Almagasenament d'objectes (informàtica)
L'almagasenament d'objecte (també conegut com a almagasenament basat en objectes[1]) és una arquitectura d'almagasenament de senya que maneja les senyes com a objectes, al contrari que atres arquitectura d'almagasenament com els sistemes d'archiu, que manegen senyes com una jerarquia d'archius, i com el almagasenament de bloc, que maneja senyes com a blocs dins de sectors i pistes.[2] Normalment cada objecte inclou la pròpia senya, una cantitat variable de metadatos, i un identificador global únic. L'almagasenament d'objectes pot ser implementat en múltiples nivells, incloent el nivell de dispositiu (dispositiu d'almagasenament d'objectes), el nivell de sistema, i el nivell d'interfaç. En cada cas, l'almagasenament d'objectes busca habilitar les capacitats no cobertes per atres arquitectura d'almagasenament, com a interfaços que poden ser programades directament per l'aplicació, un espai de noms que pot comprendre múltiples instàncies d'hardware físic, funcions d'administració de senyes com el maneig de la resposta de les senyes i la distribució de senyes a un nivell més detallat per a cada objecte.
L'almagasenament d'objectes s'utilisa per a propòsits com almagasenar fotos en Facebook, cançons en Spotify, o archius en servicis de colaboració en llínea, com Dropbox. [3]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]En 1995, la busca dirigida per Garth Gibson en Network-Attached Secure Disks va ser la primera en promoure el concepte de divisió en un número menor d'operacions comunes, com en la manipulació de l'espai de noms, que fa us d'operacions comunes com la llectura i l'escritura, per a optimisar el rendiment i escala d'abdós. En el mateix any, 1995, una companyia belga - FilePool - es va establir per a construir les bases de les funcions d'almagasenament. L'almagasenament d'objectes va ser propost pel laboratori de l'universitat de Carnegie Mellon com a proyecte d'investigació en 1996. Un atre concepte clau va ser l'abstracció de la llectura i l'escritura de senyes per a donar lloc a contenidors de senyes més flexibles (objectes). El control d'accés a través de l'arquitectura d'almagasenament de l'objectes va ser definit més detalladament per un membre de l'equip del NASD, Howard Gobioff, quí més vesprada va ser un dels inventors del Sistema d'Archiu del Google. Un atre treball relacionat és el proyecte de sistema d'archius Coda, que es va realisar novament en Carnegie Mellon, el qual va escomençar en 1987 i va engendrar el sistema d'archius ¨Llustre¨. Un atre proyecte relacionat és el OceanStore, realisat en la UC Berkeley i que va donar començ en 1999.
Centera es va presentar en 2002.[4] La tecnologia d'almagasenament de contingut direccionable va ser desenrollat en Filepool i adquirida per la empresa EMC en 2001.[5]
Desenroll
[editar | editar còdic]De 1999 a 2013, a lo manco 300 millons de dólars de finançació de risc varen estar relacionats en l'almagasenament d'objectes, incloent venedors com SwiftStack, Amplidata, Bycast, Cleversafe, Cloudian, Nirvanix, i Scality.[6] Açò no inclou ingenieria desenrollada per venedors de sistemes com DataDirect Networks (WOS), EMC de Dell, Centera, Atmos, HDS (Hitachi Content Platform (HCP)), IBM, NetApp (StorageGRID), Redhat GlusterFS, venedors de servicis en el núvol com Amazon (AWS S3 en 2006), Microsoft (Microsoft Azure), Oracle (Núvol d'Oracle) i Google (Almagasenament en el núvol de Google en 2010), o desenroll de software lliure en Llustre, OpenStack (Veloç), MogileFS, Ceph i OpenIO.[7][8][9][10] Existix un artícul que ilustra els productes que varen ser publicats en juliol de 2016.[11]
Arquitectura
[editar | editar còdic]Abstracció de l'almagasenament
[editar | editar còdic]Un dels principis del disseny d'almagasenament d'objectes és abstraure algunes de les capes més baixes d'este almagasenament fòra dels administradors i de les aplicacions. Aixina, les senyes són expostes i tractats com a objectes en lloc de com a archius o blocs. Els objectes contenen propietats descriptives adicionals que poden ser utilisades per a una millor administració o indexación. Els administradors no tenen que actuar sobre funcions d'almagasenament de baix nivell, com la construcció i la gestió de volums llògics per a fer us de la capacitat del disc o l'edició dels nivells de BOL per a tractar els fallos del disc.
L'almagasenament d'objectes també permet el direccionament i l'identificació d'objectes individuals per més mijos que el nom d'archiu o la seua ruta.[12] L'almagasenament d'objectes afig un identificador únic dins de cada agrupació (bucket), o a través del sistema sancer, per a soportar espais de noms molt més grans i eliminar les colisions en els noms.
Inclusió de metadatos personalisats dins de l'objecte
[editar | editar còdic]Almagasenament d'objecte separa explícitament els metadatos dels archius de les senyes per a incloure prestacions adicionals. A diferència dels metadatos fixos dels sistemes d'archius (nom de l'archiu, data de creació, tipo, etc.), l'almagasenament d'objectes proporciona per a una funcionalitat completa, personalizable, que els seus metadatos estan a nivell d'objecte en la finalitat de:
- Capturar l'informació específica d'usuari o de l'aplicació per a millorar els objectius de la indexación
- Donar respal a les polítiques d'administració de les senyes (p. eix. una política per a manejar el moviment d'un objecte des d'un nivell d'almagasenament a un atre)
- Centralisar l'administració d'almagasenament a través de molts grups i nodos individuals
- Optimisar l'almagasenament dels metadatos (p. eix. encapsulamiento, base de senyes o almagasenament per clau-valor) i l'escorcoll/indexación (quan els metadatos d'autorisació són encapsulats en el restant de metadatos dins de l'objecte) independentment del tipo d'almagasenament de les senyes (p. eix. almagasenament binari no estructurat)
Ademés, en algunes implementacions de sistemes d'archius basats en objectes:
- Els clients del sistema d'archius solament contacten en els servidors dels metadatos una volta l'archiu està obert per a obtindre el contingut directament per mig de servidors d'almagasenament d'objectes (en conntraposición als sistemes d'archius basats en blocs, que requerixen un accés constant als metadatos)
- Els objectes de senyes poden ser configurats per a cada archiu per a permetre un ample de banda adaptable, inclús a través de múltiples servidors d'almagasenament d'objectes, soportant l'optimisació de l'ample de banda i de l'entrada/eixida
Dispositius d'almagasenament basats en objectes (OSD) aixina com algunes implementacions de software (p. eix., Caringo Swarm) tracten els metadatos i les senyes a nivell de dispositiu de l'almagasenament:
- En lloc de proporcionar un interfaç orientat a blocs que llig i escriu blocs de senyes de tamany fix, la senya està organisada en contenidors de senyes de tamany variable, cridats objectes
- Cada objecte té senyes (una seqüència de bytes sense interpretar) i metadatos (un conjunt extensible dels atributs que descriuen l'objecte); físicament encapsulats per a la recuperació d'abdós.
- L'interfaç de comandos inclou órdens per a crear i eliminar objectes, escriure i llegir bytes d'objectes individuals, i per a editar i adquirir els atributs dels objectes
- Existixen mecanismes de seguritat que proporcionen control d'accés per a cada objecte i per a cada comando
Administració programable de senyes
[editar | editar còdic]L'almagasenament d'objectes proporciona interfaços programables que permeten a atres aplicacions manipular les senyes. En el nivell bàsic, açò inclou les funcions de creat, llectura, actualisació i eliminació (CRUD), per a la realisació d'operacions bàsiques de llectura, escritura i eliminació. Algunes implementacions d'almagasenament de l'objectes van més allà, recolzant funcionalitats adicionals com el versionamiento, la replicació, l'administració del cicle de vida i el moviment d'objectes entre diferents nivells i tipos d'almagasenament. La majoria d'implementacions de les APIs estan basades en RESTANT, permetent l'us de moltes cridades HTTP estàndar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Object-Based Storage».IEEE Communications Magazine.
- 84–90.doi:10.1109/mcom.2003.1222722.Consultat el 27 d'octubre de 2013.
- ↑ «Object Storage versus Block Storage: Understanding the Technology Differences». Druva. com. Consultat el 19 de giner de 2015.
- ↑ «Critical Capabilities for Object Storage». Gartner Research.
- ↑ EMC Unveils Low-Cost Data-Storage Product.
- ↑ Chris Mellor. Centera Belgian development centre to close: Centera itself not threatened, though, The Register.
- ↑ Leung, Leo. «After 10 years, object storage investment continues and begins to bear significant fruit». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2013. Consultat el 17 de setembre de 2013.
- ↑ Mellor, Chris (Dec. 2, 2015). «Openio's objective is opening up object storage space».
- ↑ Nicolas, Philippe (Oct. 2, 2015). «OpenIO, ready to take off».
- ↑ Raffo, Dave (May 20, 2016). «OpenIO joins object storage cloud scrum». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2017. Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ Maleval, Jean-Jacques (Apr. 25, 2016). «Start-Up Profile: OpenIO».
- ↑ Nicolas, Philippe (July 15, 2016). «The History Boys: Object storage ... from the beginning».
- ↑ «What is Object Storage and How Will It Help Em Find My Car?».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almacenamiento de objetos (informática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.