Animals en l'espai

La mono farda Baker, que va volar en un missil tipo Júpiter (representat en maqueta) a l'espai en 1959.

Els experiments en animals en l'espai varen servir originalment per a provar la supervivència en els vols espacials abans d'intentar missions espacials tripulades. En numeroses ocasions els animals varen tripular vehículs espacials per a investigar diferents processos biològics i els possibles efectes que la microgravedad poguera tindre. Fins a 2013, solament sèt països han dut animals a l'espai: Estats Units, Unió Soviètica, França, Argentina, Japó, China i Iran. En els anys 1960 i 1970, Argentina va efectuar experiències enviant a distints animals (rates blanques, conejillos d'Índies i mones) en vols suborbitales a bordo d'eixides d'elaboració pròpia, sent les seues les primeres experiències d'envergadura en Amèrica Llatina.

Primers experiments

El 20 de febrer de 1947 Estats Units va llançar, des de la base White Sands Missile Range (estat de Nou Mèxic), els primers animals a l'espai varen ser les mosques de la fruta que varen partir en llavors de dacsa a bordo d'un missil alemà V-2 ―pres com botí de guerra als alemans―. En tres minuts i dèu segons, l'eixida va alcançar els 109 km d'altitut, lo que va superar les definicions de llímit de l'espai de la Força Aérea nortamericana (50 milles o 80 km) i la definició internacional (100 km). La càpsula Blossom va ser eyectada, va caure a l'atmòsfera, a on va ser frenada per la fricció en l'aire, i finalment es va frenar en un paracaigudes. Les mosques de la fruta varen ser recuperades vives. El propòsit de l'experiment era investigar sobre els efectes de l'exposició a la radiació a elevada altitut. Algunes expedicions posteriors en missils V2 duyen mostres biològiques, com verdet. A mitan de 1949, Estats Units va llançar un missil alemà V2 en un mona rhesus cridat Albert I, pero l'eixida solament va alcançar entre 48 i 63 km d'altitut i no va aplegar a l'espai.

El 14 de juny de 1949 Estats Units va llançar el primer mamífer a l'espai: Albert II, un mona rhesus, a bordo d'una eixida alemana V-2. Albert II va alcançar els 134 km d'altitut. Pero en ingressar en l'atmòsfera el sistema de paracaigudes va fallar i el simi va morir en la colisió contra terra.

Des de llavors, s'han enviat moltes mones a l'espai, especialment en els anys 1950 i 1960. Els mones anaven al espai en sensors que medien els seus signes vitals, i en freqüència eren anestesiats durant el vol per a que no sofriren la calor abrasador del reingrés en l'atmòsfera.

Anys 1950

Laika, el primer ser viu en orbitar la Terra.

El 29 de giner de 1951 l'Unió Soviètica va llançar a l'espai ―encara que no va posar en òrbita― la nau R-1 IIIA-1, que duya als gossos Tsygan (Цыган, ‘Gitano’), i Dezik (Дезик). Els dos gossos varen sobreviure al vol, encara que un d'ells moriria en una missió posterior.

El 3 de novembre de 1957, l'Unió Soviètica va posar en òrbita al primer animal: la gossa moscovita Laika (‘ladradora’), que va tripular el Sputnik 2 (el segon satèlit artificial de l'història). Laika va morir a les 5 hores de vol pel estrés i el sobrecalfament.

El 31 d'agost de 1958, Estats Units va llançar una rata a l'espai (a 137 km d'altura) a bordo d'un missil alemà V-2 (denominat «vol Albert V», que ―a diferència dels anteriors vols Albert― no duya una mona).

Posteriorment es varen enviar més rates a bordo de naus, encara que cap d'elles va aplegar a alcançar l'altura tècnica per a considerar-se un vol espacial (100 km).

El 13 de decembre de 1958, Estats Units va llançar un missil balístic intercontinental tipo Júpiter des de Cap Canyaveral (estat de Florida), en un mona farda cridat Gros que havia rebut entrenament especial en l'Armada nortamericana. Les senyes telemétricos varen mostrar que durant el viage de tornada l'animal va sobreviure a una gravetat 10 voltes superior a la terrestre, 8 minuts de microgravedad (pràcticament ingravidez) i una reentrada a 16 000 km/h que el seu frenat va generar una gravetat 40 voltes superior a la terrestre. En ingressar en l'atmòsfera el sistema de paracaigudes va fallar i el simi va morir en la colisió contra terra. La càpsula en que es trobava es va afonar a 2411 km de Cap Canyaveral i mai va ser recuperada.

Sam, un macaco que va volar a una altura de 88 km en 1958. (Fotografia de la NASA).

El 28 de maig de 1959, les mones Able i Baker varen ser els primers en sobreviure a un viage espacial despuix del seu vol. El missil balístic intercontinental AM-18 va transportar a Able, un mona rhesus (naixcut nortamericana, de 3,18 kg de pes) i a un mona farda peruà de 310 grams cridat Baker. Les mones varen volar en la càpsula frontal del missil (a on teòricament es disponen els caps nuclears en un missil d'eixe tipo) fins a una altura de 579 km i a una distància de 2735 km fora de l'alcanç del sistema atlàntic de missils des de Cap Canyaveral, en Florida. Varen aguantar una acceleració de la gravetat 38 voltes superior a la terrestre (38 G), quedant en condicions de ingravidez durant 9 minuts. A lo llarc dels seus 16 minuts de vol varen alcançar una velocitat màxima de 16.000 km/h. Les mones varen sobreviure en bon estat. Desgraciadament Able va morir quatre dies despuix del vol, per una reacció a l'anestèsia amprada en l'operació que anava a retirar-li un electrodo infectat. Baker va viure fins al 29 de novembre de 1984 en el Centre Espacial de Huntville, Alabama.

Anys 1960

Durant la missió Mercury-Atles 5 de la NASA el 29 de novembre de 1961, Enos es va convertir en l'únic chimpansé i el tercer primat en orbitar la Terra.

L'Unió Soviètica va posar en òrbita a lo manco atres dèu gossos, i va realisar varis vols suborbitales fins que el 12 d'abril de 1961 va posar en òrbita al primer ser humà, Yuri Gagarin.

El 31 de giner de 1961, Ham el Chimpansé va ser enviat en una càpsula dins d'un eixida Redstone, com a part del programa Mercurio, en la missió Mercury-Redstone 2. La mona havia rebut entrenament, com activar palanques per a rebre bananes o evitar descàrregues elèctriques. El seu vol va demostrar la possibilitat de realisar operacions durant el vol espacial. Poc més de 3 mesos despuix, la NASA va enviar a l'espai a Alan Shepard. El chimpansé Enos es va convertir en la primera mona en òrbita el 29 de novembre de 1961, en una atra càpsula de tipo Mercury, integrada en un eixida Atles, el Mercury-Atles 5. Els Estats Units també varen enviar en 1966 i 1967 vols en carregament animal (els proyectes Biosatellite I i Biosatellite I/II), que estava format per mosques de la fruta, paràsits, escarabats de la farina, ous de granota, bactèries, amebes i fongos varis. Per últim en 1969 es va realisar la primera missió de més d'un dia tripulada per una mona: es tractava de Bonny, un macaco; va ser una de les quatre missions nortamericanes en mones a bordo d'eixides durant els anys 1960.

L'Unió Soviètica va organisar el vol del Sputnik 5 (també conegut com Korabl-Sputnik 2), que duya als gossos Belka i Strelka. Va ser la primera missió espacial en dur mamífers a altura orbital i dur-los a terra en vida. Un dels cadells de Strelka, Pushinka, naixcuda despuix de la missió, va anar el regal que Nikita Jruschov va donar a Caroline Kennedy en 1961. Molts dels seus descendents viuen en l'actualitat. Els vols Vostok 3a de l'Unió Soviètica carregaven en rates i, per volta primera, en conejillos d'índies i granotes. Com a part del programa Voskhod, dos gossos russos, cridats Veterok (Ветерок, ‘vientecito’) i Ugolyok (Уголёк, ‘àmbar’), varen entrar en l'òrbita terrestre 22 dies abans del seu aterrisage, el 16 de març de 1966. Este viage espacial va ostentar el récort de permanència en el cosmos fins a 1974, quan va ser superat pel proyecte Skylab (tripulat per humans), i per això se seguix considerant a l'estància canina més prolongada en l'espai. En la década dels 50, un total de 57 missions russes varen ser tripulades per gossos. El número real de gossos espacials és sensiblement menor, ya que alguns d'ells varen volar més d'una volta. També dirigit per l'Unió Soviètica, una eixida tripulada per una tortuga va desapegar el 14 de setembre de 1968. La tortuga de Horsfield va realisar un vol circunlunar en mosques de la fruta, cucs de la carn i atres espècimen vius, en la nau Zond 5. Varen ser els primers animals en entrar en l'espai profunt. La càpsula es va recuperar en èxit una semana més vesprada.

França, per la seua banda, va llançar la primera rata a l'espai el 22 de febrer de 1961. Dos rates més varen ser llançades en octubre de 1962. Un any més tarde (18-10-63) varen llançar al gat Félix, en electrodos implantats en el cap per a medir els seus impulsos neuronals. Félix va completar la seua missió i va retornar en vida, encara que el següent gat espacial va morir en el seu viage. Els últims animals enviats per França a l'espai varen ser dos mones, en març de 1967.

Argentina, el quart país en manar animals a l'espai. Juan el dia del vol espacial.

Despuix d'Estats Units, Rússia i França, Argentina va ser el quart país en colocar sers vius en l'espai i retornar-los a terra. Els primers llançaments es varen fer en rates i després en el Mona Juan. El proyecte Còndor va ser un proyecte d'alvançada en tecnologia pròpia, encara que les grans potències ho varen enquadrar dins d'un missil bèlic.

A este grup de països es va unir China, enviant un passage de rates en 1964. Un any despuix varen repetir l'experiència, i en 1966 varen ser dos gossos els que varen volar.

En Espanya, el Comité Jovenil d'Investigació Espacial, liderat per José Luis Torres Quadra, va realisar el llançament de l'eixida Urci II tripulat per la rata Adolfo el 23 de giner de 1967.

Anys 1970

Dos granotes bou varen ser llançades en una missió d'anada en el satèlit orbital Frog Otolith, el 9 de novembre de 1970, per a tractar d'entendre el procés motriu degenerativo causat per l'ingravidez. L'Apolo 16, que va desapegar el 16 d'abril de 1972, duya un carregament de nemátodos, i l'Apolo 17 va ser llançat el 7 de decembre de 1972 en una tripulació formada per cinc rates nanos, encara que un d'ells va morir en el vol circunlunar. Skylab 3 va dur rates nanos, i atres animals enviats per primera volta a l'espai: un peix(un mummichog?) i un parell arrapes, cridades Arabella i Anita. La missió nortamericana Apolo-Soyuz també va ser tripulada per un (mummichog).

L'Unió Soviètica va conduir vàries missions espacials en carregament biològic dins del seu programa espacial Bion. En estos vols varen dur tortugues, rates, i un mummichog. En la Soyuz 20, llançada el 17 de novembre de 1975, un grup de tortugues varen batre el récort d'estància animal en l'espai, permaneixent 90 dies i mig a bordo de la nau. La Salyut 5, que va deixar la Terra el 22 de juny de 1976, duya un carregament de tortugues i un peix (un danio zebra?).

Anys 1980

L'Unió Soviètica va enviar huit mones al espai en el marc del seu programa Bion. Eixe mateix programa va transportar un danio zebra, mosques de la fruta, rates, ous d'insecte pal i el primer gallipato (Pleurodeles waltl) a l'espai. La NASA, per la seua banda, va enviar un transbordador espacial en una parella de mones, que va traslladar a bordo del Spacelab 3 junt a 24 rates i ous d'insecte pal.

Despuix del desastre del Challenger, en 1989 es varen enviar embrions de pollet a l'espai a bordo del STS-29. L'experiment va ser propost despuix d'un concurs entre estudiants.

Anys 2000

L'últim vol del transbordador espacial Columbia en 2003 duya cucs de seda (Bombyx mori), aranyes de seda d'or (Nephila sp.), abellots carpinteros (Xylocopa sp.), formigues recolectores (Pogonomyrmex barbatus), i peixos kilis japonesos.

Es varen trobar nemátodos (Caenorhabditis elegans) vius d'un experiment en els restants despuix del desastre del transbordador Columbia.

Els Caenorhabditis élegans són també partix dels experiments a bordo de l'Estació Espacial Internacional aixina com l'investigació usant ous de guala.

Les últimes missions del transbordador incloïen proyectes escolars, d'instituts i universitaris; alguns d'ells varen incloure formigues, ous d'insectes pal i gambes quiste de salmorra. Atres missions científiques varen incloure ous d'arnes gitanes.

El 12 de juliol de 2006, Bigelow Aerospace va llançar el seu mòdul espacial inflable, el Genesis I. Duya chicotetes proves com a joguets i experiments simples triats pels empleats de les companyies que serien observats en cambres; eixos artículs varen incloure insectes, potser convertint-ho en el primer vol privat en llançar animals a l'espai. Es varen incloure panderoles silbantes de Madagascar (Gromphadorhina portentosa) i frijoles saltarines mexicans ―que són llavors en les larves vives dins de les arnes Cydia deshaisiana―.

El 28 de juny de 2007, Bigelow va llançar el Genesis II, un model similar al Genesis I. Esta nau espacial va carregar en les panderoles silbantes de Madagascar, i ademés va afegir escorpiones de pedra plana de Suràfrica (Hadogenes troglodytes) i ous de formigues recolectores (Pogonomyrmex barbatus i Pogonomyrmex californicus).

Vore també

Organisme modele
Gossos del programa espacial soviètic

Mones en l'espai
Laika

Félicette

Bibliografia

Nonhuman astronauts

L. W. Fraser i E. H. Siegler, Investigació a altes altures usant les eixides V-2, Mall de 1946-abril de 1947 (Johns Hopkins University, Bumblebee Séries Report No. 8, July 1948), p. 90. Kenneth W. Gatland, Desenroll dels missils guiats (London and New York, 1952), p. 188 Capt. David G. Simons, Us d'eixides V-2 per a Convey primats fins a l'alta atmòsfera (Wright-Patterson Air Force Base, AF Technical Report 5821, May 1949), p. 1. Lloyd Mallan, Hòmens, Eixides, i Rates espacials (New York, 1955), pp. 84-93. Dr. James P. Henry, et al, "Estudis sobre animals en estat de subgravedad durant vols en eixides," Journal of Aviation Medicine, Vol. 23, pp. 421-432 (October, 1952).

Enllaços externs

History of chimpanzees in U.S. air and space research (en anglés).
History of Research in Space Biology and Biodynamics (nasa) [2] archivat en Wayback Machine.(en anglés).
One Small Step: The Story of the Space Chimps. Documentary on History of Primats Used in Space Travel (en anglés).