Anar al contingut

Dombás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Террикон забытой Валюги - panoramio.jpg
Dombás

La conca del Donets, abreviada per les seues sigles en alfabet cirílico com Donbas (Plantilla:Lang-uk [Donbás]) o Donbass (en ruso: Донбасс [Donbáss]), i també coneguda com Dombás [1][2] en espanyol, és una regió històrica, cultural i econòmica d'Ucrània, que actualment està ocupada per Rússia. El nom adaptat a l'ortografia espanyola com «Dombás» és un sustantiu compost de Donets (Донец, riu que discorre per este territori) i bassein (сuenca), de modo que Dombás significa lliteralment «conca del Donets» (Plantilla:Lang-uk; en ruso: Донецкий бассейн).[3]

Oficialment, els llímits d'esta regió mai han segut delimitats, pero la definició més comuna actualment inclou els óblasts de Donetsk i Lugansk d'Ucrània, mentres que l'històrica regió minera de carbó d'estes províncies queda exclosa i s'inclou el óblast de Dnipropetrovsk i el sur de Rússia.[4] Hi ha, també, una eurorregión del mateix nom composta pels óblasts de Donetsk i Lugansk en Ucrània i el óblast de Rostov en Rússia.[5] Dombás va ser la frontera històrica entre la Sich de Zaporiyia i les huestes dels Cosacos del Dò. La Conca del Donets ha segut una important zona de la mineria de carbó des de finals de el XIX, quan es va convertir en un territori fortament industrialisat.[6] Sofrix deterioració urbana i contaminació industrial.

En març de 2014, a raïl del Euromaidán, grans zones del Dombás es varen vore involucrades en les protestes prorrusas en Ucrània de 2014. Este malestar es va convertir despuix en una guerra entre els separatistes prorrusos afiliats a les autoproclamadas repúbliques populars de Donetsk i de Lugansk i el govern posrevolucionario d'Ucrània. Fins a l'inici del conflicte, el Dombás era, despuix de la capital, Kiev, la regió més densament poblada d'Ucrània, mentres que la ciutat de Donetsk —llavors la quinta ciutat més gran d'Ucrània— era considerada la capital no oficial del Dombás. Atres grans ciutats (de més de 100 000 habitants) són Lugansk, Mariúpol, Makéyevka, Hórlivka, Kramatorsk, Sloviansk, Alchevsk, Severodonetsk i Lisichansk. Kramatorsk constituïx el centre administratiu provisional del óblast de Donetsk, mentres que el centre provisional del óblast de Lugansk és la ciutat de Severodonetsk. En el costat separatiste, Donetsk, Makéyevka i Hórlivka són ara les ciutats més grans de la autoproclamada República Popular de Donetsk, i Lugansk i Alchevsk de la autoproclamada República Popular de Lugansk.


En febrer de 2022, Rússia, en la justificació d'un presunt genocidi dels habitants d'esta regió, i per a «desmilitarizar i desnazificar Ucrània»,[7] va invadir el territori ucranià en la coneguda com invasió russa d'Ucrània. El Kremlin va calificar l'atac com una «operació militar especial», que contava en el respal de les repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk.[8]

Història

[editar | editar còdic]

La regió ara coneguda com la conca del riu Donets o Dombás va estar despoblada en gran part fins a la segona mitat de el XVII, quan els cosacos del Dò es varen instalar en la zona.[9] La primera ciutat en la regió, Solanoye (en l'actualitat Soledar), va ser fundada en 1676 i va ser construïda per les reserves de sal gema recent descobertes i el negoci rendable de la seua explotació. Coneguda com els «camps salvages» (Plantilla:Lang-uk), l'àrea ara anomenada Dombás va estar en gran part baix control del Hetmanato cosaco ucranià i el Kanato de Crimea fins a mediats de el XVIII, quan el Imperi rus va conquistar el Hetmanato i es va anexar el Kanato.[10]

Llauradors pobres arreplegant carbó en una mina abandonada Nikolái Kasatkin
Llauradors pobres arreplegant carbó en una mina abandonada (Nikolái Kasatkin, oli sobre llenç, 1894).

A mida que la Revolució industrial s'estenia per Europa, varen començar a explotar-se els vasts recursos de carbó de la regió, descoberts en 1721. A mitan de el XIX va entrar en us el nom de «Dombás», falcat a partir de l'expressió «conca del Donets» (Plantilla:Lang-uk; en ruso: Донецкий каменноугольный бассейн),[11] que feya alusió a l'àrea a lo llarc del riu Donets a on es trobava la major part de les reserves d'este mineral. L'auge de la nova indústria va atraure gran cantitat de població, especialment colon russos.[12] La regió va ser administrada com els uyezd Bájmut, Slovianserbsk i Mariúpol de la Governació de Yekaterinoslav.


Donetsk, la ciutat més important de la regió en l'actualitat, va ser fundada en 1869 per l'empresari britànic John Hughes en el lloc de l'antiga ciutat de Oleksándrivka dels cosacos de Zaporiyia. Hughes va construir una fàbrica d'acer i va industrialisar vàries mines de carbó en la regió. La ciutat va ser renombrada despuix en el seu honor com Yúzivka (Plantilla:Lang-uk). En el desenroll de Yúzivka i ciutats similars, varen aplegar grans cantitats de llauradors sense terres de les províncies perifèriques del Imperi rus en busca de treball.[3][13]

Segons el cens Imperial de Rússia de 1897, els ucranians ètnics comprenien el 52,4 % de la població de la regió, mentres que els russos ètnics eren el 28,7%.[14] Els grecs, alemans, judeus i tàrtars també varen tindre una presència significativa en la conca del Donets, en particular en el uyezd de Mariúpol, a on constituïen el 36,7 % de la població.[15] A pesar d'açò, els russos constituïen la majoria de la força de treball industrial. Els ucranians varen dominar les àrees rurals, pero les ciutats a sovint eren habitades exclusivament per russos que havien vingut en busca de treball en les indústries pesades de la regió.[16] Eixos ucranians ètnics que es varen mudar a les ciutats per a treballar varen ser assimilats ràpidament en la classe treballadora de parla russa.[17]

Periodo soviètic

[editar | editar còdic]
Archiu:The Donets Basin is the heart of Russia.jpg
Cartell de propaganda soviètica de 1921 que resa: «El Dombás és el cor de Rússia».

Despuix del triumfo de la Revolució d'Octubre va ser proclamada pels sóviets locals la República Socialista Soviètica de Donetsk-Krivoy Rog en capital Járkov, ocupada en 1918 per les tropes alemanes. Despuix de la derrota alemana en el conflicte mundial, els bolcheviques varen convertir la conca del Donets en el seu comando per a establir la República Socialista Soviètica d'Ucrània, fins a l'expulsió de les tropes alemanes i la derrota dels nacionalistes ucranians en 1922. Gran part de la població cosaca de parla ucraniana va ser somesa a una dura repressió a través de la «descosaquización» de 1919-1921 i el Holodomor de 1932-1933, lo que va contribuir a la «desaparició dels cosacos com a nació».[18] En 1922, la regió va ser dividida entre la República Socialista Soviètica d'Ucrània i la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia que varen ser uns dels fundadors de la Unió Soviètica.


Des de principis de la década de 1930 varen treballar en les mines de Dombás centenars de miners alemans, que havien acabat allí per la desocupació en la també zona minera del Ruhr. Com no varen ser tornats abans de 1935-1936, casi tots ells varen ser víctimes de les porgues estalinista.

Archiu:Українськомовні1959—2001.gif
En el periodo soviètic de la posguerra, la rusificación dels ucranians ètnics,[19][20][21] aixina com l'immigració d'un gran número de russos ètnics,[22][23] varen canviar significativament la composició etnolingüística de la població d'Ucrània. Este canvi va ser especialment notable en Donbás, a on els parlants d'ucranià es varen convertir, de fet, en una minoria.

En acabant de que el Holodomor «agranara» Ucrània en 1932-1933, la conca del Donets va quedar molt poc poblada i els governants soviètics varen traslladar a mils de persones sense recursos de Rússia a ciutats del lloc. Açò va causar una severa discrepància demogràfica de la població en la regió, a on en els districtes rurals de molts pobles fins a hui permaneixen ucranians que s'identifiquen com a tal i que són de parla ucraniana, mentres que en les ciutats molts són rusófonos i en forts llaços en Rússia. Per eixemple, en el óblast de Donetsk en 2001 els grups ètnics dins del óblast eren: ucranians, 2 744 100 (56,9 %); russos, 1 844 400 (38,2 %); grecs, 77 500 (1,6 %); bielorusos, 44 500 (0,9 %) i atres ètnia (2,3 %).[24] Al mateix temps, els idiomes que es parlaven en el óblast varen ser: el rus, en un 74,9 % i el ucranià, un 24,1 %. Estes diferències són unes de les raïls dels problemes del separatisme regional que es debat des de llavors.

Als començos de la Segona Guerra Mundial les grans empreses industrials varen ser desmantellades en la conca del Donets i els seus treballadors qualificats reubicats a l'oest de Siberia, a la conca del Kuznetsk, en un intent de protegir-los de l'atac alemà. D'esta manera, la conca del Kuznetsk es va convertir en un lloc clau per al eixèrcit soviètic. Omsk, Novosibirsk, Krasnoyarsk i atres ciutats més allà dels Urales es varen convertir en els principals centres industrials del país. Durant la Segona Guerra Mundial, la conca del Donets va ser un objectiu estratègic important en la Operació Barbarroja dels nazis, per la riquea de les seues mines de carbó. La Wehrmacht va conquistar la zona ya a principis de l'autumne de 1941. Dos anys més tart, el Eixèrcit Rojo reconquistó la conca despuix d'una série d'estratègiques ofensives.

Ucrània independent

[editar | editar còdic]
Archiu:DonbasPopulationChange1989-2014.png
Mapa de població del Dombás (1989-2014).

En el referèndum de 1991 sobre l'independència d'Ucrània, el 83,9 % dels votants del óblast de Donetsk i el 83,6 % en del óblast de Lugansk varen recolzar l'independència de l'Unió Soviètica. La participació va ser del 76,7 % en el óblast de Donetsk i 80,7 en el de Lugansk.[25] L'independència, no obstant, va donar lloc a una greu deterioració econòmica en la regió del Dombás. Per a 1993, la producció industrial s'havia derrocat i el salari mig va disminuir un huitanta per cent des de 1990. La conca del Dombás va entrar en crisis, es va acusar al nou govern central de Kiev de mala gestió i abandó de la zona. Els miners de carbó del Dombás es varen declarar en folga en 1993, provocant un conflicte que va ser descrit per l'historiador Lewis Siegelbaum com «una lluita entre la regió del Dombás i el restant del país». Un líder de la folga va dir que la gent del Dombás havia votat per l'independència perque volien que el «poder s'otorgara a les localitats, a les empreses i a les ciutats», no perque volien un poder fortament centralisat «de Moscou a Kiev».[25]


Esta folga va ser seguida d'un referèndum consultiu en 1994 sobre diverses qüestions constitucionals en les províncies de Donetsk i Lugansk, que es va celebrar simultàneament en les primeres eleccions parlamentàries de l'Ucrània independent.[26] Les preguntes del referèndum varen ser si es desijava que el rus es consagrara com a llengua oficial d'Ucrània, si el rus devia ser la llengua oficial de l'administració en els óblast de Donetsk i Lugansk, si Ucrània devia federalizarse i si Ucrània devia tindre vínculs més estrets en la Comunitat d'Estats Independents.[27] Prop del noranta per cent dels electors en el Donets varen votar a favor de totes estes proposicions, pero cap d'elles varen ser adoptades;[28] Ucrània va seguir sent un Estat unitari, l'ucranià es va mantindre com l'únic idioma oficial, i el Donets no va conseguir cap autonomia.[29] No obstant, els folguistes del Donets varen guanyar moltes concessions econòmiques per part de Kiev, lo que va permetre un cert consol en la crisis econòmica de la regió.[25]

No obstant, varen continuar succeint-se chicotetes folgues durant tota la década de 1990, a pesar de que les demandes d'autonomia es varen desvanir. Varis subsidis a les indústries pesades del Dombás varen ser eliminats i moltes mines varen ser tancades pel govern d'Ucrània per les reformes liberalizadoras impulsades pel Banc Mundial.[25] El president d'Ucrània, Leonid Kuchma, qui va guanyar les eleccions presidencials de 1994 en el respal del Dombás i atres zones d'Ucrània oriental, va ser reelegit en 1999.[25] Kuchma va otorgar ajudes econòmiques a la regió del Dombás, usant diners de desenroll per a obtindre respal polític en la regió. El poder en el Dombás es va concentrar en una èlit política regional, coneguts com oligarcas, durant la década de 2000. La privatisació de les indústries estatals va dur a una corrupció rampante. L'historiador regional Hiroaki Kuromiya descriu esta èlit com el «clan del Dombás», un grup de persones que controla el poder econòmic i polític en la regió.[25] Els membres més prominents del «clan» inclouen a Víktor Yanukóvich, l'assessinat Ajat Braguin i Rinat Ajmétov. La formació de l'oligarquia, combinada en la corrupció, va dur a la percepció de que el Dombás era «la regió menys democràtica i més sinistra d'Ucrània».[25]


En atres parts d'Ucrània durant la década de 2000, el Dombás era vist com una regió «de cultura mafiosa», com un «pou negre soviètic» i com «atrassada». El periodiste Víktor Tkachenko va escriure en el Narodne slovo en 2005 que el Dombás albergava la «quinta columna» i que parlar ucranià en la regió «no era segur per a la salut i la vida d'un».[30] La regió també va ser retratada com el breçol del separatisme prorruso. A pesar d'esta representació i percepció, les enquestes realisades en eixa década i durant la década de 1990 varen mostrar un fort respal per a que el Dombás permaneixquera dins d'Ucrània, mentres que el separatisme prorruso va rebre un respal insignificant.[31]

La Guerra del Dombás.

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Batalla del Dombás (2022)

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Demografia i tendències polítiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Russians Ukraine 2001. caps block 45
Mapa de russos ètnics en Ucrània segons el cens de 2001
Archiu:Donetsk dynamics.png
Procés de rusificación en el óblast de Donetsk: les tres columnes superiors representen el canvi llingüístic a través del temps; les tres més baixes, la proporció de nacionalitats. En Plantilla:Color box (taronja) rus, en Plantilla:Color box (blau) l'ucranià, i en Plantilla:Color box (gris), uns atres. Senyes obtingudes dels censos de 1897, 1926, 2001.

La població de la conca del Donets és principalment de parla russa. La llengua ucraniana en el Dombás és molt manco comú, encara que els ucranians representen una pluralitat. En política, el Partit de les Regions era el més votat, en al voltant del cinquanta per cent dels vots en 2009.

Els residents d'orige rus es concentren principalment en els centres urbans més poblats. En les grans ciutats, i sobretot en les províncies de Donetsk i Lugansk, domina el rus com a llengua materna, que també és utilisat per molts ucranians com llengua franca. L'importància de l'idioma rus en les ciutats d'Ucrània oriental es deu a que, en el curs de l'industrialisació, molts russos varen emigrar a les ciutats recent fundades d'esta zona (en particular, des del óblast de Kursk). En el cens de 1897, el 63,17 % de la població de la ciutat de Járkov ya era d'orige rus.

La proporció dels que parlen rus com a llengua materna és més alta que els russos ètnics, ya que hi ha ucranians ètnics —i d'atres nacionalitats— que senyalen com a llengua materna el rus. La proporció és de 74,9 % en Donetsk, el 68,8 % en Lugansk, mentres que les minories russes eren del 39 per cent en Lugansk i 38,2 per cent en Donetsk, segons el cens de 2001.[32] El Dombás té una cantitat considerable (fins al 20 % en algunes zones) de musulmans.[32]


Segons el llingüiste Yuriy Shevelov, a principis de 1920 la proporció d'escoles secundàries que ensenyen el idioma ucranià era inferior a la proporció de la població ucraniana ètnica en la conca del Donets,[33] a pesar de que la Unió Soviètica havia ordenat que totes les classes en les escoles de la República Socialista Soviètica d'Ucrània, com a part de la seua política d'ucranización, devien impartir-se en esta llengua.[34]

Les enquestes sobre identitats regionals en Ucrània han demostrat que al voltant del quaranta per cent dels residents en la conca del Donets afirmen tindre una «identitat soviètica».[35] En maig de 2014, Roman Horbyk de l'Universitat de Södertörn, va concloure que «les institucions incompletes i arcaiques» havien impedit que els residents del Dombás, els qui en el XX, «com a llauradors de totes les regions de les afores varen ser inundant les seues llavors ocupades mines i plantes en la frontera ètnicament ucraniana i de territoris russos» de «adquirir una notable fortalea urbana moderna, i també nacional; una nova identitat».[33]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Donbás / Dombás». Fundéu RAE.
  2. ↑ ¿«Donbas» o «Dombás»? nota de l'Espectador.
  3. ↑ 3,0 3,1 Klinova, O. If instead of head, there is a gunshell. How the Donbass identity was formed. Ukrayinska Pravda (Istorychna Pravda). 11 December 2014
  4. ↑ Hiroaki Kuromiya (2003). Freedom and Terror in the Donbas: A Ukrainian-Russian Borderland, 1870s–1990s, Cambridge University Press, pp. 12–13. ISBN 0521526086.
  5. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2014. Consultat el 6 de març de 2015.
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada racket
  7. ↑ «a-qui-intente-posar-nos-obstacu Lligga ací el discurs íntegre de Putin en el que va autorisar l'invasió» (en és). Euronews. Consultat el 2022-05-26.
  8. ↑ https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-60514738.amp
  9. ↑ "Historical Dictionary of Ukraine". Ivan Katchanovski, Zenon E. Kohut, Bohdan Y. Nebesio, Myroslav Yurkevich (2013). pp.135-136. ISBN 081087847X
  10. ↑ Hiroaki Kuromiya (2003). Freedom and Terror in the Donbas: A Ukrainian-Russian Borderland, 1870s–1990s, Cambridge University Press, pp. 11–13. ISBN 0521526086.
  11. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  12. ↑ Andrew WilsonJournal of Contemporary History.30(2)
    274.
  13. ↑ Aixina és com el pare de Nikita Jruschov, Serguéi Jruschov, es va traslladar des de la Governació de Kursk a Yúzivka en 1908 per a treballar en les mines de carbó.
  14. ↑ Hiroaki Kuromiya (2003). Freedom and Terror in the Donbas: A Ukrainian-Russian Borderland, 1870s–1990s, Cambridge University Press, pp. 41–42. ISBN 0521526086.
  15. ↑ «The First General Census of the Russian Empire of 1897 − Breakdown of population by mother tongue and districts in 50 Governorates of the European Russia». Institute of Demography at the National Research University 'Higher School of Economics'. Consultat el 22 de setembre de 2014.
  16. ↑ Lewis H. Siegelbaum (1995). Workers of the Donbass Speak: Survival and Identity in the New Ukraine, 1982–1992, Albany: State University of New York Press, pp. 162. ISBN 0-7914-2485-5.
  17. ↑ Stephen Rapawy (1997). Ethnic Reidentification in Ukraine, Washington, D.C.: United States Census Bureau.
  18. ↑ «Soviet order to exterminate Cossacks is unearthed». University of York. Consultat el 11 de setembre de 2014.
  19. ↑ Kindrachuk, Nadia(2015).Torun International Studies.Vol. 1(no. 8)
    pp. 61-69.Consultat el 11 de decembre de 2025.
  20. ↑ (2025).Sumsʹkij ìstoriko-arhìvnij žurnal (Online) [Sumy Historical and Archival Journal (Online)].(no. 44)
    pp. 25-33.ISSN 2413-8762.doi:10.21272/shaj.2025.i44.p.25.Consultat el 11 de decembre de 2025.
  21. ↑ Kindrachuk, Nadia(2022).Història i Polityka. History and Politics.Vol. 49(no. 42)
    pp. 151-162.Consultat el 11 de decembre de 2025.
  22. ↑ Киндрачук, Надежда(2019).Nowa Polityka Wschodnia.Vol. 20(no. 1)
    pp. 40-53.ISSN 2084-3291.Consultat el 2024-10-02.
  23. ↑ Зайончковская, Ж.А.(2000).Проблемы прогнозирования.(no. 4)
    pp. 1-15.
  24. ↑ Ukrcensus.gov.ua (2001 Census) — Donetsk region. Retrieved 13 January 2007
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 (2008) Oliver Schmidtke (ed.). Europe's Last Frontier?, New York: Palgrave Macmillan, pp. 103-105. ISBN 0-230-60372-6.
  26. ↑ Kataryna Wolczuk (2001). The Moulding of Ukraine, Central European University Press, pp. 129–188. ISBN 9789639241251.
  27. ↑ Hryhorii Nemyria (1999). Regional Identity and Interests: The Case of East Ukraine, Studies in Contemporary History and Security Policy.
  28. ↑ Bohdan Lupiy. «Ukraine And European Security - International Mechanisms As Senar-Military Options For National Security of Ukraine». Individual Democratic Institutions Research Fellowships 1994–1996. North Atlantic Treaty Organization. Consultat el 21 de setembre de 2014.
  29. ↑ (2010) Don Harrison Doyle (ed.). Secession as an International Phenomenon: From America's Civil War to Contemporary Separatist Movements, University of Geòrgia Press, pp. 286–287. ISBN 0820330086.
  30. ↑ (2008) Oliver Schmidtke (ed.). Europe's Last Frontier?, New York: Palgrave Macmillan, pp. 102-103. ISBN 0-230-60372-6.
  31. ↑ (2008) Oliver Schmidtke (ed.). Europe's Last Frontier?, New York: Palgrave Macmillan, pp. 108-111. ISBN 0-230-60372-6.
  32. ↑ 32,0 32,1 Census: Nationalities
  33. ↑ 33,0 33,1 Games from the Past: The continuity and change of the identity dynamic in Donbass from a historical perspective , Södertörn University (19 May 2014)
  34. ↑ Language Policy in the Soviet Union by Lenore Grenoble, Springer Science+Business Mija, 2003, ISBN 978-1-4020-1298-3 (page 84)
  35. ↑ Soviet conspiracy theories and political culture in Ukraine:Understanding Viktor Yanukovych and the Party of Region
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dombás&oldid=719409»