Obsolescència programada
L'obsolescència programada o l'obsolescència planificada és la determinació o programació del fi de la vida útil d'un producte, de modo que, despuix d'un periodo de temps calculat de bestreta pel fabricant o per l'empresa durant la fase de disseny del mateix, este es torne obsolet, no funcional, inútil o inservible per diversos procediments, per eixemple per falta de recanvis, induint als consumidors a la compra d'un nou producte que ho substituïxca. La seua funció és generar majors ingressos per compres més freqüents, que redunden en beneficis econòmics continus per periodos de temps més llarcs per a empreses o fabricants.
L'objectiu de l'obsolescència no és crear productes de calitat, sino exclusivament el lucre econòmic, no tenint-se en conte les necessitats dels consumidors, ni les repercussions migambientals en la producció i molt manco les conseqüències que es generen des del punt de vista de l'acumulació de residus i la contaminació que comporten. Per a l'indústria, esta actitut estimula positivament la demanda en encorajar als consumidors a comprar nous productes d'un modo artificialment accelerat si desigen seguir utilisant-los. L'obsolescència programada s'utilisa en gran diversitat de productes.