Gossos del programa espacial soviètic
Durant els anys 1950 i 1960, el Govern de l'Unió Soviètica va utilisar varis goss en vols suborbitalés i dins d'òrbita per a determinar que qualsevol cosmonauta humà siga capaç d'aguantar una hipotètica missió espacial.[1] En este periodo, la Unió Soviètica va realisar el llançament de 57 eixides en els que els passagers eren gossos. El número real de cans en l'espai va ser menor, ya que alguns varen volar en més d'una ocasió. La majoria va sobreviure, mentres que uns pocs varen fallir per causes tècniques o be, com en el cas de la gossa Laika, previstes des del començ de la missió.
Entrenament
[editar | editar còdic]Els gossos varen ser els animals triats pels científics, ya que són els que en millors condicions físiques es poden trobar durant llarcs periodos d'inactivitat. Com a part de l'entrenament, eren confinats en chicotetes caixes durant 15 o 20 dies. Els gossos galliponters, de la mateixa manera que els demés animals, tenien que acostumar-se a la caseta. Transcorregut el temps, els científics seleccionaven aquell que fora capaç d'aguantar el rigorós i estresante vol espacial. Els gossos de sexe femení eren triats pel seu temperament i perque el trage estava dissenyat especialment per a les femelles en cas de defecar o orinar.[2][3]
Els entrenaments incloïen estar-se quets durant llarcs periodos de temps, utilisar trages espacials, entrar en simuladors i ficar-se en una centrifugador que va donant tornades a gran velocitat per a simular l'envolament i l'acceleració per a preparar-los. Els gossos que anaven a orbitar eren alimentats a pur de un menjar gelatinosa rica en proteïnas i fibra, que els permetia no defecar durant periodos llarcs de temps, mentres estaven en el chicotet mòdul espacial. Els científics informaven de que més del 60 % dels cans que varen retornar de l'òrbita varen sofrir estrenyiments i colelitiasis.[4]
Vols suborbitales
[editar | editar còdic]Els gossos varen ser llançats a una altitut superior a 100 km a bordo de missils R-1 des de 1951 a 1956. Els animals duyen trage de pressió i escafandras de cristal acrílic. De 1957 a 1960 es varen llançar onze vols en missils R-2 que aplegaven fins a 200 km, i en 1958, tres més a una altitut de 450 km en missils R-5. En els models R-2 i R-5 els gossos anaven dins de cabines presurizadas.[5]
Dezik, Tsygan i Lisa
[editar | editar còdic]Dezik, Tsygan varen ser els primers gossos en realisar un vol suborbital el 22 de juliol de 1951. Abdós cans varen sobreviure sense ferida alguna despuix de viajar a una altitut màxima de 110 km. Dezik va tornar a fer un atre vol suborbital en setembre del mateix any junt en Lisa, encara que en esta ocasió, cap dels dos va sobreviure. Despuix del decés de Dezik, Tsygan va ser adoptat pel físic Anatoli Blagonravov.[6]
Lisa 2 i Ryzhik
[editar | editar còdic]El 2 de juny de 1954, Lisa 2 i Ryzhik[7] varen alcançar una altitut de 100 km.
Smelaya i Malyshka
[editar | editar còdic]Smelaya devia realisar un vol en setembre, pero es va escapar un dia abans del llançament, no obstant va ser trobat al sendemà i va tindre un vol satisfactori junt en Malyshka.
Bolik i ZIB
[editar | editar còdic]En setembre de 1951, Bolik es va escapar dies abans de l'envolament programat i va ser substituïda per ZIB (i.i. ЗИБ) (acrònim en rus de Substitut de l'Extraviat Bolik), un gos galliponter que varen trobar merodeando per les instalacions i que no estava entrenat, no obstant la missió va ser un èxit.
Otvazhnaya i Snezhinka
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Otvazhnaya (gossa cosmonauta).
El 2 de juliol de 1959, Otvazhnaya (gos cosmonauta que va realisar a lo manco 5 vols entre 1958 i 1960) junt en Snezhinka. En esta ocasió un animal d'una atra espècie, un conill cridat Marfusha els va acompanyar. A lo llarc de 1959 i 1960 va realisar atres vols.[8]
Albina i Tsyganka
[editar | editar còdic]Albina i Tsyganka varen ser llançades a 85 km d'altitut i varen aterrisar ileses. Albina va ser un dels gossos preparats per a volar en el Sputnik 2.
Damka i Krasavka
[editar | editar còdic]El 22 de decembre de 1960, Damka i Krasavka varen realisar un vol orbital com a part del programa Vostok, pero la missió es va vore afectada per varis fallos tècnics. Una dels propulsors va fallar i varen tornar a entrar en la atmòsfera despuix d'un accidentat viage de 214 km. en cas d'una tornada d'emergència, els gossos serien eyectados, pero el mecanisme de eyección es va averiar i es va produir un curtcircuit. L'equip d'autodestrucció de l'aparat disponia d'una hora, per lo que varen manar a un equip a localisar la càpsula, la qual s'havia estrelat en la neu despuix de l'impacte. Finalment varen conseguir desactivar el mecanisme i obrir la càpsula, encara que varen tardar dos dies baix temperatures de -45º i sense mostrar signes aparents de vida fins que varen escomençar a sentir lladrits. Despuix d'un accidentat viage, els cans varen tornar a Moscou vius.[9]
Bars i Lisichka
[editar | editar còdic]El 28 de juliol de 1960, Bars i Lisichka tenien que orbitar dins del programa Vostok, pero varen fallir als 28,5 segons de l'envolament despuix de produir-se una explosió del llançador. L'eixida 8K72 va sofrir un incendi en una de les cámara del bloc G de la primera etapa. Com a resultat, el llançador va perdre el rumbo i es va desintegrar 28,5 segons despuix de l'envolament, ocasionant la mort dels dos animals. Fins al mateix ingenier cap Serguéi Korolyov es va mostrar desolat per la pèrdua. Abans del llançament, era habitual vore a Koroliov jugant en Lisichka en el cosmódromo.
Atres gossos
[editar | editar còdic]Atres cans més varen realisar vols suborbitales, entre els que es troben Dymka, Modnitsa i Kozyavka.
En setembre de 1951 varen volar atres quatre gossos, i entre dos o més es varen perdre.
Zhulka i Zhemchuzhina
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zhulka i Zhemchuzhina (gosses cosmonautas).
El 22 de decembre de 1960 es va llançar la nau espacial Vostok 1K No. 6 en el satèlit Sputnik-7-1 des del cosmódromo de Baikonur. Esta nau transportava a les gosses cosmotautas Zhulka i Zhemchuzhina. Algun temps despuix del llançament, per la destrucció del generador de gas de la tercera etapa del vehícul de llançament, la nau es va desviar del seu rumbo. a una altitut de 214 км es va produir una separació d'emergència del mòdul de descens, que va aterrisar 65 km al suroest del llogaret de Tura en Evenkia. El vehícul de descens va resultar ilés i el sistema d'expulsió va fallar durant el llançament, lo que va salvar la vida de les gosses, que varen sobreviure dins del mòdul de descens, aïllades tèrmicament.
Vols orbitales
[editar | editar còdic]Laika
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Laika.
Laika va ser el primer ca en orbitar a bordo del Sputnik 2 el 3 de novembre de 1957. Alguns la varen cridar el primer passager viu en viajar a l'espai, pero la majoria dels vols suborbitales varen reglotar el llímit en l'espai. Va fallir entre les cinc i sèt hores de l'envolament per l'estrés i a un colapse tèrmic.[10] No va ser fins a octubre de 2002 quan es va revelar la causa de la mort; fonts oficials varen informar que va fallir quan es va agotar l'oxigen.[8] En 1998 es va celebrar en Moscou, una conferència de prensa en el que Oleg Gazenko, científic veterà en l'era soviètica, involucrat en el proyecte va declarar:
Belka i Strelka
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Belka i Strelka.
El 19 d'agost de 1960, Belka i Strelka varen estar un dia en l'espai a bordo del Sputnik 5 i varen tornar sans.[8]
En ells anaven varis animals (un conill grisáceo, 42 rates, dos rates), plantes i fongos. Est va ser el primer viage en el que tots varen sobreviure en retornar de l'òrbita.
Strelka va tindre sis cadells en un gos mascle cridat Pushok, el qual va participar en vàries proves espacials pero jamai va viajar a l'espai.[11] En 1961, el President Nikita Jrushchov li va regalar a Caroline Kennedy, filla del President John F. Kennedy, un dels cadells que es dia Pushinka. Pushinka i el gos del president, Charlie, varen tindre quatre cadells, lo que es va aplegar a catalogar com una romançada en plena Guerra freda, mentres Kennedy els va cridar pupniks de manera còmica.[12][13] Dos dels cadells: Butterfly i Streaker varen ser regalats a chiquets de la Regió Mig Oest d'Estats Units, mentres que els atres dos: Tips i Blackie varen viure en la residència Kennedy en Squaw Island fins que els varen regalar a amics de la família.[11] Hui en dia, els descendents de Pushinka seguixen vius i en el Museu Zvezda de Moscou es poden vore les fotos dels descendents de tots els gossos espacials.[14]
En 2010 es va produir una película animada titulada Belka i Strelka: Zvyodnye sobaki,[15] a la que va seguir una seqüela titulada Belka i Strelka: Karibskaya Tayna en 2020.[16]
Pchyolka i Mushka
[editar | editar còdic]L'1 de decembre de 1960, Pchyolka i Mushka orbitaron un dia en el Sputnik 6 en atres animals, vegetals i insectes.[8] Per un error de navegació, la nau va ser destruïda deliberadament al entrar en l'atmòsfera i varen fallir. Mushka va ser un dels tres gossos entrenats per al Sputnik 2 despuix de passar satisfactòriament les proves, pero no va ser triat per negar-se a menjar.
Chernushka
[editar | editar còdic]El 9 de març de 1961, Chernushka va viajar a bordo del Sputnik 9 junt en una rata, una cobaya i un ninot de proves al que en el programa Vostok varen cridar Ivan Ivanovich. El ninot va eixir eyectado de la càpsula durant la reentrada i va realisar un aterrisage suau en un paracaigudes. Chernushka va eixir ilés de la càpsula.
Zvyozdochka
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zvyozdochka.
Zvyozdochka,[17] nom que li va posar Yuri Gagarin, va realisar un regrés orbital el 25 de març de 1961. De la mateixa manera que el ca anterior, es va tornar a utilisar un ninot de proves abans de l'envolament que devia realisar Gagarin el 12 d'abril.[17] El gos va eixir ilés de la càpsula.
Veterok i Ugolyok
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Veterok i Ugolyok.
.jpg)
Veterok i Ugolyok varen desapegar el 22 de febrer de 1966 a bordo del Cosmos 110 i varen passar vintidós dies en òrbita abans d'entrar en l'atmòsfera el 16 de març sent est el viage més llarc tripulat per sers vius fins al Skylab 2 en juny de 1973. A dia de hui seguix sent el vol més llarc realisat per cans.
Vore també
[editar | editar còdic]Animals en l'espai Programa Sputnik Programa Vosjod Gos de guerra
Bibliografia
[editar | editar còdic]Asif. A. Siddiqi (2000). Challenge to Apollo: The Soviet Union and the Space Race, 1945-1974, NASA. SP-2000-4408. Part 1 (page 1-500), Part 2 (page 501-1011).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Soviet Space Dogs» (en en). ESDAW. Consultat el 2024-07-11.
- ↑ Canine Nation. November 3, 2002. A Few Facts about Russian Space Dogs via dogsinthenews.com.
- ↑ Space Dogs: Pioneers of Space Travel by Chris Dubbs ISBN 0-595-26735-1
- ↑ Animals In Space: From Research Rockets to the Space Shuttle, Chris Dubbs and Colin Burgess, 2007
- ↑ Ushakova, et al., Istoriya Otechestvennoi Kosmicheskoi Meditziny, Moskva-Voronezh, 2001.
- ↑ Asif Siddiqi, Sputnik and the Soviet Space Challenge, 2000, p. 96
- ↑ (2011) Russian space probes: scientific discoveries and future missions (en anglés), Springer Science & Business Mija, p. 23. ISBN 9781441981509.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Beischer, DE; Fregly, AR(1962).US Naval School of Aviation Medicine.ONR TR ACR-64(AD0272581)Consultat el 14 de juny de 2011.
- ↑ "Roads to Space: An Oral History of the Soviet Space Program", 1995, p.197-199 and 415-417.
- ↑ «First dog in space died within hours». BBC. Consultat el 4 de giner de 2010.
- ↑ 11,0 11,1 John F. Kennedy Presidential Library & Museum [1] archivat en Wayback Machine. Reference Desk: Pets. Accessed July 8, 2007
- ↑ Bark At the Moon: A Short History of Soviet Canine Cosmonauts [2] archivat en Wayback Machine. From About.com Space / Astronomy. Consultat el 8 de juliol de 2007
- ↑ Presidents Day, the First Dogs [3] archivat en Wayback Machine. from the February 2007 issue of Pet Lovers Tips and Trends. Accessed July 7, 2007
- ↑ Dogs in Space: James M Skipper's visit to the NPO Zvezda Museum [4] archivat en Wayback Machine. from a report of his visit to Moscow from The Skipper Family magazine. Accessed July 7, 2007
- ↑ Centre of National Film
- ↑ «Space Dogs: Return to Earth».
- ↑ 17,0 17,1 Siddiqi, p.267
Enllaços externs
[editar | editar còdic]A book chapter about biological experiments in geophysical rockets Plantilla:Ru icon Space Today Online article about animals sent into space NASA StarChild article about Belka and Strelka
One Small Step: The Story of the Space Chimps Official Documentary Site Documentary features rare footage of Laika and others.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perros del programa espacial soviético» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.