Anar al contingut

Meningitis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La meningitis[1] és una infecció caracterisada per l'inflamació de les meninges[2] (leptomeninges) que en el 80 % dels casos és causada per virus, en el 15 al 20 % lo és per bactèries i en el restant dels casos es deu a intoxicacions, fongos, medicaments i atres malalties. Es tracta d'una afecció poc freqüent, pero potencialment letal que pot lesionar al cervell i ocasionar inconsciencia i lesió d'atres òrguens.[3]

La meningitis progressa en molta rapidea per lo que el diagnòstic primerenc i el tractament precoç són importants per a previndre seqüeles greus i evitar la mort.[4][5]

Qualsevol persona pot contraure meningitis, pero la freqüència de la malaltia és especialment elevada en chiquets i persones inmunodeprimidas. Els síntomes més freqüents són mal de cap, rigidea de nuca, febra, fotofobia (intolerància anormal a la llum) o fonofobia (intolerància als sons) i trastorns de la consciència. A sovint, en particular en chiquets menuts, solament es presenten síntomes inespecíficos com irritabilitat i somnolència. L'existència d'erupció cutànea pot indicar una forma particular de meningitis, com l'associada en meningococemia.[6]


Classificació

La meningitis pot classificar-se de diverses formes basades en el seu etiologia, en aspectes tècnics dels cultius o en aspectes clínics. La classificació també pot basar-se en el curs evolutiu del procés i en eixe cas la malaltia serà categorizada com aguda (de menys de quarantahuit hores), subaguda (de tres a sèt dies d'evolució) o crònica (de més de quatre semanes). Segons un autor,[7] esta classificació no és útil en la pràctica mèdica i lo millor és utilisar la que resulte més convenient per a l'enfocament terapèutic dels pacients. Segons la classificació basada en l'etiologia la meningitis pot dividir-se en bacteriana, tuberculosa, aséptica, viral i relacionades.[7]

Entre els microorganismes que causen meningitis bacteriana figuren Neisseria meningitidis, Haemophilus influenzae, Streptococcus pneumoniae, estreptococs del grup B, Listeria monocytogenes, bacils gramnegativos i uns atres (Staphylococcus aureus i Staphylococcus epidermidis).

Sobre la meningitis tuberculosa i similars, els patògens causals inclouen Mycobacterium tuberculosis, Cryptococcus neoformans, atres fongos, paràsits, etc.

Per últim, les meningitis asépticas o virals i relacionades es deuen a virus, Leptospira sp., Treponema pallidum, una meningitis bacteriana en tractament parcial, focs parameníngeos supurados i malalties sistémicas (p. eix., limfoma, leucèmia i unes atres).[7]


Consideracions històriques

Alguns autors sugerixen que Hipòcrates hauria estat al tant de l'existència de la meningitis[8] i segons pareix hi havia meges prerrenacentistas, com Avicena, que coneixien el meningisme.[9]

La descripció de la meningitis tuberculosa, que en eixe llavors es denominava “hidropesia cerebral”, a sovint s'atribuïx a un mege d'Edimburc, Sir Robert Whytt, en un informe pòstum que va aparéixer en 1768, encara que l'associació en la tuberculosis i el patògen causal no es va concretar fins a un sigle despuix.[9][10][11]

En apariència la meningitis epidémica és un fenomen relativament recent.[12] El primer brot important que es va registrar va tindre lloc en Ginebra en 1805[12][13] i en un treball sobre el meningococ[14] també s'informa que eixe any el mege Gaspard Vieusseux va descriure el quadro clínic de “la “meningitis epidémica” durant un brot de meningitis que va causar trentatrés morts prop de Ginebra, Suïssa.[15] Poc temps despuix es varen descriure vàries atres epidèmies en Europa i els Estats Units i en 1840 va aparéixer el primer informe d'una epidèmia en Àfrica. En el sigle <small>XX</small> les epidèmies africanes de meningitis es varen tornar molt més freqüents a partir d'una molt important que va assolar Nigèria i Ghana en 1905-1908.[12]

La primera comunicació d'un cas de meningitis secundària a una infecció bacteriana va ser publicada pel bacteriólogo austríac Anton Weichselbaum, que en 1887 va descriure el meningococ.[16] En els primers informes la mortalitat per meningitis era molt alta (superior al noranta per cent). In 1906 es va produir antisuero equí, el que despuix va ser millorat pel científic nortamericà Simon Flexner i va disminuir de manera significativa la mortalitat per malaltia meningocòccica.[17][18]

Entre 1928 i 1945 es varen produir numeroses epidèmies (Detroit 1928-1929, Milwaukee 1927-1929, Chile 1941-1943), en taxes de letalidad que varen aplegar al cinquanta per cent.[14] A principis de la década de 1930 el patólogo i bacteriólogo alemà Gerhard Domagk va descobrir que la sulfonamida Prontosil protegia a les rates de la boratorio contra els estreptococs de l'espècie Streptococcus pyogenes. Cap a fins d'eixa década es va comunicar que el tractament de la meningitis aguda en sulfonamidas havia conseguit disminuir la letalidad al quinze per cent.[14] Ademés, les sulfonamidas varen començar a ser utilisades en èxit per a previndre la malaltia en els contactes de les persones en meningitis. No obstant, en menys de cinc anys el microorganisme es va tornar resistent a eixe fàrmac.[14] En 1943 el mege escocés Alexander Fleming va comunicar el descobriment de la penicilina, pel qual va rebre el premi Nobel. En 1944 es va informar per primera volta l'eficàcia de la penicilina en el tractament de la meningitis.[19] No obstant, pronte es va constatar que ni les sulfonamidas ni la penicilina eren suficients per a controlar el problema en la població.[14]

L'introducció de vacunes contra Haemophilus a fins del sigle <small>XX</small> va determinar una reducció important dels casos de meningitis associada en eixe patògen[20] i en 2002 es va comunicar que el tractament en esteroides millorava el pronòstic dels pacients en meningitis bacteriana.[21][18]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ MedlinePlus −(Enciclopedia médica en español), “Meningitis”. Página actualizada el 17 de febrero de 2016 y tema revisado el 4 de febrero del mismo año. Consultado el 19 de febrero de 2016.
  3. ↑ Blázquez Gamero D., “Meningitis”, Sociedad Española de Infectología Pediátrica, artículo publicado el 11 de junio de 2011 y revisado por última vez el 2 de mayo de 2014. Consultado en En familia el 20 de enero de 2016.
  4. ↑ Tunkel A.R., Hartman B.J., Kaplan S.L., Kaufman B.A., Roos K.L., Scheld W.M. et al., "Practice guidelines for the management of bacterial meningitis", Clin Infect Dis 2004, 39 (9): 1267-1284. DOI: 10.1086/425368. PMID: 15494903. Consultado el 21 de febrero de 2016.
  5. ↑ van de Beek D., de Gans J., Tunkel A.R. y Wijdicks E.F., "Community-acquired bacterial meningitis in adults", New Engl J Med 2006, 354 (1): 44-53. DOI: 10.1056/NEJMra052116. PMID: 16394301.
  6. ↑ Harwodood C.A., Stevens J.C., Orton D., Bull R.C., Paige D., Lessing M.P.A. et al., “Chronic meningococcemia: a forgotten meningococcal disease”, Br J Dermatol 2005, 151 (3): 664-669. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2005.06771.x. Consultado el 20 de febrero de 2016.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Roca Goderich R., “Meningitis”, en Roca Goderich R., Temas de medicina interna, t. II, parte IV, cap. 138, “Enfermedades del sistema nervioso central”, ECIMED, La Habana, Departamento de Publicaciones Electrónicas, 2002. Consultado el 23 de febrero de 2016.
  8. ↑ Attia J., Hatala R., Cook D.J. y Wong J.G., “The Rational Clinical Examination. Does This Adult Patient Have Acute Meningitis?”, JAMA 1999, 282 (2): 175-181 DOI:10.1001/jama.282.2.175. Resumen consultado el 22 de febrero de 2016.
  9. ↑ 9,0 9,1 Walker A.E., Laws E.R. y Udvarhelyi G.B., "Infections and inflammatory involvement of the CNS" en The Genesis of Neuroscience, Thieme, 1998, pp. 219-221. ISBN: 1-879284-62-6. Consultado el 2 de marzo de 2016.
  10. ↑ Whytt R., Observations on the Dropsy in the Brain, Edimburgo, J. Balfour, 1768.
  11. ↑ Breathnach C.S., “Robert Whytt (1714-1766): from dropsy in the brain to tuberculous meningitis”, Ir J Med Sci 2014, 183 (3): 493-499. DOI: 10.1007/s11845-014-1106-3. Consultado enl 2 de marzo de 2016.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Greenwood B., ["100 years of epidemic meningitis in West Africa – has anything changed?",] Trop Med Int Health 2006, 11 (6): 773-780. DOI:10.1111/j.1365-3156.2006.01639.x. PMID: 16771997.
  13. ↑ Vieusseux G., "Mémoire sur le Maladie qui a regne à Génève au printemps de 1805", J Méd Chir Pharmacol 1806 (Bruselas) (en francés) 11: 50-53.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Wilhelm J. i Villena R., “Historia y epidemiología del meningococo”, Rev Chil Ped iatr 2012; 83 (6): 533-539. Consultat el 22 de decembre de 2015.
  15. ↑ VḚieusseux M., "Mémoire sur la maladie qui a régné à Genève au printemps de 1805", J Med Chir Pharmacol 1805, 11:163-182.
  16. ↑ Weichselbaum A., "Ueber die Aetiologie der akuten Meningitis cerebro-spinalis", Fortschrift der Medizin 1887 (en alemán), 5: 573–583.
  17. ↑ Flexner S., "The results of serum treatment in thirteen hundred cases of epidemic meningitis", J Exp Med 1913, 17 (5): 553-576. DOI: 10.1084/jem.17.5.553. PMC: 2125091. PMID: 19867668.
  18. ↑ 18,0 18,1 Swartz M.N., "Bacterial meningitis—a view of the past 90 years", N Engl J Med 2004, 351 (18): 1826-1828. DOI: 10.1056/NEJMp048246. PMID: 15509815.
  19. ↑ Rosenberg D.H. y Arling P.A., "Penicillin in the treatment of meningitis", J Am Med Assoc 1944, 125 (15): 1011-1017. DOI: 10.1001/jama.1944.02850330009002. Reproducido en Rosenberg D.H. y Arling P.A., "Penicillin in the treatment of meningitis", J Am Med Assoc 1984, 251 (14): 1870-1876. DOI: 10.1001/jama.251.14.1870. PMID: 6366279.
  20. ↑ Peltola H., "Worldwide Haemophilus influenzae type b disease at the beginning of the 21st century: global analysis of the disease burden 25 years after the use of the polysaccharide vaccine and a decade after the advent of conjugates",
    • Archivat el 8 de juliol de 2014 archivat en Wayback Machine. Clin Microbiol Rev 2000, 13 (2): 302-317. DOI: 10.1128/CMR.13.2.302-317.2000. PMC: 100154. PMID: 10756001.
  21. ↑ Brower M.C., McIntyre P., Prasad K. i van de Beek D., [http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/14651858.CD004405.pub5/abstract "Corticosteroi ds for acute bacterial meningitis",] The Cochrane database of systematic reviews 2013, 6: CD004405. <small>DOI</small>: 10.1002/14651858.CD004405.pub4. <small>PMID</small>: 23733364.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Meningitis&oldid=1656224»