Ajuda humanitària

Per a atres usos d'este terme vore Ajuda.

Distribució d'ajuda per a aliviar l'hambruna que se sofria en 1877 en Bellary, Índia; dibuix de la publicació 'The Illustrated London News' del 26 de maig de 1877.

L'ajuda humanitària és una forma de solidaritat o cooperació, que generalment és destinada a les poblacions pobres, o a les que han sofrit una crisis humanitària,^[1] com els provocats per fenomens naturals (sismes, tsunamis, etc.) o una guerra. Deu seguir els principis humanitaris d'imparcialitat, neutralitat, humanitat i independència operacional.

Esta forma d'ajuda respon a les necessitats bàsiques o d'urgència: fam, salut, reconstrucció de les infraestructuras despuix d'un sisme, educació, protecció de l'infància i poblacions desfavorides, construcció o sanejament de les rets d'aigua, construcció de les rets de comunicació, etc. Normalment es distinguix l'ajuda humanitària d'urgència de la cooperació per al desenroll en funció del context i les necessitats de cada país.

Esta ajuda pot ser econòmica o material: donació de materials i equipaments o menjar de primera necessitat, enviament de professionals que intervenen directament en el lloc, cridats cooperante. Els enfocaments basats en diners en efectiu s'han convertit en una estratègia cada volta més comuna per a brindar assistència humanitària. Una revisió sistemàtica va examinar l'eficàcia, eficiència i implementació d'estos enfocaments en entorns d'emergència humanitària. Dita revisió va resumir l'evidència de cinc evaluacions d'impacte, 10 estudis d'eficiència, i 108 estudis de barreres i ventages en l'implementació d'assistència humanitària basada en transferències d'efectiu.

Els resultats de la revisió indiquen que les transferències monetàries no condicionades i els cupons alimenticis poden millorar la seguritat alimentària de les llars afectades per conflictes, inseguritat alimentària i sequia. Aixina mateix, les transferències monetàries conduïxen a majors millores en la diversitat i calitat de la dieta que les transferències d'aliments, encara que estes últimes tenen més èxit en aumentar l'ingesta calòrica per càpita. Per últim, les transferències monetàries tenen un menor cost per beneficiari que els cupons, els que a la seua volta tenen un menor cost per beneficiari que la distribució d'aliments en espècie.^[2]

L'ajuda humanitària pot provindre de:

Associacions (llaiques o confessionals, inclús ideològiques) i les ONG humanitàries. Abdós solen finançar-se per donatius particulars o d'empreses.
Els Estats o atres colectivitat públiques.
Els organismes internacionals públics, normalment els que depenen de l'ONU, l'Unió Europea, etc.
Empreses.

El proyecte Esfera: unes normes comunes que rigguen l'ajuda humanitària

El Proyecte Esfera és una iniciativa voluntària que reunix a moltes organisacions humanitàries internacionals que perseguixen un objectiu comú: millorar la calitat de l'assistència humanitària i la rendició de contes dels actors humanitaris front als seus membres, als donants i a la població afectada.

Gràcies a un manual que arreplega les normes bàsiques es pretén estipular un conjunt de principis comuns i normes mínimes universals que guien l'acció en les quatre àrees vitals: l'abastiment d'aigua, el sanejament i la promoció de l'higiene; la seguritat alimentària i la nutrició; l'estage, els assentaments humans i els artículs no alimentaris; i l'acció de salut.

Recomanacions

Per a obtindre bons resultats de l'ajuda humanitària que es proporciona, es necessita manejar una série de passos entre els quals estan:

Evaluació inicial i movilisació: Determinar cuals són les necessitats principals que necessita el grup o població en específic, per a enviar els materials necessaris.
Resposta immediata: Al moment que tingues en clar cuals són els materials bàsics, proporciona l'ajuda lo més abans possible en les primeres 72 hores.
Planificació d'operacions: Fixar les prioritats és lo essencial al moment de realisar l'ajuda en els afectats.
Coordinació i organisació: Són característiques que es deuen prendre molt en conte per a que els plans que es tenen, es porten a terme de la millor forma. (Coordinació, establix la disposició de tasques per a que es porten a terme i aixina es conseguixquen els objectius. Organisació, definix les funcions i responsabilitats i facilita l'opció per a conseguir els objectius.)

Vore també

Referències

↑ Dèu millons d'africans, a tall de la hambruna [1] archivat en Wayback Machine., "He vist en els meus propis ulls el profunt sofriment del poble somalí, que busca seguritat i aliments. Chiquets refugiats que moren i les seues mares, que s'han convertit en esquelets errants, i estan davant la disyuntiva de quin fill salvar", va indicar Antonio Guterres , alt comissionat de l'ONU per als Refugiats.
↑ White, H.. «Els enfocaments d'assistència humanitària basats en diners en efectiu poden aumentar la seguritat alimentària i, ademés, són econòmicament més eficaces que les transferències d'aliments». Caracas: The Campbell Collaboration. Consultat el 15 de giner de 2020.

Este artícul conté una traducció derivada de «Ayuda humanitaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Important-1] Dèu millons d'africans, a tall de la hambruna [1] archivat en Wayback Machine., "He vist en els meus propis ulls el profunt sofriment del poble somalí, que busca seguritat i aliments. Chiquets refugiats que moren i les seues mares, que s'han convertit en esquelets errants, i estan davant la disyuntiva de quin fill salvar", va indicar Antonio Guterres , alt comissionat de l'ONU per als Refugiats.

[2] White, H.. «Els enfocaments d'assistència humanitària basats en diners en efectiu poden aumentar la seguritat alimentària i, ademés, són econòmicament més eficaces que les transferències d'aliments». Caracas: The Campbell Collaboration. Consultat el 15 de giner de 2020.

[1]

[2]