Streaming
La transmissió digital, emissió en llínea o streaming (AFI: [(i)sˈtɾimiŋ]) és la distribució digital de contingut multimèdia a través d'una ret de computadores, de manera que l'usuari utilisa el producte al mateix temps que es descarrega.[1] Consistix d'una corrent contínua d'àudio o video que fluïx sense interrupció.[2]
Este tipo de tecnologia funciona per mig d'un búfer de senyes que va almagasenant el fluix de descàrrega en l'estació de l'usuari per a mostrar-li de colp i repent el material descarregat. Açò es contrapon al mecanisme de descàrrega d'archius, que requerix que l'usuari descarregue els archius per complet per a poder accedir al contingut. El streaming requerix d'una conexió per lo manco d'igual ample de banda que la taxa de transmissió del servici. Es va popularisar a fins de la década de 2000, quan la contractació del ample de banda suficient per a utilisar estos servicis en la llar es va fer lo suficientment barata. Sol ser en diferit o de contingut prèviament gravat, com una película d'algun servici de vídeo baix demanda. També es pot realisar en directe, que seria la difusió de contingut en temps real a través d'internet d'algun event segons ocorre, com per eixemple un concert o la senyal d'una cadena de televisió. Requerix d'una font de gravació de vídeo i àudio, un codificador del contingut, un editor i una ret de distribució de contingut per a entregar el streaming als espectadors.
Terme
[editar | editar còdic]L'anglicisme streaming es pot traduir de diferents formes a l'espanyol. Algunes d'estes alternatives són «transmissió digital», «transmissió de vídeo», «transmissió en directe» (recomanada per la Fundéu),[3] «retransmissió» o «emissió en continu» (recomanada per l'Unió Europea a través del seu Centre de Traducció),[4] «transmissió per seqüències», «llectura en continu», «difusió en continu» o «descàrrega contínua». Aixina i tot, l'anglicisme vindria ser el que conta en més us entre hispanohablante.
Antecedents
[editar | editar còdic]L'història del streaming en el sentit més general es remonta a la década de 1920 en el sistema Muzak, de l'inventor nortamericà George Owen Squier, Ph. D., major general. En els seus orígens, Muzak era un sistema de transmissió i distribució de senyals a través de les llínees elèctriques; l'intenció de Squier era utilisar-ho per a difondre música, pero l'infraestructura elèctrica de l'época i el fet de que la ràdio comercial havia iniciat per eixa época ho varen dissuadir de continuar en el seu proyecte.[5][6]
No obstant, el streaming com es coneix en el XXI va aparéixer en la década de 1990. El descobriment massiu d'esta tecnologia per part del públic va succeir el 18 de novembre de 1994, gràcies al grup britànic The Rolling Stones, els qui en eixa data varen transmetre en directe i de forma gratuïta 20 minuts del seu concert en el Estadi Cotton Bowl, en Dallas, com a part de la promoció pay-per-view que tindrien per la cadena prémium Showtime. Prèviament, el 24 de juny de 1993, Severe Tire Damage, un grup musical nortamericà, havia fet un poc similar en compartir en viu 90 minuts del seu concert celebrat en Pal Alt. Abdós transmissions varen ser possibles gràcies al servici Multicast Bone o MBone, una ret d'internet d'alta velocitat utilisada per a transmetre conferències acadèmiques des de 1992.[6][7][8]
La primera tecnologia de streaming per internet va aparéixer en abril de 1995, en la publicació del format RealAudio 1.0.[9]
Usuari digital
[editar | editar còdic]L'usuari genera una interacció més propenca i senzilla en l'informació a través de múltiples dispositius electrònics (teléfon inteligent, tableta, PC), els quals estan conectats a Internet de manera constant gràcies al desenroll de les tecnologies de la comunicació. D'esta manera un usuari ya no es llimita a solament fer us de les senyes, sino que pot accedir a ells en qualsevol moment i lloc.
(...) El nou usuari digital ha experimentat d'igual forma una evolució fins a aplegar a l'estat always on que es considera que és en l'actualitat, una de les propietats més sobreixents del consum de lo audiovisual en ret (...)Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'accés dels usuaris a continguts a través de métodos com el streaming està causant un important canvi en les formes de crear, distribuir i consumir, per la seua fàcil difusió per les plataformes en llínea que existixen en l'actualitat. Esta dinàmica en el mercat audiovisual ha provocat que els cridats servicis OTT en qualsevol part (aquells que donen la possibilitat de vore productes populars en computadores, tabletas, videoconsoles, televisors conectats i atres dispositius) s'hagen convertit en una prioritat estratègica per a les empreses d'entreteniment o cadenes de televisió oberta o de pagament.[10]
U estudi publicat en 2019 en la revista científica Comunicar sobre el consum d'àudio digital, explica que l'us del smartphone com a dispositiu de consum d'àudio ha supost una disminució de l'escolta de radi, perque l'àudio està integrat en el video en els servicis de streaming. Açò presupon un canvi radical en la forma d'escoltar música, ya que es preferix acompanyar l'escolta en la vista com a nova forma d'entreteniment.[11]
Usos
[editar | editar còdic]Ràdio per Internet
[editar | editar còdic]La ventaja per a l'emissora de radi per internet és que pot aplegar a un gran públic objectiu que, per diversos motius (com l'alcanç territoriallimitat de la senyal radiofònica), desconeixien una emissora d'un atre lloc. cal aclarir que no solament les emissores de ràdio AM i FM retransmeten per Internet, ya que en els últims anys estan creixent exponencialment les ràdios que transmeten exclusivament per Internet.
Televisió per Internet
[editar | editar còdic]Des de finals dels 90, els intents de crear una televisió per Internet havien fracassat, pel considerable ample de banda requerit per la senyal de vídeo; no obstant, resorgix l'interés en este tipo de comunicació pública en el gran èxit de YouTube i l'expansió del ADSL.
Plataformes streaming de música
[editar | editar còdic]Encara que la transmissió de música ya no és un ben públic que es pot reproduir lliurement, les plataformes streaming com Spotify, YouTube Music, Deezer, Apple Music, SoundCloud i Amazon Music han canviat la transmissió de música a un producte de club. Si be algunes plataformes, sobretot Spotify, brinden als clients accés a un servici freemium que permet l'us de funcions llimitades per a l'exposició a anuncis, la majoria de les empreses operen en un model de subscripció prémium.[13] En tals circumstàncies, la transmissió de música és financerament excluible, lo que requerix que els clients paguen una tarifa mensual per a accedir a una biblioteca de música, pero no rival, ya que l'us d'un client no perjudica el d'un atre. Les plataformes streaming de música han creixcut ràpidament en popularitat en els últims anys. Spotify té més de 207 millons d'usuaris, a l'1 de giner de 2019, en 78 països diferents, Apple Music té al voltant de 60 millons i SoundCloud té 175 millons.[14] Totes les plataformes oferixen distints graus d'accessibilitat. Apple Music i Prime Music solament oferixen els seus servicis per a subscriptors pagaments, mentres que Spotify i SoundCloud oferixen servicis prémium i freemium. Napster, propietat de Rhapsody des de 2011, ha resorgit com una plataforma streaming de música que oferix servicis basats en subscripció a més de 4,5 millons d'usuaris a partir de giner de 2017.[15] A mida que els proveïdors streaming de música han proliferat i la competència ha reduït el preu de les subscripcions, les taxes de pirateria de música també han disminuït (consulte el quadro de la dreta).
Plataformes streaming de video
[editar | editar còdic]Un proveïdor de servicis streaming és un servici per subscripció que oferix streaming de películes i programes de televisió. La majoria d'estos servicis són propietat d'un important estudi cinematogràfic. Els servicis de streaming varen començar com un complement de les ofertes de Blu-ray, que són complements dels programes vists.[16]
L'usuari final del client pot usar el seu reproductor multimèdia, computadora, teléfon mòvil i televisor inteligent per a començar a reproduir contingut de video digital ans que s'haja transmés tot l'archiu. Els usuaris necessitaran una conexió a Internet per a transmetre o descarregar contingut de video. És possible que els usuaris que no tinguen sistemes de software o hardware compatibles no puguen transmetre o descarregar cert contingut. Alguns servicis de streaming populars inclouen Twitch, Crunchyroll, Disney+, Apple TV+, HBO Max, Netflix, Prime Video, DirecTV Go, Paramount+, ViX i atres llocs que transmeten películes i programes de televisió. El terme "guerres de streaming" es va falcar per a discutir la nova era de competència entre servicis streaming de video.[17]
Components
[editar | editar còdic]Per a poder proporcionar un accés clar, convincent, continu i sense interrupcions ni canvis, el streaming es recolza en les següents tecnologies.
Códec, seqüència de bits, transport i control
[editar | editar còdic]Els enllaços de streaming d'àudio des de l'estació solen ser http://, pnm://, asx, pls, m3o, m3o8, etcétera.[18]
Códecs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Códec.
Un códec és un conjunt d'algoritmes que permeten comprimir (codificar) i descomprimir (decodificar) archius multimèdia per a facilitar la seua transmissió i almagasenament. Per eixemple, per a àudio s'ampren códecs com MP3, Vorbis i AAC, mentres que per a vídeo són comunes H.264, VP8 i el més recent H.265 integrat en cambres modernes.
| Códec | Tipo | Us comú | Característiques destacades |
|---|---|---|---|
| Mp3 | Àudio | Música i podcasts | Alta compatibilitat, pèrdua moderada de calitat |
| Vorbis | Àudio | Streaming lliure | Còdic obert, bona calitat a baixes taxes |
| AAC | Àudio | Streaming i multimèdia | Millor compressió que MP3, àmpliament usat |
| H.264 | Vídeo | Streaming, cambres | Alta calitat i eficiència, molt difòs |
| VP8 | Vídeo | Streaming web | Còdic obert, usat en WebM |
| H.265 | Vídeo | Streaming alvançat | Millor compressió que H.264, ideal per a 4K i 8K |
Seqüència de bits
[editar | editar còdic]Les emissions d'àudio i vídeo en códecs es ensamblan en un contenidor de seqüència de bits com FLV, WebM, ASF, AVI o ISMA.
Transport
[editar | editar còdic]L'informació es distribuïx des d'un servidor de streaming a un client utilisant un protocol de transport, com MMS o RTP.
Control
[editar | editar còdic]El client de streaming pot interactuar en el servidor de streaming utilisant un protocol de control, com MMS o RTSP.
Protocols llaugers
[editar | editar còdic]UDP i RTSP, els protocols amprats per algunes tecnologies de streaming, fan que les entregues de paquets de senyes des del servidor a qui reproduïx l'archiu es facen en una velocitat molt major que la que s'obté per TCP i HTTP. Esta eficiència és alcançada per una modalitat que favorix el fluix continu de paquets de senyes. Quan TCP i HTTP sofrixen un error de transmissió, seguixen intentant transmetre els paquets de senyes perdudes fins a conseguir una confirmació de que l'informació va aplegar en la seua totalitat. No obstant, UDP continua manant les senyes sense prendre en conte interrupcions, ya que en una aplicació multimèdia estes pèrdues són casi imperceptibles. Encara que UDP no faça un control de transmissió, l'aplicació que use este protocol per al streaming tindrà que ser l'encarregada de realisar-ho per a prendre decisions sobre qué fer davant un possible extraviament d'informació.
Precarga
[editar | editar còdic]L'entrega de senyes des del servidor a qui veu el contingut pot estar subjecta a demores conegudes com retardo, un fenomen que es produïx quan les senyes escassegen per interrupcions en la conexió o sobrecàrrega en el ample de banda, o be, per la taxa de bits que és configurat des de la codificació de la senyal; per tant, els reproductors multimèdia realisen una precarga o almagasenen en un búfer, una coa d'informació en la que es guarden les senyes que es van rebent per a aixina dispondre d'una reserva de senyes i evitar que la reproducció es detinga. És similar a lo que ocorre en un reproductor de CD portàtil, que evita els bots bruscs i els silencis ocasionats per interrupcions en la llectura per vibracions o traqueteos, almagasenant les senyes ans que l'usuari tinga accés a ells.
Ret d'accés de contingut
[editar | editar còdic]Si un determinat contingut comença a atraure una cantitat d'usuaris major que la seua capacitat d'ample de banda, estos usuaris sofriran corts o retardos. Finalment, s'aplega a un punt en que la calitat del streaming és pèssima. Oferint solucions, sorgixen empreses i organisacions que s'encarreguen de proveir ample de banda exclusivament per a streaming, i de recolzar i desenrollar estos servicis.
Per països
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]Més de la mitat de la població espanyola paga per algun servici de streaming. La pirateria en Espanya va tindre una caiguda de tretze punts gràcies a les plataformes digitals, segons l'enquesta cuatrienal d'hàbits i pràctiques culturals (2018-2019)[19] realisada pel Ministeri de Cultura d'Espanya, sondeig realisat sobre una mostra de 16 000 persones de més de 14 anys i baix un marge d'error del 0.8 %. Segons l'enquesta, els usuaris que realisaven descàrregues illegals de música varen descendir del 18.3% al 5.1 %, i les descàrregues de vídeos illegals varen passar del 16.1 % al 3.7 %. El 48.5 % dels espanyols que solen escoltar música ho fan a través del dispositiu mòvil quan en 2015 era d'un poc més del 30 %. El 52.2 % de la població espanyola està subscrita a alguna plataforma en les seues llars, gràcies al fàcil accés a les plataformes de streaming, i els preus raonablement econòmics d'estes.[20]
| Plataformes | % |
|---|---|
| Películes i séries | 38.9 |
| Canals de TV | 28.8 |
| Continguts musicals | 26.8 |
| Llibres | 3.4 |
| Videojocs | 4.1 |
| Total | 52.2 |
Mèxic
[editar | editar còdic]És un dels països que en els últims anys ha aumentat en el consum de streaming. Escomençant en “L'Enquesta Nacional de Consum de Continguts Audiovisuals”, realisada en 2019 pel Institut Federal de Telecomunicacions (IFT),[21] el 72 % dels entrevistats varen declarar usar internet. Encara que també, el 95 % reporten tindre televisor en casa, sent el 55 % d'estos els que conten solament en televisió oberta com a mig d'entreteniment, indicant aixina que abans de la pandèmia la televisió mexicana seguia sent una forta proposta d'entreteniment per als mexicans, pero al mateix temps ya estava perdent força i les persones varen vore en l'auge de l'internet una finestra alterna al contingut de sempre transmet la televisió oberta. Dins del mateix estudi, el 51 % de les persones (8750 enquestades) acostumen a vore continguts per internet, veent, en promig, 3.2 hores diàries de dilluns a divendres i 3.0 hores diàries durant les fins de semana. De 4297 persones que consumixen continguts per internet:
| Percentage | Tipo de contingut |
| 38 | Veuen continguts en pàgines o apps en subscripció periòdica |
| 5 | Veuen continguts en pàgines o apps en pagament de quota per cada película, contingut o event |
| 84 | Veuen continguts en pàgines o apps que no requerixen d'un pagament |
Les plataformes favorites per a vore continguts en internet (4297) (1.9 respostes per persona) són:
| Plataforma | Percentage |
| YouTube | 80 |
| Netflix | 35 |
| 30 | |
| YouTube Premium (anteriorment YouTube Ret) | 6 |
| Clar Video | 4 |
| Disney+ | 4 |
De les quals es dividixen en:
- Plataformes que requerixen del pagament d'una subscripció (Base de 1569) (Promig: 1.4 respostes per persona):
| Plataforma | Percentage | Hores de consum per semana |
| Netflix | 93 | 7.9 |
| Clar Video | 11 | 4.6 |
| Disney+ | 9 | 10.8 |
| Amazon Prime Video | 8 | 6.4 |
| Blim | 5 | 4.9 |
- Plataformes que no requerixen pagament (Base de 3605 persones):
| Plataforma | Percentage | Hores per semana |
| YouTube | 90 | 8.6 |
| 51 | 10.4 | |
| Televisa | 8 | 6.7 |
| TV Asteca | 7 | 5.7 |
| Youtube Kids | 4 | 6.5 |
- Els entrevistats podien triar més d'una opció
Mèxic és l'undècim país en més persones en a lo manco una subscripció a streaming.[22] Segons Global Entertainment and Mija Outlook 2020-2024 de PwC, Statista (2020)[23] i IAB (2020), el 89 % dels usuaris d'internet en Mèxic declaren tindre accés a servicis d'entreteniment de paga per internet.[24] Per sexe es representa com el 55.52 % de les dònes i el 55.35 % dels hòmens les/els que conten en a lo manco una subscripció a una plataforma en Mèxic.[22]
Dels 89 % d'usuaris mexicans, el 82 % són a streaming de video, el 59 % a streaming d'àudio i 21 % a streaming de videojocs.[24]
D'acort en Statista:[23]
| Plataforma | % d'usuaris subscrits sobre el total d'usuaris de streaming totals |
| Netflix | 89 |
| Star+ | 82.5 |
| Amazon Prime Video | 45 |
| Clar Video | 28.5 |
| HBO Max | 17.5 |
| Blim | 12 |
| Disney+ | 10.5 |
| Apple TV+ | 5.5 |
També Statista reporta que, en 2021, la penetració de l'usuari final serà del 20.7 % de la població mexicana, i s'estima que per a 2025 s'alcance al 29.2 % de penetració. En 2020, Mèxic va representar 1038 millons de dólars d'ingressos per a estes companyies, un alça del 26 % respecte al 2019. S'estima que per a enguany (2021 – Senyes finals encara sense revelar) el streaming tinga un alça en els ingressos del 29 % sobre el 2020. Finalment, en 2017, d'acort a un reporte de Netflix, Mèxic va ser el país de Llatinoamèrica en més hores de consum al dia en la seua plataforma, un promig de 9.5 hores de consum i una mija de visualisació de 60 películes a l'any. Les senyes més recents de subscripció a esta SVOD varen reportar 25.9 millons d'usuaris en el país al 2020[24]
Gràcies a totes estes senyes que posicionen al país com un important mercat en Amèrica Llatina, les plataformes han apostat per ell i han invertit, per eixemple:
- En 2020, Netflix va llançar un fondo d'emergència de 25 millons de pesos administrat per l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques per a recolzar a més de 1000 treballadors de l'indústria que es varen vore afectats econòmicament per la pandèmia del COVID-19.[25] Ya per a inicis de 2021, Netflix va anunciar una inversió de 300 millons de dólars en producció en Mèxic; es realisaran 50 produccions originals en Mèxic (globals i locals), significant un 50 % d'increment en l'inversió al país sobre el 2020.[26]
- Amazon Prime també va anunciar donatius de més de 2.65 millons de dólars a fondos Covid-19 per a recolzar la recuperació de la comunitat productora de TV, cine i teatre en Mèxic (i en atres països d'Amèrica Llatina). Ademés de confirmar els seus plans per a produir 15 séries i 5 películes originals i locals per any, durant els següents 3 a 5 anys en Mèxic.[27]
Argentina
[editar | editar còdic]És un dels països d'Amèrica Llatina de parla hispana en més tradició audiovisual despuix de Mèxic, cosa que es replica en el consum i producció de streaming. [28]
Realisa séries per a plataformes en actors i tecnologia 100% argentina des de fa anys i té un important ecosistema d'influencers en YouTube i twitch.[29]
El primer streaming de video en directe ho va realisar l'Universitat Nacional de l'Argent el 6 de decembre de 2007 en la transmissió del programa educatiu Em preocupa el Televisor des dels estudis de televisió de l'Edifici Anexe a la Facultat d'Arts [30]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «avg. com/es/signal/what-is-streaming ¿Qué és el streaming i cóm funciona?» (en en). ¿Qué és el streaming i cóm funciona?. Consultat el 2023-06-27.
- ↑ «socialancer. com/streaming-de-video-desde-tik-tok/ Streaming de video des de TikTok i atres plataformes». Consultat el 4 d'agost de 2021.
- ↑ «fundeu. es/recomendacion/en-directo-y-en-continuo-alternatives-a-streaming/ en directe i en continu, alternatives a streaming» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 10 de juliol de 2019.
- ↑ «europa. eu/search/standard/result/1562762990491/1 Centre de Traducció dels Òrguens de l'UE».
- ↑ «com/artícul/28274/muzak-history-background-story-background-music », Minute Mija. Consultat el 17 de decembre de 2019 (en anglés).
- ↑ 6,0 6,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «mtv. com/news/1121400/digital-flashback-beating-the-rolling-stones-to-the-web/ », Viacom International Inc.. Consultat el 17 de decembre de 2019 (en anglés).
- ↑ «nytimes. com/1994/11/22/arts/rolling-stones-live-on-internet-both-a-big-deal-and-a-little-deal. html », The New York Claves Company. Consultat el 17 de decembre de 2019 (en anglés).
- ↑ upc. edu. pe/handle/10757/660727 Treball universitari "Anàlisis del contingut informatiu i el rol del prosumidor dins de la plataforma digital TikTok" elaborat per a l'Universitat Peruana de Ciències Aplicades (UPC) https://repositorioacademico. upc. edu. pe/
- ↑ Savitz, Eric (2012): “Why Pay TV Services Have the Edge In TV Everywhere”, Forbes.
- ↑ revistacomunicar. com/index. php? contenido=detalles&numero=60&articulo=60-2019-10 «Adolescents, smartphones i consum d'àudio digital en l'era de Spotify».Comunicar: Revista Científica de Comunicació i Educació.27(60)
- 103–112.ISSN 1134-3478.doi:10.3916/C60-2019-10.Consultat el 2021-10-07.
- ↑ org/wp-content/uploads/2018/04/DiMA-Streaming-Forward-Report.pdf Digital Mija Association Annual Report (PDF). March 2018.
- ↑ «ndtv. com/internet/features/best-streaming-service-app-tv-movies-india-price-netflix-amazon-prime-disney-plus-hotstar-google-apple-2223556 Battle of the Streaming Services: Which Is the Best Premium Video Service?» (en en). NDTV Gadgets 360. Consultat el 2020-10-10.
- ↑ «forbes. com/sites/hughmcintyre/2018/05/25/the-top-10-streaming-music-services-by-number-of-users/ The Top 10 Streaming Music Services By Number Of Users» (en en). Forbes. Consultat el 2020-10-10.
- ↑ «digitalmusicnews. com/2018/08/21/realnetworks-napster-profitable/ Napster Proves That Streaming Music Ca Be Profitable» (en en-us). Digital Music News. Consultat el 2020-10-10.
- ↑ «pcmag. com/internet/6121/the-best-video-streaming-services-for-2020 The Best Video Streaming Services for 2020» (en en-sg). PCMag Àsia. Consultat el 2020-10-10.
- ↑ «theverge. com/streaming-wars Streaming Wars» (en en). www. theverge. com. Consultat el 2020-10-10.
- ↑ «com/setupapp/guide/asp/help/suggeststation. asp vTuner Internet Ràdio». vtuner. com. Consultat el 2020-10-10.
- ↑ «culturaydeporte. gob. es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/cultura/mc/ehc/2018-2019/presentacion. html Presentació. Enquesta d'hàbits i pràctiques culturals 2018-2019» (en és). www. culturaydeporte. gob. es. Consultat el 29 de novembre de 2019.
- ↑ «».
- ↑ Institut Federal de Telecomuncaciones (IFT) (2019). Enquesta Nacional de Consum de Continguts Audiovisuals 2019. IFT. http://www. ift. org. mx/sites/default/files/contenidogeneral/medios-y-contenidos-audiovisuals/01encca2019vp.pdf
- ↑ 22,0 22,1 «informador. mx/economia/Netflix-Disney-o-Prime-Video-Cual-es-la-plataforma-streaming-mas-popular-en-Mexico-20210726-0075. html ¿Quin és la plataforma streaming més popular en Mèxic?».
- ↑ 23,0 23,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Benavides Almarza, C. F., & García-Béjar, L. (2021). ¿Per qué vine Netflix els qui veuen Netflix?: experiències d'engagement de jóvens mexicans front a qui va revolucionar el consum audiovisual. Revista de Comunicació, 20(1).
- ↑ «[: https://www. eleconomista. com. mx/arteseideas/Netflix-lanza-apoyo-per a-el-cine-mexicano-por-emergencia-sanitaria-20200409-0034. html Netflix llança respal per al cine mexicà per emergència sanitària]».
- ↑ «mx/tecnologia/2021/01/25/netflix-anuncio-inversion-de-300-mdd-y-50-produccions-originals-per a-mexico Netflix va anunciar inversió de 300 MDD i 50 produccions originals per a Mèxic».
- ↑ «forbes. com. mx/negocios-amazon-apuesta-por-series-mexicanas-inversion-2-5-millones-dolares/ Amazon aposta per séries mexicanes; invertirà 2.5 mdd per a recolzar recuperació de l'indústria».
- ↑ «archive. org/web/20250912113641/https://www. incaa. gob. ar/institucional/quienes-somos/historia/ Història» (en és). INCAA. Archivat des d'el incaa. gob. ar/institucional/quienes-somos/historia/ original, el 2025-09-12. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. repositori. socials. uba. ar. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ unlp. edu. ar/handle/10915/57439 «Em preocupa el televisor».Universitat Nacional de l'Argent.Consultat el 2025-12-08.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Savitz, Eric (2012): «Why Pay TV Services Have the Edge in TV Everywhere.» Forbes
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
Erro al crear miniatura: Streaming en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Streaming» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.