Anar al contingut

Heterosexualidad obligatòria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Grafiti en Vallcarca i els Penitentes (Barcelona) en 2022 contra l'heterosexualitat obligatòria. Diu en català: «Tu també pots deixar l'heterosexualidad.»

La heterosexualidad obligatòria és l'idea de que l'heterosexualitat és assumida i forçada per una societat heteronormativa. Açò es referix a l'idea de que la gent pot adoptar l'heterosexualitat independentment de les seues preferències sexuals personals, de que l'heterosexualitat és vista com l'inclinament o obligació natural d'abdós sexes. En conseqüència, qualsevol que diferixca de la normalitat de l'heterosexualitat es considera desviat o aborrecible.[1]

Adrienne Rich va popularisar dit terme en el seu ensaig de 1980 titulat Heterosexualidad obligatòria i existència lèsbica, en a on senyala l'incapacitat que tenen les feministes que creuen que són heterosexuals de qüestionar-se esta institució del patriarcat, la mateixa que fa que les dònes estiguen forçades a permanéixer en els hòmens per considerar-ho la seua «naturalea», una naturalea sospitosament servil al funcionament del patriarcat. El primer concepte de Rich de l'heterosexualitat obligatòria solament incloïa a les dònes, pero revisions de l'idea han estudiat cóm l'heterosexualitat obligatòria afecta al restant de la societat.

Concepte i terminologia

[editar | editar còdic]

Adrienne Rich, qui va falcar el terme «heterosexualidad obligatòria», argumenta que l'heterosexualitat és una institució política que necessita ser reexaminada per a que les dònes escapen del patriarcat. Ella argumenta que gran part de la lliteratura feminista encara funciona baix un paradigma obligatori heterosexual, que és un problema per a la lliberació de les dònes. Els artículs acadèmics que emergixen de certs autors feministes no reconeixen que les institucions, com el matrimoni, que es consideren normals són, de fet, les socialisacions que hem internalizado i reproduït en la societat.[1]

Algunes feministes han senyalat que la crítica a l'heterosexualitat i la seua relació en el patriarcat ha perdut part del seu caràcter polític a mida que s'ha difòs el concepte «heteronormatividad». Sobre els aspectes polítics del terme, l'acadèmica britànica Stevi Jackson va declarar: «De fet, el concepte de Rich de "heterosexualidad obligatòria" podria ser vist com un precursor de la "heteronormatividad", i m'agradaria preservar un llegat a sovint descuidat del concepte anterior: eixa heterosexualidad institucionalisada i normativa regula a els qui es mantenen dins dels seus llímits aixina com margina i sanciona a aquells que estan fòra d'ells. El terme "heteronormatividad" no sempre ha captat esta regulació social de doble faç».[2]


El concepte «heteronormatividad» va ser popularisat per Michael Warner en el seu llibre de 1991 Por d'un planeta queer, i té els seus orígens en Rich i el sistema sexe/gènero de Gayle Rubín.[3] D'acort en Warner, les teories de l'heteronormativitat emfatisen la seua atenció en el gènero. Els individus estan exposts a l'heteronormativitat des del naiximent i, per lo tant, aquells que pertanyen a la minoria sexual deuen explorar la seua comprensió de sí mateixos en contrast en la societat. A sovint se supon que les persones són heterosexuals fins que es demostre lo contrari. En l'estudi de Sandra Lipsitz, es propon provar que, en contrast en lo que es creïa, les minories sexuals tenen psicològicament un major «desenroll d'identitat global».[4] Junt en la polarisació dels sexes ve la jerarquia. S'argumenta que la dissolució de les barreres eliminaria el sexisme.[5]

Interseccionalidad en atres identitats minoritàries

[editar | editar còdic]

Per a comprendre la complexitat de l'heteronormativitat, varis acadèmics han senyalat l'importància de l'impacte d'esta construcció en els efectes diferencials entre totes les poblacions, incloses les minories. En No més secrets, no més mentires: Història afroamericana i heterosexualidad obligatòria, Mattie Udora Richardson analisa les complexitat adicionals que enfronten les dònes negres en térmens de l'heterosexualitat obligatòria.[6] Richardon senyala que «qualsevol divergència de les normes socials del matrimoni, la domesticidad i la família nuclear ha dut séries acusacions de salvajismo, patologia i desviació sobre els negres». Ella argumenta que, en ser un grup que ya està estigmatizado de múltiples maneres, les dònes negres s'enfronten a pressions adicionals d'abdós comunitats, la negra i la blanca, i cap a l'heteronormativitat. Les divergències de l'heterosexualitat coloquen a les dònes negres en particular risc de dany físic o exili social.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.
  • [[Archiu:{{#switch:Feminisme|20px|Vore el portal sobre Feminisme]] Portal:Feminisme. Contingut relacionat en Feminisme.
  • [[Archiu:{{#switch:Sociologia|20px|Vore el portal sobre Sociologia]] Portal:Sociologia. Contingut relacionat en Sociologia.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Rich, Adrienne (1980). Compulsory Heterosexuality and Lesbian Existence, Onlywomen Press Ltd, p. 32. ISBN 0-906500-07-9.
  2. (2006).«Interchanges: Gender, sexuality and heterosexuality: The complexity (and limits) of heteronormativity».Feminist Theory.7
    105-121.doi:10.1177/1464700106061462.
  3. «Introduction: Fear of a Queer Planet».Social Text.(29)
    3-17.ISSN 0164-2472.Consultat el 2021-09-23.
  4. Bem, Sandra Lipsitz. «Dismantling gender polarization and compulsory heterosexuality: Should we turn the volume down or up?». Journal of Sex Research 32.4 (1995): 329-334.
  5. Konik, J. and Stewart, A. (2004), Sexual Identity Development in the Context of Compulsory Heterosexuality. Journal of Personality, 72: 815–844. doi:10.1111/j.0022-3506.2004.00281.x
  6. 6,0 6,1 «No More Secrets, No More Lies: African American History and Compulsory Heterosexuality».Journal of Women's History.15(3)
    63–76.ISSN 1527-2036.doi:10.1353/jowh.2003.0080.Consultat el 16 de setembre de 2018.