Satèlit d'alerta primerenca

Un satèlit d'alerta primerenca és un satèlit artificial dissenyat per a detectar ràpidament el llançament de missils balístics i possibilitar aixina mamprendre una acció militar defensiva. Per a això, estos satèlits utilisen detectors d'infrarrojo que identifiquen el missil gràcies a la calor despresa pels seus motors durant la fase de propulsió.

Este tipo de satèlit es va desenrollar en la década de 1960 en el context de la Guerra Freda en la finalitat d'activar alertes primerenques en els territoris objectiu d'un atac en missils. Posteriorment es va convertir en un component dels sistemes de defensa antimissil, aixina com en els sistemes de control regulatorio de proves nuclears.

Solament les dos principals potències nuclears, Rússia i Estats Units, conten en una constelació de satèlits d'alerta primerenca.