Telemedicina

Erro al crear miniatura:

Telemedicina

Conferència de teleasistencia.

La telemedicina (grec τελε (tele) que significa 'distancia' + medicina) és la prestació de servicis mèdics a distància. Per a la seua implantació s'ampren tecnologies de l'informació i les comunicacions. És important entendre que la telemedicina és un procés per a rebre l'atenció mèdica que un malalt necessita mentres practica distanciament social, no una tecnologia. No obstant este procés ha segut més factible i viable en els últims anys gràcies als alvanços tecnològics. La telemedicina pot ser tan simple com dos professionals de la salut discutint un cas per teléfon, fins a l'utilisació d'alvançada tecnologia en comunicacions i informàtica per a realisar consultes, diagnòstic o cirugias a distància i en temps real. I com a servici, pot beneficiar a tots els pacients d'un sistema sanitari, pero sobretot a les persones majors i els pacients crònics.

Últimament està donant-se lloc a una revisió conceptual del terme "telemedicina". S'entén que el terme "eSalud" és molt més apropiat, mentres que comprén un camp d'actuació més ampli, i alguns especialistes escomencen a considerar la telemedicina com un pilar d'esta.

Definició

La telemedicina inclou tant prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació, com també l'educació mèdica. És un recurs tecnològic que possibilita l'optimisació dels servicis d'atenció en salut, aforrant temps i diners i facilitant l'accés a zones distants per a tindre atenció d'especialistes.
Una atra de les utilitats que presta l'us de la transmissió de senyes mèdiques sobre rets adequades és l'educació, a on els alumnes de medicina i enfermeria poden deprendre semiologia remotamente, recolzats pel seu professor i en la presència del pacient. Els següents servicis que presta la telemedicina són:

• Servicis complementaris i instantàneus a l'atenció d'un especialiste (obtenció d'una segona opinió mèdica).
• Diagnòstic immediats per part d'un mèdic especialiste en un àrea determinada.
• Educació remota d'alumnes de les escoles d'enfermeria i medicina.
• Servicis d'archiu digital d'exàmens radiològics, ecografies i uns atres.
• Respal en viu per part d'un mèdic especialiste.

Tot açò disminuïx el temps entre la pren d'exàmens i l'obtenció de resultats, o entre l'atenció i el diagnòstic de l'especialiste, el qual no deu viajar o el pacient no té que anar a examinar-se, reduint costs de temps i diners.

Aplicacions en telemedicina

En l'actualitat, dins del camp de la telemedicina, podem trobar que s'usa bàsicament en 2 àrees de treball: la pràctica clínica i l'educació sanitària.

Dins de la pràctica clínica hi ha les següents formes:

• Telediagnóstico.
• Teleconsulta.
• Monitorisació remota o telemonitoreo.
• Reunions mèdiques per a obtindre segones opinions (Teleinterconsulta).
• Almagasenament digital de senyes o fiches mèdiques.

Dins de l'àrea educativa destaca les classes a distància des de centres mèdics (educació en llínea per mig de videoconferència). Bàsicament, l'educació mèdica fa us de les tècniques de videoconferència, ya que d'esta manera es trau major profit als recursos educatius i les experiències presentades en l'exposició.

Vore també

• Teledermatología
• Administració en salut
• DICOM
• Estàndars de HCE
• Health Level Seven o HL7
• Història clínica electrònica
• Llar digital
• Informàtica mèdica
• Ingenieria biomèdica
• Videoconferència