Anar al contingut

Cardiologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cardiologia


La cardiologia (del grec καρδία, i λογία) és la branca de la medicina que s'encarrega de l'estudi, prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties del cor i del sistema circulatori. És mèdica, pero no quirúrgica; els especialistes en l'abordage quirúrgic del cor són el cirugià cardíac o el cirugià cardiovascular, una especialitat de cirugia general.[1]

Subespecialidades

La cardiologia és un camp complex, per això molts cardiòlecs es subespecializan en diferents àrees, com l'electrofisiologia cardíaca, cardiologia intervencionista, cardiologia nuclear, trastorns del ritme cardíac, ecocardiografia. Tots els cardiòlecs estudien els trastorns del cor, pero l'estudi dels trastorns cardíacs en adults i chiquets requerix diferents vies de capacitació. Per lo tant, un cardiòlec d'adults (a sovint cridat simplement "cardiòlec") no està capacitat per a atendre als chiquets, i els cardiòlecs pediàtrics no estan capacitats per a tractar malalties cardíaques en adults. Els aspectes quirúrgics no estan inclosos en la cardiologia i són del domini de la cirugia cardiotorácica. Per eixemple, la cirugia de bypass d'artèria coronaria (CABG), el bypass cardiopulmonar i el tongada de vàlvula són procediments quirúrgics realisats per cirugians, no per cardiòlecs. No obstant, alguns procediments mínimament invasivos com el cateterisme cardíac i l'implant de marcapasos són realisats per cardiòlecs que tenen capacitació adicional en intervencions no quirúrgiques (cardiologia intervencionista i electrofisiologia respectivament).[2][3]

Cardiologia d'adults

La cardiologia és una especialitat de la medicina interna. Per eixemple, per a ser cardiòlec en els Estats Units, una residència de tres anys en medicina interna és seguida per una beca de tres anys en cardiologia. És possible especialisar-se més en una subespecialidad. Les subespecialidades reconegudes en els EE. UU. pel Consell d'acreditació per a l'educació mèdica de postgrau són electrofisiologia cardíaca, ecocardiografia, cardiologia intervencionista i cardiologia nuclear. Les subespecialidades reconegudes en els EE. UU. són electrofisiologia cardíaca clínica i cardiologia intervencionista.[4] Per un atre costat, en Índia, es necessita una residència de tres anys en Medicina General o Pediatria despuix de MBBS i despuix tres anys de residència en cardiologia per a ser un DM/Diplomat de la Junta Nacional (DNB) en Cardiologia.

Per Doximity, els cardiòlecs adults guanyen un promig de $436 849 per any en els EE. UU.[5]

Requisits per a la formació de cardiòlecs

La cardiologia és una branca de la medicina. Per a obtindre el títul de cardiòlec els requisits són variables depenent del país concret. En general es requerixen ser llicenciat en medicina i cirugia i posteriorment realisar els estudis de l'especialitat que solen tindre una duració de cinc anys.

A lo llarc del seu procés de formació, el mèdic aspirant a cardiòlec deu familiarizarse en diferents aspectes relacionats en l'especialitat, inclosos els següents:[6]

  • Cardiologia clínica, és dir tot lo relacionat en l'assistència directa a pacients i la presa de decisions sobre com actuar en la situació individual de cada u d'ells.
  • Assistència a situacions agudes o d'urgència que requerixen tractament immediat.
  • Medicina hospitalària, o siga l'atenció a aquells pacients que es troben ingressats en un centre sanitari, i medicina extrahospitalaria o ambulatoria per a aquells pacients que acodixen a consulta, pero no precisen estar ingressats en l'hospital.
  • Contes preoperatorios i postoperatorios. L'evaluació cardiològica de qualsevol pacient abans de ser intervingut és important per a disminuir els riscs quirúrgics.
  • Cardiologia preventiva, és dir l'estudi de les mides que tendixen a evitar l'aparició de la malaltia en el camp de la cardiologia.
  • Epidemiologia i rehabilitació cardíaca.

Les àrees d'estudi inclouen: anatomia cardiovascular, metabolisme i fisiologia cardiovascular, biologia molecular del sistema cardiovascular, patologia cardiovascular, farmacologia cardiovascular, ecocardiografia, electrofisiologia i marcapasos, cateterisme cardíac, cardiologia nuclear, contes postoperatorios dels pacients somesos a cirugia cardíaca, urgències, medicina preventiva, epidemiologia de les malalties cardíaques i rehabilitació cardíaca.

Malalties

El número de malalties que entren dins del camp de la cardiologia és molt ampli, moltes d'elles ocasionen un quadro final comú que es coneix com insuficiència cardíaca. A continuació se citen alguns dels processos més freqüents que són objecte d'estudi i tractament per l'especialitat.


Trastorns cardíacs

La cardiologia s'ocupa del funcionament normal del cor i de les desviacions d'un cor sà. Molts trastorns afecten al propi cor, pero uns atres es produïxen fòra d'ell i en el sistema vascular. Colectivamente, els dos es denominen conjuntament sistema cardiovascular, i les malalties d'una part tendixen a afectar a l'atra.[7]

Malaltia arterial coronaria

La malaltia arterial coronaria, també coneguda com "cardiopatia isquémica",[8] és un grup de malalties que inclou: angina estable, angina inestable, infart de miocardi, i és una de les causes de mort súbita cardíaca.[9] Es troba dins del grup de les malalties cardiovasculars, de les que és el tipo més comú. Un síntoma comú és el dolor toràcic o malestar que pot desplaçar-se al muscle, braç, esquena, coll o mandíbula.[10]En ocasions pot sentir-se com acidea estomacal. Per lo general, els síntomes apareixen en l'eixercici o l'estrés emocional, duren menys d'uns minuts i milloren en el repòs.[10]També pot aparéixer falta d'aire i, en ocasions, no es presenten síntomes.[10] En ocasions, el primer signe és un infart de miocardi.[11] Atres complicacions són l'insuficiència cardíaca o una clapit irregular.[11]

Els factors de risc inclouen: pressió arterial alta, fumar, diabetis, falta d'eixercici, obesitat, colesterol alt en sanc, mala alimentació i excés d'alcohol, entre uns atres.[12][13] Atres riscs són la depressió.[14] El mecanisme subjacent implica aterosclerosis de l'artèries del cor. Diverses proves poden ajudar al diagnòstic, entre elles: electrocardiograma, prova d'esforç cardíacing, angiografia coronaria per tomografia computarizada i angiografia coronaria, entre unes atres.[15]

La prevenció consistix en seguir una dieta sana, fer eixercici en regularitat, mantindre un pes saludable i no fumar.[16]A voltes també s'utilisa medicació per a la diabetis, el colesterol alt o l'hipertensió.[16] Existixen proves llimitades per a l'erejat de persones en baix risc i que no presenten síntomes.[17] El tractament implica les mateixes mides que la prevenció.[18][19] Poden recomanar-se medicaments adicionals com antiplaquetaris, inclosa aspirina, betabloqueantesos o nitroglicerina.[19] Procediments com l'intervenció coronaria percutánea (ICP) o la cirugia de ''bypass'' arterial coronario (CABG) poden utilisar-se en casos greus.[19][20] En les persones en EAC estable no està clar si la ICP o el CABG ademés dels atres tractaments milloren l'esperança de vida o disminuïxen el risc d'infart. [21]

En 2013 la EAC va ser la causa de mort més comuna a nivell mundial, provocant 8,14 millons de morts (16,8%) front als 5,74 millons de morts (12%) de 1990. [22] El risc de mort per EAC per a una edat determinada ha disminuït entre 1980 i 2010 especialment en països desenrollats.[23] El número de casos d'EAC per a una edat determinada també ha disminuït entre 1990 i 2010.[24] En EE. UU. en 2010 al voltant del 20 % dels majors de 65 anys tenien EAC, mentres que estava present en el 7% dels que tenien entre 45 i 64 anys, i en l'1,3% dels que tenien entre 18 i 45 anys.[25]Les taxes són més altes entre els hòmens que entre les dònes d'una edat determinada.[25]

Arrítmia cardíaca

L'arrítmia cardíaca, també coneguda com "disritmia cardíaca" o "clapit cardíac irregular", és un grup d'afeccions en les que el clapit cardíac és massa ràpit, massa llent o irregular en el seu ritme. Una freqüència cardíaca massa ràpida -per damunt de 100 clapits per minut en adults- es denomina taquicardia. Una freqüència cardíaca massa llenta -per baix de 60 clapits per minut- es denomina bradicàrdia.[26] Molts tipos d'arrítmia no presenten síntomes. Quan els síntomes estan presents, poden incloure palpitacins, o sentir una pausa entre els clapits del cor. Els síntomes més greus poden incloure marejos, desmai, dificultat per a respirar o dolor en el pit.[27] Encara que la majoria dels tipos d'arrítmia no són greus, alguns predisponen a la persona a complicacions com l'ictus o l'insuficiència cardíaca.[26][28] Unes atres poden provocar desocupació cardíaca.[28]

Existixen quatre tipos principals d'arrítmia: clapits extra, taquicardia supraventriculars, arrítmia ventriculars i bradiarritmies. Els clapits extra inclouen contracció auricular prematures, contracció ventricular prematures i contracció prematures de l'unió. Les taquicardias supraventriculares inclouen fibrilació auricular, aleteo auricular i taquicardia supraventricular paroxística. Les arrítmia ventriculares inclouen la fibrilació ventricular i la taquicardia ventricular.[28][29] Les arrítmia es deuen a problemes en el sistema de conducció elèctrica del cor.[26] Les arrítmia poden donar-se en chiquets; no obstant, el ranc normal de la freqüència cardíaca és diferent i depén de l'edat.[28] Una série de proves poden ajudar a diagnosticar l'arrítmia, entre elles un electrocardiograma i un monitor Holter. [30]

La majoria de les arrítmia poden tractar-se eficaçment.[26] Els tractaments poden incloure medicaments, procediments mèdics com un marcapasos i cirugia. Els medicaments per a una freqüència cardíaca ràpida poden incloure betabloqueantes o agents que intenten restablir un ritme cardíac normal com la procainamida. Este últim grup pot tindre efectes secundaris més significatius especialment si es pren durant un llarc periodo de temps. Els marcapasos s'utilisen a sovint per a freqüències cardíaques llentes. Les persones en un ritme cardíac irregular solen tractar-se en anticoagulant per a reduir el risc de complicacions. Els qui presenten síntomes greus d'una arrítmia poden rebre tractament urgent en una descàrrega d'electricitat en forma de cardioversó o desfibrilacó.[31]

L'arrítmia afecta a millons de persones.[32] En Europa i Norteamérica, a data de 2014, la fibrilació auricular afecta a entre el 2% i el 3% de la població. [33] La fibrilació auricular i el aleteo auricular varen provocar 112 000 morts en 2013, front a les 29 000 de 1990. [22] Mort súbita cardíaca és la causa d'aproximadament la mitat de les morts degudes a malalties cardiovasculars o al voltant del 15% de totes les morts a nivell mundial.[34] Al voltant del 80% de les morts súbites cardíaques són conseqüència d'arrítmia ventriculares.[34]Les arrítmia poden aparéixer a qualsevol edat, pero són més freqüents entre les persones majors.[32]

Procediments en cardiologia

Referències

  1. ↑ Herper, Matthew. «27 Top Cardiologists, Picked By Big Data» (en en). Forbes. Consultat el 2022-06-02.
  2. ↑ «FREIDA Interventional Cardiology (IM) Residency and Fellowship Listing». freida. ama-assn.org. Consultat el 2022-03-28.
  3. ↑ «FREIDA Clinical Cardiac Electrophysiology (IM) Residency and Fellowship Listing». freida. ama-assn.org. Consultat el 2022-03-28.
  4. ↑ «Specialties & Subspecialties». American Osteopathic Association. Archivat des de l'original, el 2015-08-13. Consultat el 2012-09-23.
  5. ↑ Hamblin, James (January 27, 2015) What Doctors Make. theatlantic.com
  6. ↑ Itinerari formatiu dels residents en cardiologia.
  7. ↑ «Cardiòlecs en Delhi NCR», Informació completa, 26 de març de 2019.
  8. ↑ Bhatia, Sujata K. (2010). Biomaterials per a aplicacions clíniques, Online-Ausg. edició, Nova York: Springer, p. 23. ISBN 9781441969200.
  9. ↑ {Wong, ND(maig 2014).«Estudis epidemiològics de la cardiopatia coronaria i l'evolució de la cardiologia preventiva.».Nature Reviews. Cardiology.11(5): 276-89.doi:10.1038/nrcardio.2014.26.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «¿Quins són els signes i síntomes de la cardiopatia coronaria?» (29 de setembre de 2014). Archivat des de l'original, el 24 de febrer de 2015. Consultat el 23 de febrer de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Malaltia arterial coronaria (EAC)» (12 de març de 2013). Archivat des de l'original, el 2 de març de 2015. Consultat el 23 de febrer de 2015.
  12. ↑ Mehta, PK; Wei, J; Wenger, NK(16 d'octubre de 2014).«La cardiopatia isquémica en la dòna: Un enfocament en els factors de risc».Trends in Cardiovascular Medicine.25(2): 140-151.doi:10.1016/j.tcm.2014.10.005.
  13. ↑ Mendis, Shanthi; Puska, Pekka; Norrving, Bo (2011). Atles mundial de les malalties cardiovasculars prevenció i control, 1st edició, Ginebra: Organisació Mundial de la Salut en colaboració en la Federació Mundial del Cor i l'Organisació Mundial del Ictus, pp. 3-18. ISBN 9789241564373.
  14. ↑ Charlson, FJ; Moren, AE; Freedman, G; Norman, RE(26 de novembre de 2013).«La contribució de la depressió major a la càrrega global de cardiopatia isquémica: a comparative risk assessment».BMC Medicine.11: 250.doi:10.1186/1741-7015-11-250.
  15. ↑ «¿Cóm es diagnostica la cardiopatia coronaria?» (29 de setembre de 2014). Consultat el 25 de febrer de 2015.
  16. ↑ 16,0 16,1 «¿Cóm es pot previndre o retardar la cardiopatia coronaria?». Consultat el 25 de febrer de 2015.
  17. ↑ Desai, CS; Blumenthal, RS; Greenland, P(abril 2014).«Control de la malaltia arterial coronaria en persones de baix risc».Current Atherosclerosis Reports.16(4): 402.doi:10.1007/s11883-014-0402-8.
  18. ↑ Boden, WE; Franklin, B; Berra, K; Haskell, WL(October 2014).«L'eixercici com a intervenció terapèutica en pacients en cardiopatia isquémica estable: una recepta incomplida.».The American Journal of Medicine.127(10): 905-11.doi:10.1016/j.amjmed.2014.05.007.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «¿Cóm es tracta la cardiopatia coronaria?» (29 de setembre de 2014). Consultat el 25 de febrer de 2015.
  20. ↑ Deb, S; Wijeysundera, HC; Ko, DT; Tsubota, H(20 de novembre de 2013).«Coronary cirugia de revascularización coronaria vs intervencions percutáneas en la revascularización coronaria: una revisió sistemàtica.».JAMA.310(19): 2086-95.doi:10.1001/jama.2013.281718.
  21. ↑ Rezende, PC; Scudeler, TL; dona Costa, LM; Hueb, W(16 de febrer de 2015).«Estratègia conservadora per al tractament de la malaltia arterial coronaria estable».World Journal of Clinical Cases.3(2): 163-70.doi:10.12998/wjcc.v3.i2.163.
  22. ↑ 22,0 22,1 olaboradores del GBD 2013 sobre Mortalitat i Causes de Mort(January 2015).«Mortalitat per totes les causes i per causes específiques, mundial, regional i nacional, per edat i sexe, per a 240 causes de mort, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013».Lancet.385(9963): 117-71.doi:10.1016/S0140-6736(14)61682-2.
  23. ↑ Moren, AE; Forouzanfar, MH; Roth, GA; Mensah, GA(8 d'abril de 2014).«Tendències temporals de la mortalitat per cardiopatia isquémica en 21 regions del món, 1980 a 2010: the Global Burden of Disease 2010 study».Circulation.129(14): 1483-92.doi:10.1161/circulationaha.113.004042.
  24. ↑ Moren, AE; Forouzanfar, MH; Roth, GA; Mensah, GA(8 abril 2014).«La càrrega mundial de cardiopatia isquémica en 1990 i 2010: the Global Burden of Disease 2010 study».Circulation.129(14): 1493-501.doi:10.1161/circulationaha.113.004046.
  25. ↑ 25,0 25,1 Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, (CDC)(14 d'octubre de 2011).«Prevalença de la cardiopatia coronaria-Estats Units, 2006-2010.».MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Report.60(40): 1377-81.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 «¿Qué és l'arrítmia?». www. nhlbi. nih.gov (1 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 2 de març de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
  27. ↑ «¿Quins són els signes i síntomes d'una arrítmia?». www. nhlbi. nih.gov (1 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 19 de febrer de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Tipos d'arrítmia». www. nhlbi. nih.gov (1 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 7 de juny de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
  29. ↑ Martin, C; Matthews, G; Huang, CL(2012).«Mort súbita cardíaca i canalopatía hereditària: la electrofisiología bàsica del miocito i el miocardi en la malaltia dels canals iònics».Heart.98(7): 536-543.doi:10.1136/heartjnl-2011-300953.
  30. ↑ «¿Cóm es diagnostiquen les arrítmia?». www. nhlbi. nih.gov/ (1 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 18 de febrer de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
  31. ↑ «¿Cóm es tracten les arrítmia?». www. nhlbi. nih.gov/ (1 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 17 de febrer de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
  32. ↑ 32,0 32,1 «¿Quí corre el risc de sofrir una arrítmia?». www. nhlbi. nih.gov/ (1 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 3 de març de 2015. Consultat el 7 de març de 2015.
  33. ↑ Zoni-Berisso, M; Lercari, F; Carazza, T; Domenicucci, S(2014).«Epidemiologia de la fibrilació auricular: Perspectiva europea».Clinical Epidemiology.6: 213-20.doi:10.2147/CLEP.S47385.
  34. ↑ 34,0 34,1 Mehra, R(2007).«Problema de salut pública mundial de la mort súbita cardíaca».Journal of Electrocardiology.40(6 Suppl): S118-22.doi:10.1016/j.jelectrocard.2007.06.023.
  35. ↑ Juan Manuel Senior Sánchez: Manual de normes i procediments en cardiologia, ISBN 9789588813448
  36. ↑ Catàlec de procediments diagnòstics i terapèutics en cardiologia. Generalitat Valenciana.

Enllaços externs

. Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cardiologia&oldid=1654709»