Anar al contingut

Llei de Moore

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llei de Moore
La llei de Moore comparada en les senyes històriques.

La llei de Moore expressa que aproximadament cada 2 anys es duplica el número de transistorés en un microprocessador.

A pesar de que la llei originalment va ser formulada per a establir que la duplicació es realisaria cada any,[1] posteriorment Moore va redefinir la seua llei i va ampliar el periodo a dos anys.[2] Es tracta d'una llei empírica, formulada pel cofundador d'Intel, Gordon E. Moore, el 19 d'abril de 1965, el compliment del qual s'ha pogut constatar fins a mediats de la década de 2010.[1][2][3] En setembre de 2022 el CEO de Nvidia, Jen-Hsun Huang va comentar que la llei ya no tenia validea en l'actualitat[4] , no obstant el CEO d'Intel, Pat Gelsinger, va opinar que encara seguix en vigència.

En 1965, Gordon Moore va afirmar que la tecnologia tenia futur, que el número de transistors per unitat de superfície en circuits integrats es duplicava cada any i que la tendència continuaria durant les següents dos décades.[1]

Més vesprada, en 1975, va modificar la seua pròpia llei en corroborar que el ritme baixaria, i que la capacitat d'integració no es duplicaria cada 12 mesos sino cada 24 mesos aproximadament.[5] Este periodo a voltes se cita equivocadamente com 18 mesos per l'eixecutiu d'Intel David House, qui va predir que l'eixercite del chip es duplicaria cada 18 mesos (sent una combinació de l'efecte d'incorporar més transistors i de que estos són més ràpits).[6]

Esta progressió de creiximent exponencial, duplicar la capacitat dels circuits integrats cada dos anys, és lo que es denomina llei de Moore. No obstant, en 2007 el propi Moore va determinar una data de caducitat: «La meua llei deixarà de complir-se dins de 10 o 15 anys»,[7] segons va assegurar durant la conferència en la que va afirmar, no obstant, que una nova tecnologia vindrà a suplir a l'actual.[8]

En 2010, la International Technology Roadmap for Semiconductors va predir que este creiximent es ralentisaria en 2013, i en 2015 Gordon Moore va tornar a predir que la taxa alcançaria la saturació en la pròxima década. L'estancament de la Llei de Moore és una conseqüència del llímit físic de la tecnologia actual. En aumentar la densitat de transistors aumenta la calor generada per a un mateix volum. Per lo tant no és possible extraure la calor suficientment ràpida sense risc a sobrecalentar i danyar el microprocessador.[9] Ademés, normalment els transistors es fan cada volta més menuts per a aumentar la cantitat d'estos en els chips, sense canviar el tamany d'estos últims, la qual cosa té un llímit físic impost pel tamany dels àtoms; encara que s'han propost solucions per a poder seguir aumentant el rendiment dels processadors mantenint un tamany raonable.cita requerida

La conseqüència directa de la llei de Moore és que els preus baixen al mateix temps que les prestacions pugen: la computadora que hui val 3000 dólarés costarà la mitat a l'any següent i estarà obsoleta en dos anys. En 26 anys el número de transistors en un chip s'ha incrementat 3200 voltes.

Actualment esta llei s'aplica a ordenadors personals i teléfons mòvils o celulars. No obstant, quan es va formular no existien els microprocessadorés, inventats en 1971, els ordenadors personals, popularisats en els anys huitanta i la telefonia celular o mòvil a penes estava en fase d'experimentació.

Història

[editar | editar còdic]

En el moment d'escriure l'artícul que va originar la seua llei (1965), el jove ingenier Gordon Moore era director dels laboratoris de Fairchild Semiconductor. Ell va observar una tendència en els primers dies de la microelectrónica que va definir l'estratègia de negocis per a l'indústria dels semiconductors. Esta observació, més vesprada denominada llei de Moore, va anticipar que la complexitat dels circuits integrats es duplicaria cada any en una reducció mensurable en cost. Més vesprada, en l'estiu de 1968, va crear Intel junt en Robert Noyce, un dels seus companyers en l'empresa.


Este ritme de progrés va permetre a l'indústria de semiconductors de recent aparició crear el microprocessador (el cervell de la computadora) i molts atres circuits integrats que han donat lloc a les computadoras personals, Internet, als teléfons mòvils, els reproductors de CD i DVD, la memòria flash, les tabletas i els videojocs. Utilisant bestreta en la tecnologia dels chips per a computadores, ara tenim películes i programes de TV en imàgens animades en calitat fotogràfica, automòvils que oferixen un major rendiment del combustible en menys contaminació i un monitoreo constant per a indicar fallos actuals o imminents, una forma de trobar a les mascotes extraviades o rastrejar els moviments d'animals salvages per al seu estudi i preservació (en chips d'identificació implantats), dispositius que ajuden a ubicar-se en llocs poc coneguts (GPS), la realitat aumentada, la realitat virtual, l'internet de les coses, l'inteligència artificial i els assistents virtuals.

Cites sobre l'utilitat de la llei

[editar | editar còdic]
En Intel treballem dur per a assegurar-nos de que la llei de Moore continue guiant a la nostra indústria en el futur. Ya hem visualisat els pròxims 10 a 15 anys de bestreta en els nostres laboratoris d'investigació
Craig Barrett, CEO d'Intel Corporation
Anticipem no sol alvanços continus en els sectors tradicionals de la computació i les comunicacions, sino que també veem un futur en el que la tecnologia dels semiconductors revolucionarà l'indústria de l'atenció a la salut, la forma en que eduquem als nostres fills, la forma de protegir-nos a nosatres mateixos i a l'ambient i el maneig de la nostra vida quotidiana en un món més complex. Els chips de silici (que el ritme de la llei de Moore fa cada volta més poderosos) continuaran oferint estos recursos en el futur a persones de tot lo món a un cost cada volta més baix.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Moore, Gordon E. (1965): «Cramming more components into integrated circuits» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en anglés en la revista Electronics, volum 38, n.º 8; 19 d'abril de 1995. Publicat en el lloc web Web Eng FIU.edu.
  2. 2,0 2,1 «Excerpts from “A conversation with Gordon Moore”: Moore’s law”», artícul en anglés en la revista Intel de 2005.
  3. «1965 - “Moore's Law” Predicts the Future of Integrated Circuits» (html). Computer History Museum. Consultat el Novembre de 2007.
  4. Datacenter Dynamics (2025): «Jensen Huang says Nvidia’s AI chips llaure outpacing Moore's Law». Artícul en anglés publicat el 7 de giner de 2025. Consultat el 12 de giner de 2025.
  5. Moore, G. E.: «Progress in digital integrated electronics», artícul en la trobada IEEE International Electron Devices Meeting, IEDM Technical Digest, 1975, págs. 11-13.
  6. «Moore's Law to roll on for another decade» (en anglés). «Moore also affirmed he never said transistor count would double every 18 months, as is commonly said. Initially, he said transistors on a chip would double every year. He then recalibrated it to every two years in 1975. David House, an Intel executive at the clave, noted that the changes would cause computer performance to double every 18 months. House actually came close. Computer power is doubling around every 20 months. Nonetheless, "House said 18 months, not em," Moore said.»
  7. «La meua llei deixarà de complir-se dins de 10 o 15 anys» [2] archivat en Wayback Machine., artícul en espanyol en el lloc web The Inquirer, del 19 de setembre de 2007.
  8. Sobre la llei de Moore, artícul en anglés en el suplement de Tecnologia del diari Claves (Londres).
  9. «teu-pc-en-el-mig-ambient-20#humanitari_ambiental Quin impacte té el teu PC en el mig ambient». Archivat des d'el teu-pc-en-el-mig-ambient-20#humanitari_ambiental original, el 7 de juny de 2019. Consultat el 7 de juny de 2019.


Referències

[editar | editar còdic]