Unió de Rússia i Bielorússia
.svg)
Estat de l'Unió (Rússia-Bielorússia),[1] conegut també com a Unió de Rússia i Bielorússia,[2] és un tractat internacional fonamentalment econòmic i social entre Rússia i Bielorússia.[3]Encara que el tractat preveu institucions supranacionals i una integració més profunda, Rússia i Bielorússia continuen sent Estats sobirans independents en representació internacional pròpia i sistemes polítics separats. Firmat el tractat el 8 de decembre de 1999, va entrar en vigor en el 2000 en la ratificació d'abdós parlaments de l'acort.[4]
En les dos últimes décades s'han donat passos en l'integració importants com a resultat d'esta iniciativa: reconeiximent mutu de visats, desaparició d'itinerància en telefonia entre abdós països o importants descontes en el cost de l'energia de Rússia a Bielorússia.[5]Segons senyes oficials de l'Estat de l'Unió, en 2023 s'havia completat més del 80 % de les mides previstes en els programes d'integració aprovats en 2021.[6]
L'unió supranacional es rig a través del Consell Suprem d'Estat i atres òrguens de govern. L'actual president del Consell Suprem d'Estat de l'Unió és Aleksandr Lukashenko, que ocupa el càrrec des de l'any 2000.
Un orige postsoviético
El proyecte polític d'unió entre Rússia i Bielorússia naix despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica en 1991 i la separació de les repúbliques socialistes en fins a una quinzena de nous països. En 1992 es va crear la Comunitat d'Estats Independents (CEI), una organisació supranacional d'estats postsoviéticos que, a pesar de ser d'estructura supranacional o confederal i hereua de l'Unió Soviètica, no pretén tindre poder polític.
En les eleccions presidencials de 1994 en Bielorússia, les primeres despuix de l'independència, va guanyar Aleksandr Lukashenko que, a diferència del primer president postsoviético, es va mostrar partidari de tornar a donar prioritat a tindre relacions exteriors sobretot en Rússia en contraposició a mantindre un equilibri entre esta i el restant d'occident. El seu programa electoral prometia mides econòmiques de talle socialiste i el regrés a una major integració en Rússia, concretats en acorts com l'Estat de l'Unió de Rússia i Bielorússia (1997) i la Comunitat Econòmica Eurasiática (2000).Plantilla:Organisacions supranacionals postsoviéticasLa senda de l'integració va començar en la firma del Tractat d'Amistat, Bo Veïnat i Cooperació entre abdós Estats en febrer de 1995. Este primer pas pronte va ser superat per la firma d'un nou tractat que per primera volta establia uns òrguens comuns: el tractat per a la formació d'una comunitat entre la Federació Russa i la República de Bielorússia el 2 d'abril de 1996.
En el decembre de 1995, quan els partits d'esquerra, en general comunistes i agraris, varen obtindre en la Duma Estatal més de 40 per cent dels escans, el 14 de març de 1996 el Consell de la Duma Estatal va incloure en l'agenda de la sessió plenària el proyecte de decret «Sobre l'intensificació de l'integració dels pobles, que es varen agrupar en l'Unió de RSS (República Socialista Soviètica), i de cancelació de la resolució del Consell Suprem de RSFSR del 12 de decembre de 1991 sobre la denúncia del Tractat sobre la formació de l'URSS» preparat per la fracció KPRF (Partit Comuniste), pel Grup d'Agraris i pel Grup «Poder popular». Al sendemà la Duma Estatal va aprovar dit decret i també el decret «Sobre la força jurídica per a la Federació de Rússia – Rússia dels resultats del referèndum de l'Unió Soviètica del 17 de març de 1991 sobre la qüestió de manteniment de l'Unió de RSS». Estes decisions no tenien les conseqüències polítiques tangibles, pero varen favorir al desenroll dels processos d'integració entre Rússia i Bielorússia. El 2 d'abril de 1996 els dos estats varen aplegar a l'acort de formar la Comunitat de Rússia i Bielorússia.
Conforme en el Tractat de la formació de la Comunitat de Bielorússia i Rússia varen prendre la decisió de crear la societat políticament i econòmicament integrada a fi d'unir el potencial material i intelectual de dos països, ademés es prevea la creació de l'orgue representatiu.
El 29 d'abril de 1996, en Sant Petersburc els dirigents dels parlaments de dos països varen firmar l'acort sobre l'Assamblea Parlamentària.
El 2 d'abril de 1997, en Moscou els presidents de Bielorússia i de Rússia varen firmar el Tractat de l'Unió de Bielorússia i Rússia, des d'aquell llavors el 2 d'abril se celebra com el dia de l'unitat dels pobles de Bielorússia i de Rússia. El 23 de maig es va firmar la Carta de l'Unió de Bielorússia i Rússia. Conforme en la Carta de l'Unió de Bielorússia i Rússia, en l'any 1997 varen ser creats el Consell Suprem i el Comité eixecutiu de l'Unió de Bielorússia i Rússia. L'Assamblea Parlamentària de la Comunitat es va convertir en l'Assamblea Parlamentària de l'Unió de Bielorússia i Rússia.
Entre els anys 1997 i 1998, té lloc la formació dels òrguens eixecutius de l'Unió, del presupost comú, es porta a terme l'elaboració i aplicació dels primers programes conjunts, es varen formar els Comités Fronteriç i Aduanero, Comité de Seguritat.
En giner de 1998, va ser firmat el Tractat de la conjunta Organisació de Radiotelevisió de l'Unió de Bielorússia i Rússia. El 25 de decembre, els presidents varen firmar la Declaració sobre la contínua unitat de Bielorússia i Rússia, el Tractat d'igualtat dels drets dels ciutadans i aixina mateix l'Acort de la creació de les condicions iguals per als subjectes d'economia.
En 1999, la llavors República Federal de Yugoslàvia es va unir a l'organisació en calitat de membre observador. El 8 de decembre en Moscou es va celebrar la firma del Tractat de la creació de l'Estat de l'Unió i va ser aprovat el Programa de l'Acció de la República de Bielorússia i de la Federació de Rússia per a aplicar les disposicions del Tractat de la creació de l'Estat de l'Unió. Yeltsin, davant els temors de reviure la guerra freda va declarar: «l'Estat aliat no està dirigit contra ningú, ni tan sols contra Clinton». Lukashenko va dir que el pacte no serà eixecutiu fins a «a lo manco cinc o inclús dèu anys».[7]
El 8 de decembre de 1999 durant els governs de Borís Yeltsin i Aleksandr Lukashenko es va ratificar un acort inicial.[7] L'Unió va ser ratificada per la Duma Estatal el 22 de decembre, i l'Assamblea Nacional de Bielorusia el 26 de giner de 2000.
Estructura de govern de l'Estat de l'Unió
Conforme va entrar en vigor el tractat es va crear el Consell Suprem Estatal, Consell de Ministres i el Comité Permanent i l'Assamblea Parlamentària de l'Unió.
Sobre diversos assunts es creen òrguens de cons: Comités Fronteriç i Aduanero, Comissió sobre hidrometeorología i supervisió de la contaminació del mig ambient, Comissió per a regulació aranzelària i no aranzelària, Organisació de Radiotelevisió de l'Estat de l'Unió, etc.
En atres esferes el treball s'efectua a través dels coleges conjunts dels ministeris i institucions de Bielorússia i Rússia en les qüestions plantejades en les sessions del Consell de Ministres i el Consell Suprem Estatal de l'Estat de l'Unió.
L'orgue suprem de l'Estat de l'Unió és el Consell Suprem Estatal. En les sessions del Consell Suprem Estatal de l'Estat de l'Unió participen el president del Consell de Ministres, els Presidents de Cambres del Parlament i el president del Tribunal de l'Estat de l'Unió.
Vore també
- Associació Oriental
- Comunitat d'Estats Independents
- Unió Econòmica Euroasiàtica
- Relacions Bielorússia-Rússia
Referències
- ↑ en ruso: Сою́зное госуда́рство;
- ↑ en ruso: Сою́зное Госуда́рство Росси́и и Беларуси;
- ↑ «The Union State of Belarus and Russia | Official Internet Portal of the President of the Republic of Belarus» (en en). president. gov. by. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ «United Nations Traty Collection: Treaty on the establishment of the Union State» (en en). Organisació de les Nacions Unides. Consultat el 2026-06-10. «"Registration Number 36929. Title: Treaty on the establishment of the Union State. Participants: Belarus, Russian Federation. Plau/dona't of conclusion: Moscow, 08 December 1999. Entry into force: 26 January 2000 by the exchange of the instruments of ratification, in accordance with article 69."»
- ↑ «La 'megapotencia' del futur: Rússia forja una unió increbantable en el seu principal aliat». Sputnik Món. Consultat el 2021-06-05.
- ↑ «Belarus, Russia complete 83% of union programs for economic integration - Union State secretary». interfax. com. Archivat des d'el original, el 2024-03-02. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ 7,0 7,1 «[1]». Consultat el 2021-06-05 (en és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión de Rusia y Bielorrusia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.