L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Olaf Scholz

Olaf Scholz (pronunciat /ˈoːlaf ˈʃɔlts/ (🔊 escoltar)) (Osnabrück, Baja Sajonia, Alemània Occidental, 14 de juny de 1958) és un polític alemà que es va eixercitar com canceller federal d'Alemània des de 2021 fins a 2025. Pertany al Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD). Anteriorment es va eixercitar com a primer alcalde d'Hamburc entre 2011 i 2018, ademés de fungir com a vicepresident del SPD entre 2009 i 2019. Membre del Bundestag de 1998 a 2011, Scholz va ser membre del Govern d'Hamburc baix el primer alcalde Ortwin Runde en 2001, abans de la seua elecció com a secretari general del SPD en 2002, durant el mandat delíder i canceller del SPD, Gerhard Schröder. Despuix de dimitir com a secretari general en 2004, es va convertir en el cap whip del seu partit en el Bundestag, i despuix va ingressar al primer gabinet de Merkel en 2007 com ministre de Treball i Assunts Socials. En acabant de que el SPD va deixar el govern despuix de les eleccions de 2009, Scholz va tornar a dirigir el SPD en Hamburc i també va ser elegit vicepresident del SPD. Va dur al seu partit a la victòria en les eleccions de 2011, convertint-se en primer alcalde, ocupant eixe càrrec fins a 2018. En acabant de que el SPD ingressara al Quart Gabinet Merkel en 2018, Scholz va ser nomenat ministre de Finances i vicecanceller d'Alemània. En 2019, Scholz es va postular en una dupla en la exparlamentaria de l'estat de Brandeburgo, Klara Geywitz, per aliderage dual recent introduït del SPD. A pesar d'obtindre la major cantitat de vots en la primera ronda, la parella va perdre en el 45 % dels vots en el segon regrés davant els guanyadors Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken.[1] Posteriorment, va renunciar al seu càrrec com a vicepresident. El 10 d'agost de 2020, l'eixecutiu del SPD va acordar que nominaria a Scholz per a ser el candidat del partit a la cancelleria d'Alemània en les eleccions federals de 2021.[2] El partit va ser el primer en escans en el Bundestag i va formar la cridada “coalició de semàfor” en Els Verts (centroizquierda i ecologista) i el FDP (lliberals). El 8 de decembre de 2021, Scholz va ser elegit i va jurar com a nou canceller en el Bundestag. No obstant, casi en iniciar-se el seu govern l'invasió russa d'Ucrània de 2022 va trencar totes les previsions. Fins ara, a pesar d'haver tingut una resposta molt més moderada i cautelosa que la d'atres països occidentals respecte a Rússia, algunes de les seues mides han segut aumentar el presupost de defensa d'Alemània, enviar armes a Ucrània i detindre l'aprovació del gaseoducto Nord Stream 2. El 6 de novembre de 2024, la seua majoria en el Govern es va derrocar quan va despedir a Christian Lindner delloc de ministre federal de Finances i va trencar l'acort de coalició. El 16 de decembre, Scholz va perdre una moció de censura i es varen celebrar eleccions anticipades el 23 de febrer de 2025.[3]

Olaf Scholz

Primers anys i educació

Scholz va nàixer el 14 de juny de 1958 en Osnabrück, Baja Sajonia, pero es crie en el districte Rahlstedt d'Hamburc.[4] Els seus pares treballaven en l'indústria textil.[5] Té dos germans menors, Jens Scholz, anestesiólogo i director eixecutiu del Centre mèdic universitari de Schleswig Holstein,[6] i Ingo Scholz, mamprenedor tecnològic. Olaf Scholz va assistir a l'escola primària Bekassinenau en Oldenfelde pero despuix es va canviar a l'escola primària Großlohering en Großlohe. Despuix de graduar-se de l'escola secundària en 1977, va començar a estudiar Dret en l'Universitat d'Hamburc en 1978 com a part d'un curs de formació jurídica d'una sola etapa.[7] Posteriorment va trobar ocupació com a advocat especialisat en dret laboral.[8] Scholz es va unir al Partit Socialdemócrata a l'edat de dèsset anys.[4]

La família de Scholz és tradicionalment luterana i ell va ser batejat en l'Iglésia evangèlica en Alemània; té opinions en gran part seculars i va deixar l'Iglésia en l'edat adulta, pero ha demanat que s'aprecie l'herència i la cultura cristianes del país.[9]

Carrera política

Exvicepresidente de l'Unió Internacional de Joventuts Socialistes,[10] Scholz es va convertir per primera volta en membre del Bundestag als quaranta anys despuix de les eleccions federals de 1998,[2] representant a Hamburc-Altona[10] i ocupant l'escan fins que va renunciar el 30 de maig de 2001 per a assumir el càrrec de senador d'Interior d'Hamburc, baix el primer alcalde Ortwin Runde.[2] Durant el seu breu temps com a senador, va aprovar de manera controvertida l'us forçat de vomitius per a reunir proves de presunts traficants de drogues, que havien engolgut drogues.[11] La Cambra Mèdica d'Hamburc va expressar la seua desaprovació d'esta pràctica pels possibles riscs per a la salut.[12] Va deixar el càrrec en octubre de 2001, pese a guanyar el seu partit les eleccions estatals d'Hamburc de 2001. (Es va formar una coalició conservadora dels cristianodemócrata de la CDU, els lliberals del FDP i el partit populiste Offensive.) Un any més vesprada, va tornar a ser elegit membre del Bundestag en les eleccions federals alemanes de 2002.[2]

De 2002 a 2004, Scholz va ser secretari general del SPD; va renunciar a eixe càrrec quan elíder del partit i canceller Gerhard Schröder, enfrontant el descontent dins del seu propi partit i obstaculisat per índexs d'aprovació pública persistentemente baixos, va anunciar que dimitiria com a líder del Partit Socialdemócrata.[13]

Scholz va ser president del SPD en el comité d'investigació que en 2005 investigava l'assunt dels visats.[14] Despuix de les eleccions federals d'eixe any fins a 2007, va ser primer secretari parlamentari del grup del SPD en el Bundestag,[10] convertint-se en el cap whip del Partit Socialdemócrata. En este càrrec, va treballar en estreta colaboració en el cap whip de la CDU, Norbert Rögen, per a gestionar i defendre la gran coalició liderada per la canceller Angela Merkel en el Bundestag.[15] També va ser membre del Panel de Supervisió Parlamentària (Parlamentarisches Kontrollgremium),[16] que proporciona supervisió parlamentària dels servicis d'inteligència alemans a nivell federal (el Bundesnachrichtendienst [BND], el Militärischer Abschirmdienst [MAD] i l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució [BfV]).[17] Ademés, va ser membre del Richterwahlausschuss,[18] el comité de membres del Parlament federal i ministres de Justícia dels Länder que junt en el ministre federal de Justícia són els encarregats de nomenar als juges dels Tribunals Superiors de Justícia, a saber, el Tribunal Federal de Justícia (BGH), el Tribunal Administratiu Federal (BVerwG), el Tribunal Fiscal Federal (BFH), el Tribunal Federal de Treball (BAG) i el Tribunal Social Federal (BSG).[19]

En 2007, Scholz es va unir al gabinet de Merkel, succeint a Franz Müntefering[20] com a ministre de Treball i Assunts Socials.[21]

De novembre de 2009 a febrer de 2018 va ser vicepresident del SPD,[22] junt en Klaus Wowereit, Hannelore Kraft i Manuela Schwesig.[2] Va assumir el càrrec despuix de les eleccions federals de 2009, quan el SPD va abandonar el govern, en substitució de Frank-Walter Steinmeier. Entre 2009 i 2011, també va ser membre del Grup de Treball Afganistan/Pakistan del grup parlamentari del SPD. En 2010, va participar en el Bilderberg Meeting anual en Siges (Espanya).[23]

Primer alcalde d'Hamburc

En 2011, Scholz va ser el principal candidat del SPD en les eleccions estatals d'Hamburc,[24] que el SPD va guanyar en el 48,4 % dels vots, obtenint 62 dels 121 escans del Parlament d'Hamburc.[25] Scholz va dimitir com a membre del Bundestag l'11 de març de 2011,[26] dies despuix de la seua elecció formal com a primer alcalde d'Hamburc; Dorothee Stapelfeldt, també socialdemócrata, va ser nomenada segona alcaldesa.[27]

En la seua calitat de primer alcalde, Scholz va representar a Hamburc i Alemània a nivell internacional. El 7 de juny de 2011, Scholz va assistir al sopar d'Estat oferida pel president Barack Obama en honor a la canceller Angela Merkel en la Casa Blanca.[28] Com a amfitrió del convit anual del Dia de Sant Matías en Hamburc per als líders cívics i empresarials de la ciutat, va invitar a varis invitats d'honor d'alt ranc a la ciutat, inclós al primer ministre Jean-Marc Ayrault de França (2013), el primer ministre David Cameron del Regne Unit (2016) i el primer ministre Justin Trudeau de Canadà (2017).[29] Des de 2015[30] fins a 2018, també va ser comissionat d'Assunts Culturals de la República Federal d'Alemània en virtut del Tractat de l'Elíseu entre França i Alemània. En 2013, Scholz es va opondre a una iniciativa pública que apuntava a una recompra completa de les rets d'energia que la ciutat d'Hamburc havia venut a les empreses de servicis públics Vattenfall Europe AG i E. ON décades abans; va argumentar que açò sobrecarregaria a la ciutat, el deute de la qual ascendia a més de 20 mil millons d'euros en eixe moment.[31]

Se li va demanar a Scholz que participara en conversacions exploratòries entre els partits CDU/CSU i SPD per a formar un govern de coalició despuix de les eleccions federals de 2013.[32] En les negociacions posteriors, va encapçalar la delegació del SPD en el grup de treball de política financera; el seu copresidente de la CDU/CSU va ser el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble.[33] Junt als socialdemócrates Jörg Asmussen i Thomas Oppermann, els mijos de comunicació varen sindicar a Scholz com un possible successor de Schäuble en el càrrec de ministre de Finances en eixe moment; mentres Schäuble va permanéixer en el càrrec, les conversacions per a formar una coalició varen ser finalment un èxit.[34] En un document compilado a finals de 2014, Scholz i Schäuble varen propondre redirigir els ingressos del cridat recàrrec solidari a l'impost sobre la renda i les societats (Solidaritätszuschlag) per a subsidiar els pagaments d'interessos dels estats federals.[35]

baix eliderage de Scholz, els socialdemócrates varen guanyar les eleccions estatals d'Hamburc de 2015, rebent el 45,6 % dels vots i 58 dels 121 escans del Parlament d'Hamburc.[36] El seu govern de coalició en Els Verts, en la líder verda Katharina Fegebank com a segona alcaldesa, va prestar jurament el 15 d'abril de 2015.[37][2]

En 2015, Scholz va liderar la candidatura d'Hamburc per a albergar els Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 en un presupost estimat de 11 200 millons d'euros (12 600 millons de dólars), competint contra els Àngeles, París, Roma i Budapest; no obstant, els ciutadans d'Hamburc varen rebujar posteriorment la candidatura de la ciutat en un referèndum, i més de la mitat va votar en contra del proyecte.[38][39] Més vesprada eixe any, Scholz, junt en el ministre-president Torsten Albig de Schleswig-Holstein, va negociar un acort de reestructuració de deute en la Comissió Europea que va permetre al prestamiste regional alemà HSH Nordbank desfer-se de 6200 millons d'euros en actius en problemes, principalment préstams per a bucs en mora, als propietaris majoritaris del govern i evitar el tancament, aforrant al voltant de 2500 llocs de treball.[40]

Quart Gabinet de Merkel: Vicecanceller i Ministre de Finances

 
Scholz parlant en el Global Citizen Festival de 2017 en Hamburc.

Despuix de les eleccions federals de 2017, Scholz va criticar públicament l'estratègia i el mensage delíder del partit, Martin Schulz, i va publicar un document titulat «¡Sense excuses! ¡Respon noves preguntes per al futur! ¡Principis clars!». En les seues propostes per a reformar el partit, es va interpretar àmpliament que es posicionava com un potencial retador o successor de Schulz dins del SPD. En les semanes posteriors a que el seu partit començara a sospesar la tornada al govern, Scholz va instar a un compromís i va ser un dels membres del SPD més inclinat cap a una atra gran coalició.[41]

El 14 de març de 2018 despuix d'un llarc periodo de formació de govern —despuix de les eleccions federals—, durant el quala CDU/CSU i el SPD varen acordar continuar la coalició del Tercer Gabinet Merkel, Scholz va assumir com vicecanceller d'Alemània i ministre federal de Finances en el Quart Gabinet Merkel.[42] En el transcurs dels seus primers mesos en el càrrec, Scholz es va convertir en un dels polítics més populars d'Alemània, alcançant un índex d'aprovació del 46 % en la primavera de 2018.[43]

Durant el seu mandat, Scholz es va comprometre contínuament en l'objectiu de no tindre nous deutes i buscar un despesa pública llimitat.[44] En 2018, va sugerir la creació d'un sistema de segur de desocupació a nivell de l'Unió Europea en l'objectiu de fer que l'eurozona anara més resistent a les crisis econòmiques. També es va mostrar favorable a l'introducció d'un impost a les transaccions financeres.[45] Ademés, junt en el govern de França, Scholz va impulsar els esforços per a introduir un impost mínim corporatiu global i noves regles fiscals per als jagants tecnològics.[46]

Entre tant, Scholz va ser candidat a la presidència del SPD en tàndem en Klara Geywitz per a l'elecció de 2019. Contra pronòstic, varen ser derrotats per la candidatura de Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken, que varen conseguir un 53 % dels vots de la militància, recolzats per l'ala izquierdista del partit, front al 45 % de Scholz i Geywitz.[47]

En resposta a la pandèmia de COVID-19 en Alemània, Scholz va elaborar una série de paquets de rescat sense precedents per a l'economia del país, inclós un paquet d'estímul de 130 mil millons d'euros en juny de 2020, que gràcies a generosos salvavides per a empreses i autònoms, aixina com una decisió de mantindre les fàbriques obertes, va conseguir evitar acomiadaments massius i capejar la crisis millor que veïns com Itàlia i França.[48][49] Scholz també va supervisar l'implementació de Next Generation EU, el fondo de recuperació de 750 mil millons d'euros de l'UE per a recolzar als Estats membres afectats per la pandèmia, inclosa la decisió de gastar el 90 % dels 28 mil millons d'euros per a Alemània en protecció climàtica i digitalisació.[50]

A partir de 2020, el Ministeri de Finances va ser un dels subjectes de l'investigació parlamentària sobre el cridat escàndal Wirecard, en el procés del qual Scholz va negar tota responsabilitat.[51] No obstant, en la seua condició de ministre, Scholz va reemplaçar al president del regulador BaFin, Felix Hufeld, i va prometre enfortir la supervisió del mercat financer.[52][53]

Cancelleria

El 10 d'agost de 2020, la cúpula del SPD va nominar a Scholz com a candidat a canceller d'Alemània per a les eleccions federals de 2021.[54]

En el periodo previ a les eleccions federals, Scholz havia indicat que s'oponia a entrar en un govern de coalició en el partit socialiste populiste Die Linke, pero estava a favor de la cooperació en Aliança 90/Els Verts.[55]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Formació de govern

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Govern Scholz

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Unió Europea

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

En desafiu a l'orde del Tribunal Penal Internacional de L'Haya, Scholz va ser un dels pocs caps de Govern europeus que ha declarat públicament que el primer ministre israelita, Benjamin Netanyahu, no serà arrestat per les autoritats si ingressa a territori alemà.[56]

Resposta a l'invasió russa d'Ucrània
Artícul principal → Resposta de l'Unió Europea a l'invasió russa d'Ucrània.


El 22 de febrer de 2022, Scholz va anunciar que Alemània detindria la seua aprovació de l'oleoducte Nord Stream 2 en resposta al reconeiximent per part de Rússia de les repúbliques separatistes del Dombás.[57] Scholz es va pronunciar en contra de permetre que l'UE desconecte a Rússia del sistema global de pagaments interbancario SWIFT.[58] No obstant, el 27 de febrer, en una reunió d'emergència del Bundestag, Scholz va pronunciar un discurs anunciant un canvi total en la política exterior i militar alemana, inclós l'enviament d'armes a Ucrània i l'aument dràstic del presupost de defensa d'Alemània.[59]

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Fundació CIDOB; Ortíz de Zárate, Roberto (ed.): «Olaf Scholz». Biografies Líders Polítics. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2024. Consultat el 18 de giner de 2024.
  3. ↑ «[2]». Consultat el 16 de decembre de 2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cliffe, Jeremy. «[3]». Consultat el 16 de setembre de 2021 (en anglés).
  5. ↑ Bennhold, Katrin. «[4]». Consultat el 25 de novembre de 2021 (en anglés).
  6. ↑ Gammelin, Cerstin. «[5]». Consultat el 16 de setembre de 2021 (en alemà).
  7. ↑ Schindler, Fabian. «[6]». Consultat el 7 de setembre de 2021 (en alemà).
  8. ↑ Chazan, Guy. «[7]». Consultat el 7 de setembre de 2021 (en anglés).
  9. ↑ «Scholz: Christliche Prägung unserer Kultur wertschätzen» (en alemà). Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2021. Consultat el 29 d'octubre de 2021.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Rosenplänter, Meike. Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik Deutschland (Fundacion Casa de l'Història de la República Federal d'Alemània) (ed.): «Olaf Scholz geb. 1958» (en alemà). Lebendiges Museum Online. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2023. Consultat el 18 de giner de 2024.
  11. ↑ «[8]». Consultat el 18 de giner de 2024 (en alemà).
  12. ↑ Ärztekammer Hamburg (Colege de Meges d'Hamburc) (ed.): «Hamburger Ärzte gegen gewaltsame Verabreichung von Brechmitteln. Kein ärztlicher Eingriff mit Gewalt» (en alemà). Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2010. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  13. ↑ «[9]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en-US).
  14. ↑ «[10]». Consultat el 21 de giner de 2024 (en alemà).
  15. ↑ «[11]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  16. ↑ Bundestag (Parlament Federal d'Alemània) (ed.): «Abgeordnete. 16. Wahlperiode. Olaf Scholz, SPD» (en alemà). Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2009. Consultat el 14 d'agost de 2023.
  17. ↑ Bundestag (Parlament Federal d'Alemània) (ed.): «Ausschüsse. Parlamentarisches Kontrollgremium (PKGr). Arbeit und Aufgaben» (en alemà). Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2023. Consultat el 14 d'agost de 2023.
  18. ↑ Grup parlamentari del SPD en el Bundestag (ed.): «Fraktion kompakt. Mitglieder der SPD-Bundestagsfraktion» (en alemà) (pdf). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2021. Consultat el 21 de giner de 2024.
  19. ↑ Bundestag (Parlament federal d'Alemània) (ed.): «Richterwahlausschuss» (en alemà). Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2023. Consultat el 21 de giner de 2024.
  20. ↑ «[12]». Consultat el 8 de setembre de 2021.
  21. ↑ «[13]». Consultat el 14 d'agost de 2023 (en anglés).
  22. ↑ Oficina de Prensa i Informació del Govern Federal (Presse- und Informationsamt der Bundesregierung) (ed.): «Biography. Olaf Scholz» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2023. Consultat el 14 d'agost de 2023.
  23. ↑ «Official Bilderberg Meeting Website». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2010. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  24. ↑ «[14]». Consultat el 22 de giner de 2024 (en alemà).
  25. ↑ «[15]». Consultat el 22 de giner de 2024 (en alemà).
  26. ↑ Bundestag (Parlament Federal Alemà) (ed.): «Olaf Scholz, SPD» (en alemà). Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2024. Consultat el 22 de giner de 2024.
  27. ↑ Bundesrat (ed.): «Dr. Dorothee Stapelfeldt, SPD» (en alemà). Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2024. Consultat el 22 de giner de 2024.
  28. ↑ Casa Blanca (ed.): «Expected Attendees at Tonight's State Dinner» (en en). Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2017. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  29. ↑ Wingrove, Josh. «[16]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  30. ↑ «[17]». Consultat el 8 de setembre de 2021.
  31. ↑ Brautlecht, Nicholas. «[18]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  32. ↑ «[19]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  33. ↑ Donahue, Patrick. «[20]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  34. ↑ «[21]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  35. ↑ Buergin, Rainer. «[22]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  36. ↑ «[23]». Consultat el 22 de giner de 2024 (en alemà).
  37. ↑ Meyer, Peter Ulrich. «[24]». Consultat el 22 de giner de 2024 (en alemà).
  38. ↑ «Hamburg major: our Olympics will cost $12.6bn, less than London 2012» (en en). the Guardian. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  39. ↑ «[25]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  40. ↑ «[26]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  41. ↑ «8 key players in Germany’s coalition talks» (en en-us). POLITICO. Consultat el 8 de setembre de 2021 8.
  42. ↑ «Composició del Govern» (en alemà). Archivat des d'el original, el 5 de març de 2019. Consultat el 16 de març de 2018.
  43. ↑ «[27]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  44. ↑ «[28]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  45. ↑ «[29]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  46. ↑ «Germany and France see global tax deal, Ireland has doubts» (en en). Reuters. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  47. ↑ «[30]». Consultat el 2 de decembre de 2019 (en és).
  48. ↑ «Become an FT subscriber to read | Financial Claves». www. ft. com. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  49. ↑ «Germany's SPD appeal to working class before election» (en en). Reuters. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  50. ↑ «[31]». Consultat el 8 de setembre de 2021 (en en).
  51. ↑ «Germany's finance minister rejects blame for Wirecard fiasco» (en en). Reuters. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  52. ↑ «Subscriu to read | Financial Claves». www. ft. com. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  53. ↑ «Become an FT subscriber to read | Financial Claves». www. ft. com. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  54. ↑ «[32]». Consultat el 10 d'agost de 2020.
  55. ↑ «SPD’s Scholz aims for Green coalition in next German government» (en en-us). POLITICO. Consultat el 8 de setembre de 2021.
  56. ↑ Schut, Bart. «[33]». Consultat el 4 de giner de 2024 (en anglés).
  57. ↑ «Germany halts Nord Stream 2 approval». Deutsche Welle.
  58. ↑ Russia should not be cut off from SWIFT at the moment - Germany's Scholz (in (en)), Reuters.
  59. ↑ «Germany rewrites its defence, foreign policies». AFP.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Olaf_Scholz&oldid=1338651»