Trastorn mental

Els térmens malaltia mental, trastorn mental i trastorn de la salut mental i atres sinònims s'apliquen a una àmplia varietat de problemes, cada u d'ells en característiques distintes. En llínees generals, es manifesten com a alteracions en els processos del raonament, el comportament, la facultat de reconéixer la realitat, les emociones o la relació en els demés, considerades com a anormals sobre el grup social de referència del com prové la persona. No tenen una única causa, sino que són el resultat d'una complexa interacció entre factors biològics, socials i sicològics. En freqüència es pot identificar i tractar una causa orgànica subjacent.

Les evaluacions del pacient són realisades per professionals de siquiatria o psicologia, utilisant diversos métodos, com proves psicométricas, pero a sovint depenen de l'observació i l'entrevista personal. Els tractaments tradicionals han segut la psicoterapia i els psicofármacos sent afegitons, des dels processos de reforma psiquiàtrica dels anys 1970 i 1980, enfocaments més integrals i afins en la perspectiva biopsicosocial. Estos tractaments inclouen el treball d'intervenció social, els grups d'ajuda o respal mutu (en o sense facilitació de professionals de l'àmbit psicosocial de la psicologia, l'educació o el treball social), autoajuda o canvis en l'estil de vida. En els anys 1990 es va començar a implantar el cridat model de recuperació en numerosos països, sobretot d'àmbit anglosaxó i en especial en Regne Unit i EE. UU.

Les evidències científiques des de la siquiatria nutricional confirmen que l'alimentació és un factor de risc per al desenroll de trastorns mentals, en totes les edats i països. Aixina mateix, s'ha demostrat que tant l'estrés com els problemes sicològics o psiquiàtrics provoquen mals hàbits alimenticis afectant a la calitat de la nutrició i causant diversos trastorns de salut general i empijorant la salut mental, entrant en un procés de retroalimentació.

Els trastorns mentals més comuns inclouen la depressió (que afecta a uns 300 millons de persones en el món), el trastorn bipolar (uns 60 millons), la demència (uns 50 millons), l'esquizofrènia i unes atres psicosis (uns 23 millons) i els trastorns del desenroll, inclós l'autisme.

l'estigma social i el mentalisme (o cuerdismo) són formes de discriminació cada volta més considerades com a factors que aumenten el sofriment psíquic i el grau de discapacitat associats als trastorns mentals. Des de l'intervenció social (treball i educació social, teràpia ocupacional, salut comunitària, etc) i els moviments socials del colectiu de persones afectades intenten aumentar la comprensió d'estos factors per a evitar l'exclusió social i les dificultats que supon per als processos de recuperació.

Terminologia

Depenent del concepte de malaltia que s'utilise, alguns autors consideren adequat utilisar en el camp de la salut mental el terme trastorne mental (que és el que utilisen els dos sistemes clasificatorios de la psicopatología més importants en l'actualitat: la CIE-10 de l'Organisació Mundial de la Salut i el DSM-V-TR de l'Associació Nortamericana de Siquiatria), sobretot en aquells casos en els que l'etiologia biològica no està clarament demostrada. Ademés, el terme malaltia mental està associat a estigmatisació social i cuerdisme. Per estes raons, el terme està en desús i s'usen més trastorn mental o psicopatología. No obstant, el terme trastorne mental també ha segut objecte de controvèrsia i crítica junt al propi sistema diagnòstic.

En el seu Diccionari de Psicopatología Fantàstica, José Retik crea entitats psicopatològiques fantàstiques inventant les seues pròpies patologies. No va ser el primer en realisar este eixercici. En 1995, al psiquiatra Ivan Goldberg, heretat en Nova York, se li va ocórrer gastar una broma. Havia llegit la quarta edició del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM, en anglés), l'anomenada Bíblia de la siquiatria moderna, i va decidir animar-se en una paròdia. Esta va ser presa en sério i va acabar convertida en un trastorn cridat "desorde d'adicció a Internet" (IAD, en anglés). L'invenció de trastorns mentals ha segut una broma recurrent canalizadora de crítica que ha donat lloc a texts com la "Proposició per a classificar la felicitat com un trastorn psiquiàtric" del sicòlec clínic Richard P. Bentall o a la "Etiologia i tractament de la chiquea" del psiquiatra Jordan W. Smoller en la publicació satírica i humorística Journal of Polymorphous Perversity (Revista de la Perversidad Polimorfa).

Història

En l'antiguetat, es relacionava els trastorns mentals en causes sobrenaturals. Les cultures més primitives els atribuïen a possessions demoníaques o forces naturals i les cultures més complexes als deus. Estos pensaments primitius varen donar lloc a la pràctica de #trepanació craneanas en l'objectiu de "deixar eixir als dimonis que provocaven les malalties mentals" i sobre les que existixen evidències que daten des de fa més de 5000 anys, a torturas o al confinament dels malalts.

En el XIX, els manicomios eren com a presons, puix solament es disfrassava la tortura com una curació, un dels tants casos va ser en l'hospital psiquiàtric Charenton en París, a on aplicaven com a tractament, mantindre'ls nugats, sumergir-los en aigua freda o colpejar-los. Tot açò per a apartar les idees i ilusions que estes persones pogueren albergar.

En 1949, Antonio Egas Moniz va rebre el premie Nobel en Medicina per "pel seu descobriment del valor terapèutic de la lobotomía en determinades psicosis", tècnica que consistix en retirar total o parcialment un fragment del cervell en la part frontal. Walter Freeman, mege nortamericà, va anar el pioner de les lobotomías transorbitales, tècnica que va realisar profusamente i es va vore envolta en una gran polèmica, fins a la seua última intervenció en 1967.

Paralelament, en 1964 es va portar a terme el proyecte MK-ULTRA, que buscava controlar la ment i aixina borrar la memòria existent i reconstruir el pensament, alguns dels experiments realisats eren la radiació, us de psicotrópicos, injecció simultànea de barbitúricos i anfetaminas, i descàrregues elèctriques al cervell. L'únic resultat d'este experiment va ser deixar a les persones involucrades en dany cerebral.

Etiologia

No es coneix la causa exacta dels trastorns mentals, si ben tot sembla indicar que es tracta del resultat d'una complexa interacció entre diversos factors biològics, socials i sicològics. Les puntuacions altes en neuroticisme són predictius per al desenroll de tots els trastorns mentals comuns.

A lo manco una part dels casos de certs trastorns psiquiàtrics són secundaris a una causa orgànica, el tractament de la qual pot ajudar a la milloria dels síntomes o inclús a la recuperació funcional parcial o total. Les persones someses a situacions d'estrés, tensió emocional o problemes sicològics o psiquiàtrics descuiden la seua alimentació i adopten hàbits alimenticis perjudicials. Esta mala alimentació comporta una mala nutrició que causa diversos trastorns de salut general i afecta també a la salut mental, retroalimentant el procés.

La mala salut física és un factor particularment important que prediu una mala salut mental. Els trastorns de la salut mental estan clarament relacionats en les denominades "malalties de la civilisació" i presenten diferències per sexes, compartint multitut de vies fisiopatològiques, incloses les alteracions del sistema inmunitario i l'estrés oxidativo. En qualsevol especialitat mèdica, des de cardiología i dermatologia fins a gastroenterología i reumatología, la salut mental és una variable d'importància. No obstant, les investigacions recents conclouen que la nutrició no solament afecta directament les condicions tractades en diverses disciplines mèdiques, sino que també té el potencial d'influir (millorant o empijorant) en els trastorns mentals.

Existixen proves que confirmen l'implicació de factors genètics en certs trastorns psiquiàtrics. Concretament, s'han identificat 134 gens (206 variants) que s'associen en un major risc de desenrollar trastorn depressiu major, trastorns d'ansietat, esquizofrènia, trastorn bipolar i trastorn per dèficit d'atenció en hiperactivitat. Els alvanços més significatius s'han produït en l'estudi de l'esquizofrènia, en 50 gens identificats. En contraposició, solament s'han trobat 3 gens implicats en els trastorns d'ansietat.

Classificació

Artícul principal → Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals.

Aun cuando clásicamente s'han dividit els trastorns mentals en Trastorns Orgànics i Trastorns Funcionals, fent referència al grau de génesis fisiològica o psíquica que determine al padecimiento, la clínica demostra que abdós esferes no són independents entre sí i que en la patologia, com en el restant de l'eixercite psíquic "normal", abdós factors interactuen i es correlacionan per a generar l'ampli espectre del comportament humà tal com ho coneixem. De fet, alteracions biològiques alteren la psique, de la mateixa manera que alteracions sicològiques alteren o modifiquen la biologia.

Segons el DSM-IV-TR, els trastorns són una classificació per categories no excloent, basada en criteris en traces definitorios. Admeten que no existix una definició que especifique adequadament els llímits del concepte, carint d'una definició operacional consistent que englobe totes les possibilitats. Un trastorn és un patró comportamental o sicològic de significació clínica que, qualsevol que siga la seua causa, és una manifestació individual d'una disfunció comportamental, sicològica o biològica. Esta manifestació és considerada síntoma quan apareix associada a un malestar (per eixemple, dolor), a una discapacitat (per eixemple, deterioració en un àrea de funcionament) o a un risc significativament aumentat de morir o de sofrir dolor, discapacitat o pèrdua de llibertat.

Atres models plantegen que el trastorn mental greu no és alguna cosa definible dins d'alguna categoria diagnòstica sino un desplaçament dins d'un continu entre neurosis i psicosis. Esta postura és la que defén, per eixemple, el psiquiatra i investigador Jim Van Vos. També s'ha plantejat que l'aplicació d'un model diagnòstic de tipo biomèdic és massa reduccionista i provoca més problemes més que ajuda en l'anàlisis i tractament d'uns trastorns que tenen raïls i necessitats bio-psicosocials. Front al model diagnòstic d'orige biomèdic s'ha propost per part de la Division of Clinical Psychology (Divisió de Psicologia Clínica) de la British Psychological Society (Associació Britànica de Psicologia) el Marc de Poder, Amenaça i Significat (Marque PAS).

Una concepció errònea molt freqüent és pensar que la classificació dels trastorns mentals classifica a les persones; lo que realment fa és classificar els trastorns de les persones que els patixen. Este biaix relacionat en la teoria de l'etiquetage és un dels factors que reben més crítiques des de la perspectiva psicosocial del tractament dels trastorns mentals en general i pero que afecta sobretot als greus (esquizofrènia, trastorn bipolar, etc). El concepte que sol utilisar-se per a este problema és el cridat estigma social dels trastorns mentals pero des de les organisacions de persones afectades es parla de cuerdismo o mentalisme ya que es considera que el concepte d'estigma social no senyala les discriminacions que es donen dins de les pròpies institucions sanitàries, socials o jurídiques encarregades de la seua atenció, protecció i conte. Les implicacions d'un diagnòstic psiquiàtric poden tindre greus repercussions sobre la persona i el seu entorn familiar i comunitari, dificultant de forma seria el procés d'inclusió social i recuperació del seu trastorn o inclús agravant la situació.

Existixen numeroses categories de trastorns mentals, en major o menor gravetat tant en la vivència subjectiva de l'individu com en la seua repercussió dins del funcionament social, aixina es fa alusió a una atra classificació clàssica: Trastorns Neuróticos i Trastorns Psicóticos.

• Les neurosis afecten en major grau a la percepció del subjecte sobre sí mateixa, i al seu nivell d'agrade, de plenitut i d'integració del yo, aixina com a les seues relacions en l'entorn social i familiar més propenc; no obstant, no presenten els síntomes usuals de desconexió en la realitat i ampli alluntament de la vida social, poden eixercitar-se laboral i académicamente, i segons Freud i les escoles psicoanalíticas este estat és la condició natural de la vida psíquica.

• Les psicosis, comprenen la manifestació més clarament associada en la malaltia mental, els seus síntomes clàssics inclouen les alucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional, estos trastorns solen tindre un factor orgànic prou pronunciat com els Trastorns Depressius i Bipolars, encara que les esquizofrènias són clarament les de major repercussió personal, social i familiar donat el seu caràcter crònic i degenerativo caracterisat pels elements propis de tots els trastorns psicóticos als quals s'afigen la desconexió en la realitat i aplanamiento afectiu.

Diagnòstic diferencial

El primer pas davant un pacient en síntomes relacionats en un possible trastorn mental és realisar una completa evaluació clínica, per a excloure o confirmar la presència d'una causa orgànica subjacent o associada. Existix un ampli palmito de trastorns orgànics que cursen en síntomes psiquiàtrics o que poden simular un trastorn mental. La seua identificació pot aplegar a resultar complexa i no sempre es realisa una adequada evaluació del pacient. En ocasions, els síntomes psiquiàtrics es desenrollen abans de l'aparició d'atres síntomes o signes més característics de la malaltia, com ocorre en certs trastorns metabòlics, i inclús poden ser les úniques manifestacions de la malaltia en absència de qualsevol atre síntoma, com ocorre en alguns casos de malaltia celíaca o de sensibilitat al gluten no celíaca, per lo que en freqüència no es conseguix un diagnòstic correcte o este es demora durant anys.

Alguns dels trastorns que cursen freqüentment en síntomes psiquiàtrics o poden confondre's en una malaltia mental inclouen:

• Trastorns endocrins, tals com l'hipotiroïdisme, l'hipertiroidismo, l'hiperprolactinemia, el síndrome premenstrual, la menopausa, la psicosis postpart, la malaltia de Addison, el síndrome de Cushing, l'encefalitis de Hashimoto, l'hipopituitarismo o l'hipogonadismo masculí.
• Malalties sistémicas, inflamatorias i infeccioses, tals com la malaltia celíaca i la sensibilitat al gluten no celíaca (abdós cursen en freqüència sense síntomes digestius), el lupus eritematoso sistémico, el síndrome de Sjögren, l'artritis reumatoide, la psoriasis, el síndrome antifosfolípidos, la malaltia de Behçet, el COLLES, la sarcoidosis, la mononucleosis infecciosa, la sepsis, la febra tifoidea, la brucelosis, la malaria, la malaltia de Lyme o el VIH/sida.
• Malalties gastrointestinals, tals com la malaltia inflamatoria intestinal o la malaltia de Whipple.
• Trastorns metabòlics, tals com l'hipoglucemia, l'hiperglucemia o els errors congènits del metabolisme.
• Trastorns neurològics, tals com la malaltia d'Alzheimer, la demència vascular, la malaltia de Huntington, la malaltia de Parkinson, l'esclerosis múltiple, la malaltia de Wilson, les encefalopatias tòxiques (causada per substàncies tòxiques industrials o plaguicidas), els tumors cerebrals, els accidents vasculars cerebrals, les malalties vasculars cerebrals cròniques o l'hidrocefàlia.
• Malalties infeccioses del cervell, tals com la #meningitis, l'encefalitis o la neurosífilis.

• Fallo hepàtic, com l'encefalopatia hepàtica.
• Fallo renal, com l'uremia o la retenció urinària aguda.
• Malalties respiratòries, tals com l'asma, l'edema pulmonar, l'embòlia pulmonar, el transplant de pulmó, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), el mal d'altura, l'hipoxemia o l'hipercapnia.
• Malalties cardíaques, tals com les #arrítmia cardíaques, l'insuficiència cardíaca, la malaltia de les artèries coronarias, el baipás coronario, el prolapso de la vàlvula mitral o el transplant de cor.
• Malalties hematològiques, tals com l'anèmia, el síndrome hipereosinofílico, la trombocitopenia, la policitemia, la leucèmia o l'anèmia de cèlules falciformes.
• Trastorns electrolítics o de decorreguts, tals com la deshidratació i l'insolació, l'hiponatremia, l'hipernatremia, l'hipocalcemia, l'hipercalcemia o l'hipomagnesemia.
• Estats carenciales, per dèficit de vitamines B2, B6, B12 o vitamina D, àcit fólico o zinc, o el síndrome de Wernicke-Korsakoff.
• Intoxicació per metals, tals com el plome, el mercuri, l'alumini, el manganeso o el coure.

Tractament

El primer pas en l'atenció habitual part de l'atenció sanitària. Consistix en realisar una evaluació clínica del pacient, per a intentar identificar i tractar un possible trastorn orgànic associat que cause o potencie la sintomatologia psiquiàtrica, lo que pot conseguir la completa recuperació del pacient o un considerable consol dels seus síntomes.

El següent pas utilisa un enfocament integrador i multidisciplinar, en el que participen siquiatria, psicologia, educació social, enfermeria psiquiàtrica, treball social, teràpia ocupacional i atres intervencions. Cada tractament integra, depenent del cas, l'administració de psicofármacos com a métodos paliatius dels síntomes més pronunciats, aixina com un procés d'intervenció sicològica per a atendre els orígens i manifestacions del trastorn i generar, d'esta manera, un estat de benestar més sòlit, efectiu i permanent en les persones que sofrixen un trastorn mental.^{cita requerida}

En països de l'OCDE, la proporció de la població en edat de treballar que depén de beneficis per discapacitats i malalties ha tendit a aumentar, lo que ha repercutit negativament en les persones afectades, les seues famílies, les seues empleadores i la societat en general.^{cita requerida} La gestió laboral de discapacitats (WPDM, per les seues sigles en anglés) és un enfocament integral i cohesivo, que oferix una àmplia varietat de pràctiques per als empleats que es lesionen o emmalaltixen. Estos programes típicament comprenen múltiples components, tals com el contacte primerenc, educació del personal i activitats de rehabilitació laboral.^{cita requerida}

Una revisió sistemàtica de 13 estudis, huit realisats en Estats Units i cinc en Canadà, va evaluar l'efectivitat dels programes laborals de gestió de discapacitats per a fomentar la tornada al treball, no obstant, no va trobar evidència adequada per a realisar una #síntesis quantitativa dels resultats, per lo que no va ser possible aplegar a una conclusió general sobre l'efectivitat d'estos programes. Tampoc es va poder determinar si són alguns components específics d'un programa o si és el conjunt d'estos components els que estan impulsant l'efectivitat. Es requerixen investigacions rigoroses adicionals, que garantisen un enfocament més ampli.

Vore també

• malaltia neurològica
• psicofármaco
• psicoterapia
• trastorns neurològics relacionats en el gluten
• Anex:Trastorns mentals