Anar al contingut

Heterosexualidad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Heterosexualidad
El bes per Edvard Munch (1897). Representa a una parella heterosexual conformada per un home i una dòna donant-se un bes.

La heterosexualidad és l'atracció romàntica, atracció sexual o comportament sexual entre persones de distint sexe.[1][2][3][4][5] Com orientació sexual, la heterosexualidad és un patró durador de relacions emocionals o eròtiques en individus del sexe opost. També es referix al sentit d'identitat d'una persona basat en eixes atraccions, la pertinença a una comunitat i comportaments relacionats de persones que compartixen eixes atraccions.[6] L'heterosexualidad es caracterisa per un comportament «exclusivament heterosexual» segons l'escala de Kinsey i, junt en la bisexualitat i l'homosexualitat, és una de les tres categories principals de l'orientació sexual dins del continu heterosexual-homosexual.[7] Els térmens heterosexual i heterosexualidad (usats per volta primera per Karl-Maria Kertbeny) solen aplicar-se als sers humans, pero la conducta heterosexual s'observa en tots els mamífers i en atres animals que manifesten un marcat dimorfisme sexual i una sexuación ben definida.

Etimologia

Primera edició de Psychopathia Sexualis (1886), de Richard von Krafft-Ebing.

Héteros prové de la paraula grega ἕτερος [jéteros], que significa "un atre",[8][9] utilisada en la ciència com a prefix en el significat de "diferent";[10] i de la paraula llatina sexualis, que significa sexe (és dir, típic el sexe o la diferenciació sexual). El terme «heterosexualidad» va ser utilisat pel mege nortamericà James G. Kiernan en maig de 1892 en un artícul publicat en la revista Chicago Medical Recorder sobre la «perversió sexual» en el que la heterosexualidad era definida com una «gana anormal» cap a les persones del sexe opost, de la mateixa forma que la «homosexualitat» seria la «gana anormal» cap a les persones del propi sexe. El terme «heterosexual» ya havia segut utilisat per atres meges quan es referien als possibles tractaments que permeteren al «homosexual i a l'heterosexual convertir-se en sers humans en inclinaments eròtics naturals i en pulsiones normals». Aixina l'edició de 1901 del Dorland Medical Dictionary definia la heterosexualidad com la «gana sexual anormal o pervertido per l'atre sexe». Encara en 1923 el New International Dictionary dia: «passió sexual mórbida per una persona del sexe opost». Es definien, puix, tres categories d'individus respecte a la seua activitat sexual —i aixina ho especificava l'alemà Richard von Krafft-Ebing en Pychopatia Sexualis, obra publicada en 1886—: els homosexuals, els heterosexuals i els «normals», que són aquells que no fan de la sexualitat una pràctica autònoma o exaltada —sempre respecte del sexe opost—, que es casen i tenen fills. En conclusió, la heterosexualidad era definida, de la mateixa manera que l'homosexualitat, com una maltia que calia curar. Per apego a pràctiques sexuals humanes repetitives i extremes evidents.[11]

Esta concepció de la sexualitat va ser qüestionada, entre uns atres, per Freud que en 1905 va publicar l'obra Tres ensajos sobre la teoria sexual en la que va posar en dubte que l'atracció cap a l'atre sexe fora una cosa «natural».

«L'interés exclusiu de l'home per la dòna és aixina mateix un problema que requerix una explicació i no alguna cosa que ve dau»
Sigmund Freud

Segons Freud no es naixeria heterosexual —donant-li al concepte el significat actual— sino que l'atracció sexual cap a les persones del sexe opost seria el resultat d'un aprenentage iniciat en la més tendra infància. André Gide va desenrollar esta idea en propondre en 1911 el concepte de «heterosexisme» entés com l'imposició social de l'atracció cap al sexe opost:

«Pensem que en les nostres societats, en les nostres costums, tot predestina un sexe a l'atre; tot ensenya la heterosexualidad, tot invita a ella, tot la provoca, teatre, llibre, periòdic...»
André Gide

No obstant, el punt de vista de Freud, de Gide i d'atres autors no va tindre massa seguidors, ni tan sols entre els psicoanalista, i l'idea del caràcter «innat» o «natural» de l'atracció cap al sexe opost es va impondre.[11]

Va ser aixina com el terme heterosexual va deixar de referir-se a una patologia o a una maltia i va passar a definir la sexualitat «normal». Aixina per eixemple, el diccionari francés Li Petit Robert va definir a l'heterosexual com aquella persona «que experimenta una apetencia sexual normal pels individus del sexe opost». En edicions posteriors va introduir una correcció important: l'heterosexual és aquell «que experimenta una atracció sexual (considerada com a normal) pels individus del sexe opost». I finalment en els anys 2000 va eliminar el paréntesis: l'heterosexual és aquell «que experimenta una atracció sexual pels individus del sexe opost».[11]

Quan la heterosexualidad definix un sistema social s'estudia baix el nom d'heteronormatividad i segons els principis de Yogyakarta és una violació als drets sexuals i als drets humans considerat com un tabú.

Heterosexual, homosexual, hetero, homo, right,...

L'us actual del terme heterosexual té les seues raïls en la tradició d'el XIX més ampli de la taxonomia de la personalitat. Se seguix influint en el desenroll del concepte modern de l'orientació sexual, i es pot utilisar per a descriure l'orientació sexual dels individus, història sexual, o la autoidentificació. Alguns rebugen el terme “heterosexual” com la paraula es referix solament a un dels comportaments sexuals i no es referix als sentiments romàntics no sexuals. El terme “heterosexual” se sugerix que han entrat en us com un neologisme despuix, i front a la paraula “homosexual” per Karl-Maria Kertbeny en 1868. En l'argot de LGBT, el terme “obtentor” s'ha utilisat com una frase denigrante burlar-se dels heterosexuals. Entre els hipònims d'heterosexual, inclou heteroflexible.[12][13]

En el registre coloquial, s'usa en freqüència l'acurtada «hétero» o «hetero»,[14][10] depenent de la zona geogràfica. El terme “dret” (de l'anglés "straight") es va originar com un terme de l'argot gai en la primera mitat d'el XX per als heterosexuals; en última instància, ve de la frase “anar directe” (com en “recta i estret”) o deixar de tindre relacions sexuals homosexuals. Un dels primers en usar la paraula d'esta manera va ser G. W. Henry, en 1941.[15] En el seu llibre, utilisa este terme en relació en els ex-gais. En l'actualitat, simplement és un terme coloquial per a “heterosexual“ que té, de la mateixa manera que moltes paraules, canvis en el seu significat primari en el temps. Alguns s'oponen a l'us del terme “dret” perque implica que els no heterosexuals són torçuts.[16]

Simbolisme

Proposta de bandera heterosexual usada com a base en la bandera heteroaliada.

El simbolisme heterosexual es remonta als primers artefactes de la humanitat, en rituals de fertilitat i l'art primitiu. Açò es va expressar més vesprada en el simbolisme dels ritos de fertilitat i el cult politeiste, que a sovint inclouen imàgens dels òrguens reproductius humans, com Lingam en l'Hinduisme. Els símbols moderns de la heterosexualidad en les societats derivades de les tradicions europees encara fan referència als utilisats en estes antigues creències. Un d'estos és l'image és una combinació del símbol de Mart, el deu romà de la guerra, com el símbol de la masculinitat definitiva, i el símbol de Venus, la deesa romana de l'amor, com el símbol de la feminitat definitiva. el caràcter Unicode per a este símbol combinat és ⚤ (O + 26A4).

Proposta de bandera heterosexual reemplaçant els colors de la bandera arcoíris LGBT per una escala de grises. També és usada com a base de la bandera heteroflexible.

Atres símbols que tradicionalment són usats actualment per a representar cada gènero binario són el color blau per als hòmens i el rosa per a les dònes, si be en algunes cultures de l'antiguetat ocorria tot lo contrari segons es demostra en texts d'aquelles époques, puix el rosa s'associava en l'agressivitat i la impetuosidad que inspiren els tons rojosos mentres que el blau celest s'associava en la delicadea i la bellea del cel. En molts llocs esta distinció ni tan sols existia i abdós colors eren usats indistintament fins a al voltant d'el XVIII. Temps despuix el rosa inclús es va escomençar a usar per a simbolisar lo masculí mentres que el blau per a lo femení, fins que gradualment açò es va convertir en una costum totalment contraria a l'actual. No va ser fins a ben entrat el XX que va ocórrer una feminisació del rosa i una masculinisació del blau degut principalment a l'influència d'indústries textils i de penyores infantils.[17]

Aspectes religiosos

Artícul principal → Religió i sexualitat.

La tradició judeocristiana té vàries escritures relacionades en la heterosexualidad. En Génesis 2:24, hi ha un manament que diu

“Per tant, deixarà l'home al seu pare i a la seua mare, i s'unirà a la seua dòna, i seran una sola carn”
(Gen 2:24)[18]

En 1.º Corintios, s'aconsella als cristians :

Ara, per als assunts de matrimoni va escriure : És bo per a l'home no tocar a una dòna, per lo tant, dic als fadrins i a les viudes que és bo per a ells soportar-ho aixina com yo. Pero si no poden contindre's, que es casen, perque és millor casar-se que ardir.[19] Pero ya que hi ha tanta immoralitat, cada u tinga la seua pròpia dòna, i cada una tinga el seu propi marit. L'home deu complir el seu deure conjugal en la seua esposa, i igualment la dòna al seu marit.[20] El cos de la dòna no pertany solament a ella sino també al seu marit. De la mateixa manera, el cos del marit no pertany solament a ell sino també a la seua esposa. No es neguen l'u a l'atre, llevat de comú acort i per un temps, per a que puguen dedicar-se a l'oració. A continuació, s'unixen de nou per a que Satanás no vos tente per causa de la seua falta d'autocontrol. Ho dic com una concessió, no com un comando. (NVI)[21]

En la seua major part, les tradicions religioses en el matrimoni es reserven mundialment a les unions heterosexuals, pero hi ha excepcions que inclouen certa tradicions budistes i hindús, Unitarisme Universalista, Iglésia de la Comunitat Metropolitana i algunes diòcesis anglicanes i alguns Quaker, Iglésia Unida de Canadà i congregació de judaisme Reformat i Conservador.[22][23]

Casi totes les religions creuen que es permet el sexe llegal entre un home i una dòna, pero hi ha alguns que creuen que és un pecat, com Els Shakers, Harmony Society, i Ephrata Cloister. Estes religions tendixen a vore totes les relacions sexuals com alguna cosa pecaminoso, i promouen el celibat. Atres religions veuen les relaciones heterosexuals com a inferior al celibat. Algunes religions requerixen el celibat per a certes funcions, tals com sacerdots catòlics; No obstant, l'Iglésia Catòlica també considera que el matrimoni heterosexual és sagrat i necessari.[24]

Demografia

la demografia de l'orientació sexual és difícil d'establir per la falta de senyes fiables. No obstant, l'història de la sexualitat humana mostra que les actituts i comportament han variat per mig de les societats. D'acort en els principals estudis, el 89% i el 98% de persones han tingut contacte heterosexual durant la seua vida,[25][26][27][28] pero este percentage es reduïx al 79-84% quan un o abdós senten atracció del mateix sexe i dona conte de la conducta.[28] En un estudi realisat en 2006, el 80% dels enquestats varen informar de forma anònima que se sentien atrets cap als heterosexuals, encara que el 97-98% es varen identificar com a heterosexuals.[29] Un estudi de 1992 va informar de que el 93,9% dels hòmens en el Regne Unit han tingut experiències heterosexuals, mentres que en França es va informar el número al 95,9%.[30]

En els Estats Units, segons un informe del Institut Williams en abril de 2011, el 96% o aproximadament 250 millons de la població adulta són heterosexuals.[31][32]

Enquestes

D'acort en una enquesta del 2008, el 85% dels britànics tenen contacte sexual solament en el seu sexe opost mentres que solament el 94% dels britànics s'identifiquen com a heterosexuals.[33] De la mateixa manera, una enquesta realisada per l'Oficina Nacional d'Estadístiques del Regne Unit (ONS) en 2010 va trobar que el 95 % dels britànics s'assentes identificats com a heterosexuals, 1,5% dels britànics es varen identificar com a homosexuals o bisexuals, i l'últim 3,5% va donar respostes més vagos com “no sé”, “un atre”, o no va respondre a la pregunta.[34][35]

Senyes proporcionades per l'Enquesta Gallup en octubre de 2012 va obtindre informació demogràfica sense precedents sobre els que s'identifiquen com a heterosexuals, aplegant a la conclusió de que el 96,6% de tots els adults nortamericans s'identifiquen com a heterosexuals, en un marge d'error de ±1%.[36]

Gènero/Edat Heterosexual No-heterosexual No ho sé
Va negar
18-29 90.1% 6.4% 3.5%
30-49 93.6% 3.2% 3.2%
50-64 93.1% 2.6% 4.3%
65+ 91.5% 1.9% 6.5%
18-29, Dòna 88.0% 8.3% 3.8%
18-29, Home 92.1% 4.6% 3.3%

En una enquesta realisada en 2015 per Yougov es va demostrar que d'1.632 adults del Regne Unit, el 88,7% es varen identificar com a heterosexuals, 5,5% com a homosexuals i el 2,1% com bisexuals.[37] Quan se li va preguntar que lloc es colocarien en l'escala de Kinsey, el 72% de tots els adults i el 46% dels adults de 18-24 anys, va prendre una puntuació de zero, significa que s'identifiquen com totalment heterosexuals. No obstant el 4% de la mostra total i el 6% dels adults jóvens, varen dir que se situaven en el número sis, és dir, una identitat totalment homosexual.[38]

En una atra enquesta de Yougov de 1000 adults dels Estats Units, el 89% de la mostra s'identificada com a heterosexual, 4% com a homosexuals (entre 2% com a masculina homosexual i 2% com a femella homosexual) i 4% com bisexuals (de qualsevol sexe).[39]

Estudis acadèmics

Artícul principal → Biologia i orientació sexual.


Biologia i ambient

La relació entre la biologia i l'orientació sexual és un tema d'investigació. No hi ha un determinant simple i singular per a l'orientació sexual que s'ha demostrat de manera concloent; encara que diversos estudis apunten a vàries posicions inclús contradictòries, els científics plantegen l'hipòtesis de que una combinació de factors genètics, hormonals i socials poden determinen l'orientació sexual.[40][41][42] Les teories biològiques per a explicar les causes de l'orientació sexual són les més populars,[40] i els factors biològics poden implicar una complexa interacció de factors genètics i l'ambiente uterí primerenc, o factors biològics i socials.[41][43] Estos factors, que poden estar relacionats en el desenroll de l'orientació heterosexual o una atra, inclouen els gens, hormones prenatals i l'estructura del cervell i la seua interacció en el mig ambient.

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «Heterosexuality». Oxford Reference. Oxford University Press. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2021. Consultat el 1 d'agost de 2021.
  3. ↑ «Heterosexuality». Cambridge Dictionary. Cambridge University Press. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2021. Consultat el 1 d'agost de 2021.
  4. ↑ «Heterosexual». Merriam-Webster. Merriam-Webster, Incorporated. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2021. Consultat el 1 d'agost de 2021.
  5. ↑ «Sexual Orientation & Homosexuality». American Psychological Association. Archivat des de l'original, el 14 de juliol de 2021. Consultat el 1 d'agost de 2021. «Sexual orientation refers to an enduring pattern of emotional, romantic and/or sexual attractions to men, women or both sexes.[...] sexual orientation ranges along a continuum, from exclusive attraction to the other sex to exclusive attraction to the same sex. However, sexual orientation is usually discussed in terms of three categories: heterosexual (having emotional, romantic or sexual attractions to members of the other sex),[...]»
  6. ↑ Associació Nortamericana de Psicologia. «Orientació sexual, homosexualitat i bisexualitat» (en inglés). Consultat el 2 de febrer de 2017.
  7. ↑ «Sexual orientation, homosexuality and bisexuality» (8 d'agost de 2013). Archivat des de l'original, el 8 d'agost de 2013. Consultat el 13 de juny de 2016.
  8. ↑ Roberts, Edward A. (2014). A comprehensive etymological dictionary of the Spanish language with families of words based on Indo-european roots (en anglés), Volume II (H-Z and appendix): Xlibris LLC, p. 19. Consultat el 13 de setembre de 2016.
  9. ↑ Klein, p. 345.
  10. ↑ 10,0 10,1 «the definition of hetero». Dictionary. com. Consultat el 13 de juny de 2016.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Taraud, Christelle; Tin, Louis-Georges(2015).L'Histoire.(407): 38-39.(en francés)
  12. ↑ Porn. com: Making Sense of Online Pornography - Page 229, Feona Attwood - 2010
  13. ↑ Patience: A Gay Man's Virtue - Page 80, La Lumiere - 2012
  14. ↑ «Dictionary and Thesaurus | Merriam-Webster». www. merriam-webster. com. Consultat el 13 de juny de 2016.
  15. ↑ Henry, G. W. (1941). Sex Variants: A Study of Homosexual Patterns. New York: Paul B. Hoeber.
  16. ↑ Encyclopedia of School Psychology - Page 298, T. Steuart Watson, Christopher H. Skinner - 2004
  17. ↑ Licita Bhattacharjee (26 de giner de 2018). «¿En quin moment el color rosa es va tornar femení?». Expansió (revista). Consultat el 2 de juny de 2021.
  18. ↑ «GC3A9nesis 23A24 RVR1960 - - Bible Gateway». www. biblegateway. com. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  19. ↑ «1 Corintios7:1-16» (10 de juny de 2007). Consultat el 11 d'agost de 2016.
  20. ↑ «1 Corintios 7:9 Pero si carixen de domini propi, casen-se; que millor és casar-se que cremar-se.». bibliaparala. com. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  21. ↑ «120Corinthians207; NIV - - Bible Gateway». www. biblegateway. com. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  22. ↑ “World Religions and Same Sex Marriage”, Marriage Law Project, Columbus School of Law at The Catholic University of America, Washington, DC, July 2002 revision [1] PDF (84.1 KB) Archived
  23. ↑ Wayback Machine.. «Affirming Congregations and Ministries of the United Church of Canada». Archivat des de l'original, el 31 de maig de 2010. Consultat el 24 de febrer de 2012.
  24. ↑ [2] Archived February 1, 2015, at the Wayback Machine.
  25. ↑ Laumann, I. O., Gagnon, J. H., Michael, R. T., & Michaels, S. (1994). The social organization of sexuality: Sexual practices in the United States. Chicago: University of Chicago Press.
  26. ↑ Wellings, K., Field, J., Johnson, A., & Wadsworth, J. (1994). Sexual behavior in Britain: The national survey of sexual attitudes and lifestyles. London, UK: Penguin Books.
  27. ↑ Bogaert AF(September 2004).«The prevalence of male homosexuality: the effect of fraternal birth order and variations in family size».Journal of Theoretical Biology.230(1): 33–7.doi:jtbi.2004.04.035 10.1016/j. jtbi.2004.04.035. Bogaert argues that: “The prevalence of male homosexuality is debated. One widely reported early estimate was 10% (i. g., Marmor, 1980; Voeller, 1990). Some recent data provided support for this estimate (Bagley and Tremblay, 1998), but most recent large national samples suggest that the prevalence of male homosexuality in modern western societies, including the United States, is lower than this early estimate (i. g., 1–2% in Billy et al., 1993; 2–3% in Laumann et al., 1994; 6% in Sell et al., 1995; 1–3% in Wellings et al., 1994). It is of note, however, that homosexuality is defined in different ways in these studies. For example, some use same-sex behavior and not same-sex attraction as the operational definition of homosexuality (i. g., Billy et al., 1993); many sex researchers (i. g., Bailey et al., 2000; Bogaert, 2003; Money, 1988; Zucker and Bradley, 1995) now emphasize attraction over overt behavior in conceptualizing sexual orientation”. (p. 33) Also: “…the prevalence of male homosexuality (in particular, same-sex attraction) varies over clave and across societies (and hence is a ‘moving target’) in part because of two effects: (1) variations in fertility rate or family size; and (2) the fraternal birth order effect. Thus, even if accurately measured in one country at one clave, the rate of male homosexuality is subject to change and is not generalizable over clave or across societies”. (p. 33)
  28. ↑ 28,0 28,1 (2009).«Contemporary Perspectives on Lesbian, Gai, and Bisexual Identities».54doi:10.1007/978-0-387-09556-1.
  29. ↑ McConaghy et al., 2006
  30. ↑ Waite, Teresa L.. «Sexual Behavior Levels Compared in Studies In Britain and France», The New York Claves, 8 de decembre de 1992. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  31. ↑ «How Many People llaure Lesbian, Gai, Bisexual and Transgender?» (en en-us) (1 d'abril de 2011). Archivat des de l'original, el 21 de juliol de 2017. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  32. ↑ «“How many people llaure lesbian, gai, bisexual, and transgender?”».Abril de 2011.
  33. ↑ «Sex uncovered poll: Homosexuality», The Guardian, 25 d'octubre de 2008. Consultat el 11 d'agost de 2016 (en en-gb).
  34. ↑ «01/10/2010, More or Less - BBC Radi 4». BBC. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  35. ↑ Foundation, Internet Memory. «[ARCHIVED CONTENT UK Government Web Archive – The National Archives]». www. ons. gov. uk. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  36. ↑ Inc., Gallup,. «Special Report: 3.4% of O. S. Adults Identify as LGBT». Consultat el 11 d'agost de 2016.
  37. ↑ Yougov. «Yougov results (PDF)». Consultat el 11 d'agost de 2016.
  38. ↑ «YouGov | 1 in 2 young people say they llaure not 100% heterosexual». YouGov: What the world thinks. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  39. ↑ Yougov. «Yougov report». Consultat el 11 d'agost de 2016.
  40. ↑ 40,0 40,1 Frankowski, Barbara L.(1 de juny de 2004).«Sexual Orientation and Adolescents».Pediatrics.113(6): 1827–1832.ISSN 0031-4005.Consultat el 11 d'agost de 2016.(en en)
  41. ↑ 41,0 41,1 Lamanna, Mary Ann; Riedmann, Agnes; Stewart, Susan D. (17 de giner de 2014). Marriages, Families, and Relationships: Making Choices in a Diverse Society (en en), Cengage Learning. ISBN 9781305176898. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  42. ↑ Stuart, Gail Wiscarz (14 d'abril de 2014). Principles and Practice of Psychiatric Nursing (en en), Elsevier Health Sciences. ISBN 9780323294126. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  43. ↑ «Submission to the Church of England’s Listening Exercise on Human Sexuality.». www. rcpsych. ac. uk. Consultat el 11 d'agost de 2016.

Bibliografia

  • Jonathan Ned Katz, The Invention of heterosexuality, University of Chicago, 1995, ISBN 978-0226426013 (en anglés)

Vore també

Enllaços externs

Heterosexualidad en el Viccionari. Heterosexualidad en Viquidites.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Heterosexualidad&oldid=1595308»