiga cada volta més present en la pràctica clínica diària». Notícies en Salut. Consultat el 31 de juliol de 2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Shepherd, G. M. (1983): Neurobiology. Oxford University Press, New York.
- Kuffler S. W., Nicholls J. G., Martin A. R (1984): From neuron to brain.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neurofisiología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.