Encefalitis

La encefalitis[1] és un conjunt de malalties produïdes per una inflamació de l'encéfal del ser humà. Són prou freqüents, sobretot en determinades regions del món, i es produïxen generalment per l'infecció de gran varietat de germens com bactèries, ricketsias, espiroquetas, leptospiras, paràsits, fongos i virus. No obstant, en l'excepció dels virus, la encefalitis sol ser un síntoma més, casi mai el més cridaner, dins del quadro clínic de la malaltia.[2] Normalment, quan es referix a una encefalitis, es fa com a sinònim de encefalitis vírica.
Entre les encefalitis víriques, es coneixen més de cinquanta virus causants de encefalitis en l'espècie humana. Els més importants són els que produïxen encefalitis sense trastorns sistémicos. Casi sempre la encefalitis està associada a una meningitis,[3] de manera que els dos síndromes, encefalitis i meningitis, formen un espectre continu (meningoencefalitis) provocat pels mateixos virus, encara que alguns virus poden tindre preferència per alguna d'estes localisacions.
Els virus que produïxen encefalitis ocasionen un síndrome comú que permet fer un diagnòstic clínic, pero és molt difícil fer un diagnòstic exacte en més de la mitat dels casos, llevat en els casos particulars de determinades regions geogràfiques.
La gravetat pot ser variable, en síntomes que inclouen reducció o alteració de la consciència, mal de cap, febra, confusió, una rigidea de coll i bossades.[4][5] Les complicacions poden incloure convulsions, alucinacions, problemes per a parlar, problemes de memòria i problemes d'oïment.[4]
Alguns tipos es poden previndre en vacunes[4] El tractament pot incloure medicaments antivirales (com l'aciclovir), anticonvulsivos i corticosteroides.[4] El tractament sol tindre lloc en l'hospital.[4] Algunes persones requerixen respiració artificial.[4] Una volta controlat el problema immediat, pot ser necessària la rehabilitació.[2] En 2015, es va estimar que la encefalitis va afectar a 4,3 millons de persones i va provocar 150 000 morts en tot lo món.[6][7]
Síntomes de la encefalitis
La encefalitis pot provocar algun dels següents síntomes com:
- Síndrome enfebrat agut.
- Afectació meníngea, en meningisme o rigidea de nuca i cefalea.
- Alteracions de la consciència, en letargia, que pot progressar a l'estupor i menge.
- Hemiparesia o signes focals motors en asimetria de reflexos i signe de Babinski positiu.
- Convulsions localisades o generalisades.
- Alteracions del llenguage i afàsia.
- Moviments anormals i tremolació parkinsoniano molt rarament.
- Signes cerebelosos i alteracions sensorials, auditives o visuals.
- Diabetis insípida o secreció inadequada de ADH en els casos d'afectació d'hipotàlem o hipòfisis.
Tots estos síntomes són deguts a lesions focals o difusas de la substància grisa o substància blanca del sistema nerviós central.
Una de les proves que cal realisar és una punción lumbar en la que s'analisa el líquit cefalorraquídeo que informa de meningitis aséptica.
L'evolució de la encefalitis transcorre a la veta de pocs dies a algunes semanes, en una mortalitat variable dependent de l'agent víric causal, des del 5 % al 20 %. En la quinta part dels pacients apareixen diverses seqüeles, com a deterioració mental, canvis en la personalitat i alteracions dels moviments.
Causes
Viral
- Artícul principal → Encefalitis viral.
La encefalitis vírica pot produir-se com a efecte directe d'una infecció aguda o com una de les seqüeles d'una infecció latent. La majoria dels casos virals de encefalitis tenen una causa desconeguda; no obstant, la causa identificable més comuna de encefalitis viral és l'infecció per herpes simple.[8] Atres causes de encefalitis vírica aguda són el virus de la ràbia, el poliovirus i el virus de la pallola..[9]
Atres possibles causes virals són arboviral flavivirus (encefalitis de Sant Luis, virus de l'Nilo Occidental), bunyavirus (cep de la Crosse), arenavirus (virus de la coriomeningitis linfocítica), reovirus (virus de la caparra de Colorat) i infeccions per henipavirus.[10][11] El virus Powassan és una causa poc freqüent de encefalitis.[12]
Bacteriana i unes atres
Pot estar causada per una infecció bacterianal, com la meningitis bacteriana,[13] o pot ser una complicació d'una malaltia infecciosa actual com la sífilis (encefalitis secundària).[14]
Certes infestacins parasitarias o per protozoos, com la toxoplasmosis, la malaria o la meningoencefalitis amebiana primària, també poden causar encefalitis en persones en compromís del sistema inmunitario. sistema inmunitario. La malaltia de Lyme o Bartonella henselae també poden causar encefalitis.
Atres patògens bacterians, com Mycoplasma i els causants de rickettsiosis, provoquen inflamació de les meninges i, en conseqüència, encefalitis. Una causa no infecciosa inclou la encefalitis aguda disseminada que és desmielinizada.[15]
Encefalitis límbica
La encefalitis límbica es referix a la malaltia inflamatoria confinada al sistema límbic del cervell. La presentació clínica sol incloure desorientacó, desinhibicó, pèrdua de memòria, convulsions i anomalies del comportament. Les images d' IRM revelen hiperintensidad T2 en les estructures dels lòbuls temporals medials i, en alguns casos, en atres estructures límbicas. Alguns casos de encefalitis límbica són d'orige autoinmune.[16]
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 «Meningitis and Encephalitis Fact Sheet». National Institute of Neurological Disorders and Stroke. Archivat des de l'original, el 2017-10-29. Consultat el 2017-10-29.
- ↑ «encefalitis». Real Academia Nacional de Medicina de España.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Meningitis and Encephalitis Information Page». NINDS. Archivat des de l'original, el 2017-10-29. Consultat el 2017-10-29.
- ↑ Ellul M, Solomon T(March 2018).Clinical Medicine.18(2): 155–159.doi:10.7861/clinmedicine.18-2-155.
- ↑ Vos T, Allen C, Arora M, Barber RM, Bhutta ZA, Brown A, Carter A, Casey DC, Charlson FJ, Chen AZ, Coggeshall M, etal(October 2016).«Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015».Lancet.388(10053): 1545–1602.doi:10.1016/S0140-6736(16)31678-6.
- ↑ Wang H, Naghavi M, Allen C, Barber RM, Bhutta ZA, Carter A, Casey DC, Charlson FJ, Chen AZ, Coates MM, Coggeshall M, etal(October 2016).«Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015».Lancet.388(10053): 1459–1544.doi:10.1016/S0140-6736(16)31012-1.
- ↑ Roos KL, Tyler KL (2015). «mhmedical.com/content.aspx?bookid=1130§ionid=79734335 Meningitis, encefalitis, absceso cerebral y empiema», archive.org/web/20171117122546/http://accessmedicine.mhmedical.com/content.aspx?bookid=1130§ionid=79734335 Principios de Medicina Interna de Harrison, 19 edició, New York, NY: McGraw-Hill Education. ISBN 9780071802154. Consultat el 2017-11-17.
- ↑ Fisher DL, Defres S, Solomon T(March 2015).«Encefalitis inducida por sarampión».QJM.108(3): 177-182.doi:10.1093/qjmed/hcu113.
- ↑ Kennedy PG(marzo de 2004).«Encefalitis vírica: causas, diagnóstico diferencial y tratamiento».Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry.75(Suppl 1): i10-i15.Consultat el 14 de diciembre de 2023.
- ↑ Broder CC, Geisbert TW, Xu K, Nikolov DB, Wang LF, Middleton D, Pallister J, Bossart KN(2012).«Estratègies d'immunisació contra els henipavirus».Curr ent Topics in Microbiology and Immunology.359: 197-223.
- ↑ «Síntomas y tratamiento | Powassan | CDC» (en es-us). www.cdc.gov (4 de diciembre de 2018). Archivat des de l'original, el 26 de junio de 2019. Consultat el 26 de junio de 2019.
- ↑ Ashar BH, Miller RG, Sisson SD (2012-01-01). Johns Hopkins Internal Medicine Board Review: Certification and Recertification, Elsevier Health Sciences. ISBN 978-1455706921. Consultat el 14 de diciembre de 2023.
- ↑ Hama K, Ishiguchi H, Tuji T, Miwa H, Kondo T(2008-01-01).«Neurosífilis con anomalías mesiotemporales por resonancia magnética».Internal Medicine.47(20): 1813-1817.
- ↑ Howes DS, Lazoff M, Conrad SA, Hemphill RR, Huff JS, Pritz T, Talavera F (2018-08-07). «Encephalitis: Practice Essentials, Background, Pathophysiology». MedScape. Archivat des de l'original, el 2015-08-03.
- ↑ Larner, A. J. (2013-05-02). Neuropsychological Neurology: The Neurocognitive Impairments of Neurological Disorders, Cambridge University Press. ISBN 9781107607606.