Anar al contingut

Arma espacial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Làsers militars soviètics en òrbita (presumiblement un dibuix de fantasia de la USAF).

Un arma espacial és una classe d'armament utilisat en la guerra espacial. Inclou armes que poden atacar sistemes en òrbita (arma antisatélite), objectius en Terra i inclús destruir missils que viagen a través de l'espai.

Ya en l'Alemània Nazi va haver algunes propostes d'armes espacials, com el canó solar.[1][2][3][4] No obstant, el desenroll principal d'estes armes es va produir en l'alvanç cap a la militarisació de l'espai per les superpotencia durant la Guerra Freda. Les armes espacials solen ser igualment un tema central de la ciència ficció i dels videojocs.

Espai-espai

[editar | editar còdic]

El programa d'estació espacial soviètic Almaz, estava equipat en un canó de fòc ràpit, per a previndre el seu intercepción o abordage per part de forces nortamericanes.[5]

La plataforma soviètica no tripulada Polius va ser dissenyada per a ser equipada en un làser de diòxit de carbono i un canó d'autodefensa.[6]

Espai-Terra

[editar | editar còdic]

El bombardeig cinètic és l'acte d'atacar des de l'espai una part de la superfície planetària en un proyectil no explosiu, a on la força destructiva prové de l'energia cinètica lliberada durant l'impacte del proyectil. Hi ha hagut varis proyectes teòrics pero no s'ha construït cap sistema real.

Terra-espai

[editar | editar còdic]

En 1983, el president nortamericà Ronald Reagan va propondre l'Iniciativa de Defensa Estratègica, un programa que pretenia desenrollar un sistema de defensa contra missils ICBM enemics usant, entre unes atres, armes d'energia dirigida. Dit programa va ser malnomenat Star Wars pels seus detractors, en referència a la saga de La guerra de les galàxies.

Les armes antisatélite modernes llançades des de la Terra són normalment missils superfície-espai i aire-espai, i han segut desenrollades pels Estats Units, l'URSS/Rússia, China i l'Índia, principalment. Aixina mateix ya s'han realisat proves exitoses de destrucció de satèlits en òrbita, com per eixemple la destrucció del satèlit Solwind en 1985 per mig d'un missil ASM-135 ASAT nortamericà. En general l'us d'explosius i proyectils convencionals en l'espai està llimitat per l'altura d'eixecució, la fem espacial i el síndrome de Kessler.

En la ficció

[editar | editar còdic]

En la novela The Tranquillity Alternative es planteja el fet que els Estats Units instalaran missils nuclears en la superfície llunar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Arma antisatélite Caça espacial

Força espacial Guerra espacial Militarisació de l'espai

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Science: Sun Gun».Clave Magazine.
  2. Ron Miller. «How Germany Planned to Fry the World» (en en-us). Gizmodo. Consultat el 2022-03-24.
  3. «The incredible Nazi plans for a mile-wide 'sun gun' to fry cities from space» (en en). Mail Online. Consultat el 2022-03-24.
  4. «The German Space Mirror».Life Magazine.
  5. «Here Is the Soviet Union's Secret Space Cannon». Consultat el 2016-02-22.
  6. «Polyus». Encyclopedia Astronautica. Archivat des d'el original, el 2010-01-02. Consultat el 2015-02-20.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Noves armes per a lliurar noves guerres
[enllaç trencat]
Estats Units derriba satèlit espia en missil
Estats Units busca desplegar armes en l'espai
Carrera de armament espacials


Referències

[editar | editar còdic]