Nord Stream
Nord Stream (noms antics: North Transgas i Gasoducte europeu del Nort; també conegut com el Gasoducte Rus-Alemà, Gasoducte de la Mar Bàltica, en rus: Северный поток (Severnyy potok), en alemà: Nordeuropäische Gasleitung) és el nom genèric que designa dos gasoductes de gas natural que creuen la mar Bàltica des de Rússia fins a Greifswald en Alemània. El Nord Stream 1, inaugurat en 2012, part de Víborg mentres que el Nord Stream 2, la construcció del qual va terminar en 2021, part d'Ust-Luga (óblast de Leningrado). A voltes el terme Nord Stream inclou també el gasoducte d'alimentació terrestre en Rússia i conexions en Europa Occidental. Mentres va estar en operació, Nord Stream 1 va ser un dels gasoductes més importants del món. En 2018 varen transitar per ell un 16% de totes les importacions europees de gas natural.[1]
La construcció d'estos gasoductes va ser combatuda pels governs de varis països. Els Estats Units es varen opondre per por a que li donara a Rússia influencia sobre Europa, fins al punt que l'administració Biden va amenaçar al govern alemà en una deterioració de les seues relacions si autorisava la posada en funcionament de Nord Stream 2.[1] Polònia vea com una amenaça geoestratégica que Alemània depenguera de Rússia per a la seua energia mentres que Ucrània s'oponia perque Nord Stream mermaria el fluix de gas rus pels gasoductes ucranians i per tant les tarifes de trànsit.[1]
El govern d'Olaf Scholz va paralisar la posada en funcionament del Nord Stream 2 en setembre de 2021 i la va bloquejar indefinidament a raïl de l'invasió russa d'Ucrània en febrer de 2022.
El 26 de setembre de 2022, dos atentats en explosius varen rebentar un tubo del Nord Stream 2 i els dos tubos del gasoducte Nord Stream 1, que va quedar immediatament inutilisat.[1]
Nord Stream 1
El gasoducte inclou dos ramals paralels, cada u en 1224 km de llongitut, 1150 mm de diàmetro intern i 22 MPa (220 bars) de pressió. El primer ramal va escomençar a construir-se en abril de 2010, va ser completat en juny de 2011 i inaugurat el 8 de novembre de 2011 per la canceller alemana Angela Merkel i el president rus Dmitri Medvédev. El segon ramal va escomençar a construir-se en maig de 2011 i es va terminar en abril de 2012. El transport de gas a través de la segona llínea es va iniciar en octubre de 2012.[2][3]
Nord Stream 1 té una capacitat anual total de 60 mil millons de m³ de gas.[1]
El consorci encarregat de la construcció i operació és Nord Stream AG, presidit per l'ex-canceller alemà Gerhard Schröder, respalat pels governs d'Alemània i Rússia.
Fonts de suministrament
La principal font de gas natural per al gasoducte Nord Stream és el Camp de Yuzhno-Rússkoye, que es troba en el raión de Krasnoselkup, del Districte autònom de Yamalia-Nenetsia, Óblast de Tiumén.[4][5][6] També li aplega gas dels camps de la península de Yamal, golf del Obi - estuari del Taz. Gazprom va anunciar que la majoria del gas produït en el jaciment del Camp de Shtokman es vendria a Europa a través de Nord Stream, per a lo que prevea construir la producció de gas mar adins més gran del món.[7]
Contractes de transport
El 13 d'octubre del 2005, el braç d'exportacions de Gazprom, Gazprom Export, va firmar un contracte en l'empresa alemana de gas Wingas, una operació conjunta de Gazprom i Wintershall (per llavors filial de BASF), per a suministrar 9 millons de m³ de gas natural a l'any durant 25 anys.[8] El 16 de juny de 2006 Gazprom i la danesa DONG Energy varen firmar un contracte per 20 anys per al suministrament d'1 bcm de gas rus a l'any a Dinamarca, mentres que DONG Energy suministraria 0,6 millons de m³ de gas natural per any per a la filial de Gazprom, Gazprom Màrqueting and Trading, en el Regne Unit.[9] L'1 d'octubre de 2009 les empreses varen firmar un contracte per a doblar l'entrega a Dinamarca.[10]
Costs i finançació
Durant el desenroll del proyecte, es varen comunicar vàries estimacions del seu cost: 6 000 millons d'euros per Gazprom,[11] 7 400 millons,[12] 8 000 millons per Nord Stream AG i 9 000 millons per BASF.[13]
El cost total final del gasoducte va ser de 7 400 millons d'euros, pagats en la seua majoria per Rússia.[1] Aproximadament el 30% de la finançació serà a través de capital aportat pels accionistes en proporció a la seua participació en el proyecte, mentres que el 70% serà de finançació externa de bancs.[14]
Nord Stream 2
- Artícul principal → Nord Stream 2.
De la mateixa manera que Nord Stream 1, el gasoducte Nord Stream 2 consistix de dos tubos o ramals paralels. El seu tendit va començar en 2018. El primer ramal es va completar en juny de 2021 i el segon en setembre del mateix any.
La capacitat anual de Nord Stream 2 és de 55 mil millons de m³ (1,9 billons de peus cúbics) de gas. La seua construcció va córrer a càrrec del consorci Nord Stream 2 AG, respalat pels governs d'Alemània i Rússia.
En maig del 2021 l'administració Biden va impondre sancions a vàries empreses implicades en la construcció del gasoducte i amagó en aplicar-les també al propi consorci Nord Sream 2 AG i al seu gerent general Matthias Warnig.[15]En octubre de 2021, el ministeri de Defensa britànic va dir témer que Nord Stream 2 es convertira en una "ferramenta de coerció" russa.[16]
El 7 de febrer de 2022, el president nortamericà Joe Biden va amenaçar en "posar fi" al gasoducte Nord Stream 2 si Rússia invadia Ucrània. A la pregunta de cóm podria fer-ho sent una infraestructura alemana, Biden va respondre: "T'ho promet: Serem capaços de fer-ho." [17][18] El 22 de febrer de 2022, el canceller d'Alemània Olaf Scholz va decretar el bloqueig indefinit de la posada en servici de Nord Stream 2 a raïl de l'invasió russa d'Ucrània,[19] despuix de consultar-ho en el govern nortamericà.[20]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Energia|20px|Vore el portal sobre Energia]] Portal:Energia. Contingut relacionat en Energia.
- Gasoducte de Langeled
- Disputa de gas entre Rússia i Ucrània
- South Stream
- Gasoducte Nabucco
- Gasoducte Bàltic
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «[1]». Consultat el 2023-08-26 (en en).
- ↑ «The Pipeline - Nord Stream AG». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2011. Consultat el 2024-05-06.
- ↑ «Merkel i Medvédev inauguren en Alemània l'estratègic gasoducte Nord Stream». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 2024-05-06.
- ↑ Philippa Runner. «[2]», EUobserver. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ Elena Zhuk. «[3]», Oil & Gas Eurasia, Eurasia Press, Inc.. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ «Gas for Europe». Nord Stream AG. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2009. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ «[4]». Consultat el 2024-05-06 (en en-GB).
- ↑ «Gazexport and WINGAS agree upon first deliveries of natural gas through the Northern European Gas Pipeline», Wingas. Consultat el 16 de febrer de 2008.
- ↑ «Gazprom to deliver gas to Denmark via North European Gas Pipeline»(PDF), DONG Energy, 19 de juny de 2006. Consultat el 16 de decembre de 2007.
- ↑ Peter Levring. «[5]», Reuters. Consultat el 7 de novembre de 2009.
- ↑ Judy Dempsey. «[6]», International Herald Tribune. Consultat el 26 d'agost de 2007.
- ↑ «[7]», Downstream Today. Consultat el 23 de juny de 2008.
- ↑ «UPDATE 1-Nord Stream to hike cost estimates in early 2008 | Quotes | Company News | Reuters». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2007. Consultat el 2024-05-06.
- ↑ «Gazprom in Nord Stream windfall».
- ↑ O. S. waives sanctions on Nord Stream 2 as Biden seeks to mend Europe ties (in (en)), Reuters. "The Biden administration waived sanctions on the company behind Russia's Nord Stream 2 gas pipeline to Germany and its chief executive [...] State Department report sent to Congress concluded that Nord Stream 2 AG and its CEO, Matthias Warnig, an ally of Russian President Vladimir Putin, engaged in sanctionable activity. But Blinken immediately waived those sanctions"
- ↑ «[8]». Consultat el 2024-05-05 (en en-GB).
- ↑ «Biden vows to 'end' Nord Stream 2 pipeline if Russia invadixes Ukraine» (en en). France 24. Consultat el 2022-09-29.
- ↑ «Video of Biden saying he'd "end" Nord Stream resurfaces after pipeline leak» (en en). Newsweek. Consultat el 2022-09-29.
- ↑ «Alemània suspén la certificació del polèmic gasoducte Nord Stream 2 despuix de l'escalada en Ucrània» (en és). El País. Consultat el 2022-09-29.
- ↑ The White House. «Statement by President Biden on Nord Stream 2» (en en-us). The White House. Consultat el 2022-09-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nord Stream» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.