Excitabilidad neuronal
L'excitabilidad neuronal és la capacitat de les neurones de canviar el seu potencial elèctric i transmetre este canvi a través del seu axón. L'excitació neuronal es produïx per mig d'un fluix de partícules carregades per mig de la membrana, lo que genera una corrent elèctrica de modo que depén de l'existència de distintes concentracions d'ions a abdós costats de la membrana celular i de la capacitat de transport actiu a través d'estes membranes per a generar una diferència de potencial electroquímic dins i fòra de la cèlula.
Característiques celulars
La membrana de les cèlules està polarisada, degut a que hi ha un repartiment desigual de càrregues elèctriques entre l'interior i l'exterior de la cèlula. Açò crea una diferència de potencial, sent l'exterior positiu respecte a l'interior. En l'exterior, en el líquit intersticial, l'anión més abundant és el clor. En el citoplasma, els aniones més abundants són les proteïnes, que en el pH celular es ionizan negativament.
El catión més abundant en el líquit intersticial és el sodi, i en la citoplasma el potassi i la major part dels canvis en el potencial són deguts a l'intercanvi d'estos ions.
Estímul d'excitació
La representació gràfica de la variació de potencial respecte al temps és el potencial d'acció. La cantitat d'estímul necessari per a provocar l'activitat d'una neurona, es denomina llindar de excitabilitat. Alcançat este llindar, la resposta és un potencial d'acció independent de l'estímul. És dir, seguix la llei del tot o res. Açò és pels canals activats per voltage de sodi.
Durant la despolarizaació, la neurona no és excitable i es diu que està en periodo refractario absolut. Durant l'hiperpolarizaació subsegüent, la neurona és parcialment excitable, parcialment refractaria, és dir, que es precisa un estímul més intens per a provocar un nou potencial d'acció, ya que ha aumentat el llindar de excitabilitat.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Excitabilidad neuronal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.