Convulsió

La convulsió és, en medicina humana i veterinària, un síntoma transitori caracterisat per activitat neuronal excessiva a nivell cerebral, lo que comporta a troballes físiques peculiars com la contracció i distensió repetida i temblorosa d'un o varis músculs de forma brusca i generalment violenta, aixina com d'alteracions de l'estat mental del subjecte i trastorns psíquics tals com déjà vu o jamais vu. Una crisis epilèptica que persistix per varis minuts es coneix com status epilepticus, mentres que l'epilèpsia és la recurrencia de crisis epilèptiques de manera crònica.

Aproximadament 4 % de la població tindrà una crisis epilèptica no provocada abans de l'edat dels 80 anys i entre 30 i 40 % d'ells —o d'acort en un estudi, un 50 % dels pacients— tindrà una segona crisis epilèptica. El tractament efectiu pot reduir a la mitat el risc d'aparició d'una nova crisis epilèptica. Los pacientes con epilepsia tienen un riesgo de muerte dos o tres veces mayor que el esperado en una población de similares características, pero sin epilepsia.

El tractament d'una crisis epilèptica és part de l'especialitat de neurologia i l'estudi de les epilèpsia és àmbit de la neurociencia. Existixen especialistes dedicats exclusivament a l'epilèpsia en adult s i en chiquets, els quals són cridats epileptólogos.

Les crisis epilèptiques s'associen a varis trastorns i malalties neurològiques, entre els que el més habitual i conegut és l'epilèpsia. No obstant, una excessiva associació entre convulsions i epilèpsia pot haver dut a que un 30 % dels diagnosticats com a epilèptics i medicados per això no siguen sino padecedores d'un atac concret per l'ansietat (segons la revista Neurology en el seu número 13).

Classificació

Vore també: Tipos de convulsió

Classificació dels crisis epilèptiques, ILAE 2017

A partir del 2017, les crisis epilèptiques es classifiquen segons si el seu inici és focal, generalisat o desconegut, i segons si són d'inici motor o no motor. Les crisis d'inici focal a la seua volta es classifiquen segons si presenten o no compromís de consciència. Generalment, pero no sempre, les crisis focals estan associades en trastorns que causen anormalitats estructurals i localisades del cervell, mentres que les crisis generalisades poden ser la conseqüència d'anormalitats celulars, bioquímiques o estructurals que tenen una distribució molt més àmplia.

Patogènia

Les crisis epilèptiques són manifestacions súbites de les descàrregues elèctriques sincrónicas d'un grup de neurones de la corfa cerebral o be de la corfa en general. Una crisis epilèptica sol ser el resultat d'un desbalance repentí entre les forces excitatorias i inhibitòries de la ret de neurones de la corfa a favor net de l'excitació cortical sense inhibició sincronisada del potencial excitatorio. Las crisis epilépticas pueden provocar manifestaciones motoras (automatismos, mioclonías, clonias, entre otras) y no motoras (autonómicas, cognitivas, emocionales, entre otras).

Las crisis epilépticas pueden estar relacionadas con un evento temporal o gatillante de la crisis, tal como exposición a fármacos o drogas como la cocaína, amfetamines, o al contrario, la abstinencia del hábito de consumir drogas, licor o fàrmacs, tales como barbitúrics y benzodiazepines, una fiebre alta en niños o niveles anormales de sodio o glucosa en la sangre. Las convulsiones pueden ser un síntoma d'enfermedad celíaca o sensibilidad al gluten no celíaca no diagnosticada, que pueden dañar el sistema nervioso y cursar sin síntomas digestivos apreciables. En atres casos, una lesió al cervell, per eixemple, un accident cerebrovascular o un traumatisme en el cràneu, provoca l'excitació anormal de les neurones cerebrals.

En algunes persones, pot haver factors hereditaris que afecten de tal manera a les neurones del cervell que comporta a que es presente una disposició a les crisis epilèptiques. En estos casos, les crisis succeïxen espontàneament, sense una causa immediata i es repetixen en el temps. En atres casos, pot haver malformacions del desenroll cerebral originades durant l'embriogénesis.

Atres causes freqüents de crisis epilèptiques comprenen:

• Tumors cerebrals i atres lesions estructurals del cervell, com l'aument de la pressió intracerebral.
• Malalties que causen deterioració del cervell.
  • Demència, com la malaltia d'Alzheimer.
  • Insuficiència hepàtica o renal.
• Infeccions (absceso cerebral, meningitis, encefalitis, neurosífilis o sida, entre uns atres).
• La fenilcetonuria pot causar crisis epilèptiques en els bebés.

Crisis focals

La principal característica clínica neuronal de les convulsions focals és l'aparició en l'electroencefalograma d'un patró d'activitat epileptiforme interictal, és dir, una ona puntaguda. Això correlaciona en una descàrrega celular de les neurones corticals cridada canvi de despolarización paroxística, caracterisada per una despolarización prolongada depenent de calci que resulta en l'aparició de múltiples potencials d'acció mediades pel sodi, seguida d'una hiperpolarización prominent més allà dels nivells basals del potencial de repòs. Quan vàries neurones se sumen en activitats epileptiforme interictales de manera sincronisada, el electroencefalograma registra una punta interictal.

Vore també

• Chorea gravidarum
• Epilèpsia
• Trastorns neurològics relacionats en el gluten
• Epilèpsia fotosensitiva
• Síndrome MERRF
• Narcolèpsia
• Síndrome de Gobbi
• Síndrome de Lennox-Gastaut
• Síndrome de Dravet
• Eclampsia

Enllaços externs

• «convulsió». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).