Anar al contingut

R-1 (missil)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

R-1 va ser el nom d'un missil soviètic que bàsicament era una còpia del V2 alemà.

Història

R-1

La producció del R-1 es va iniciar en 1948, despuix del vist i plau de Stalin. A pesar de les pressions sobre l'equip desenrollador i l'ajuda d'ingeniers alemans, va dur huit anys desenrollar el missil i posar-ho en servici, motivat pel retart tecnològic de l'Unió Soviètica respecte d'Alemània. Poc despuix va ser superat per millors dissenys, pero l'esforç va posar la base de l'indústria cohetera soviètica. Els R-1 sobrants es varen amprar com eixides sonda per a investigacions científiques i militars. El 26 de juliol de 1947, finalisada la Segona Guerra Mundial i haver-se dut ingeniers alemans a territori soviètic, les autoritats soviètiques varen emetre un decret per mig del qual es permetia provar les V2 capturades en el seu nou camp de proves de Kapustin Yar. La primera série de llançaments es va fer entre setembre i octubre de 1947 en assistència dels alemans, pero de 10 o 11 llançaments, només varen tindre èxit 5. Una atra série de proves portades a terme en Alemània, en Kleinbodungen, va tindre resultats pareguts. El 14 d'abril de 1948 es va emetre una resolució per a posar en producció el R-1. Es va posar a Aleksander Shcherbakov com a responsable i es varen utilisar els recursos de 13 instituts d'investigació i 35 fàbriques. Es va encarregar a Glushko la producció del motor RD-100, còpia del motor del V2, per a propulsar al R-1. Les primeres proves estàtiques varen començar en maig de 1948. Es varen fer 10 proves en 1948 i 20 en 1949. El 25 de novembre de 1950 el missil es va acceptar per a entrar en servici, pero es varen sofrir problemes en la producció del missil, el primer eixemplar del qual no va estar completament ensamblado fins a juny de 1952. Les primeres proves en els motors de producció varen tindre lloc el 15 d'agost de 1952, i el primer missillest per al seu us va eixir de fàbrica el 28 de novembre de 1952. Per a la seua posada en marcha, el missil necessitava 20 vehículs i quatre tipos de propelente líquit (oxigen líquit, alcohol, peròxit d'hidrogen i permanganato com catalisador) per al motor, les turbinas i el ignitor. Es necessitaven 6 hores per a preparar l'eixida per allançament i tenia un CEP de només 1500 metros. La primera unitat militar concebuda per a l'utilisació dels R-1 va ser la 23ª Brigada i va ser constituïda en decembre de 1950. Cada brigada estava equipada en sis missils. Les mateixes brigades que manejaven els R-1 manejarien poc despuix el seu substitut, el R-2. A partir del R-1 es varen crear variants utilisades en proves científiques i militars:

  • R-1A: versió de prova per a l'us d'ogives separables en futurs missils balístics R-2 i R-3. Els dos últims vols de R-1A es varen utilisar per a investigació de l'atmòsfera superior.
  • R-1B i R-1V: utilisats per a l'estudi dels rajos còsmics, l'atmòsfera superior, la radiació solar i per a l'us de càrregues biològiques recuperables i proves de recuperació del missil en paracaigudes i reutilisació.
  • R-1D: estudi de l'atmòsfera, aerodinàmica de diverses formes geomètriques a altes velocitats i altures, estudi del vent en les capes superiors de l'atmòsfera, de l'ionosfera i us de càrregues biològiques recuperables.
  • R-1Ye: estudi de l'atmòsfera, l'espectre solar, aerodinàmica, vent en les parts superiors de l'atmòsfera, ionosfera, capa d'ozon, càrregues biològiques recuperables i recuperació del missil per mig de paracaigudes. En total es varen llançar 162 R-1 fins al 17 de setembre de 1964.

Especificacions

  • Apogeu: 330 km
  • Espente en envolament: 271,5 kN
  • Massa total: 13.248 kg
  • Diàmetro: 1,65 m
  • Llongitut total: 14,02 m
  • Envergadura: 3,66 m
  • Ogiva: 547 kg
  • Alcance màxim: 260 km
  • Velocitat màxima: 5280 km/h

Vore també

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=R-1_(missil)&oldid=1228964»