Zhulka i Zhemchuzhina (gosses cosmonautas)
Zhulka (Жулька, lliteralment "Ribalda") i Zhemchuzhina (Жемчужина, lliteralment "Perla") varen ser dos gosses cosmonautas soviètiques.
Història
[editar | editar còdic]El 22 de decembre de 1960 es va llançar la nau espacial Vostok 1K No. 6 en el satèlit Sputnik-7-1 des del cosmódromo de Baikonur. [1]Esta nau transportava a les gosses cosmonautas Zhulka i Zhemchuzhina (també li les coneix en diferents noms, tals com Zhulka i Alpha, i Comet i Joke). Zhulka havia volat prèviament en l'eixida geofísico R-2A en els noms Snezhinka i Zhemchuzhnaya el 2 de juliol de 1959 (junt en un gos cridat Otvazhnaya-Valenta). A bordo del satèlit també es trobaven rates, rates i atres animals chicotets.[1]
Un temps despuix del llançament, pel trencament del generador de gas de la tercera etapa del vehícul de llançament, la nau es va desviar del seu rumbo. Es va fer evident que l'eixida no aniria a l'espai, i a una altitut de 214 km es va produir una separació d'emergència del mòdul de descens, que va aterrisar 65 km al suroest del llogaret de Turá en Evenkía (en l'àrea de Podkamennaya del Riu Tunguska). No hi havia esperances de trobar a les gosses en vida: inclús si el dispositiu haguera sobrevixcut, els gossos varen deure ser tirats a l'exterior en un contenidor sense aïllament en una catapulta. Un grup de rescatistas i científics varen volar a la zona de la caiguda, pero per les dificultats de la busca i a la temperatura de l'aire extremadament baixa, el mòdul de descens no va ser descobert fins al 25 de decembre. El vehícul de descens va resultar ilés i el sistema d'expulsió va fallar durant el llançament, lo que va salvar la vida de les gosses, que varen sobreviure dins del mòdul de descens, protegides per l'aïllament tèrmic. Per a sorpresa dels rescatistas, Zhulka i Zhemchuzhina estaven vives, encara que el restant dels sers que estaven en la càpsula en elles varen morir.[2]
Posteriorment, Zhulka va ser adoptada per un destacat científic mèdic, l'acadèmic Oleg Gazenko, i va viure en ell durant uns 14 anys.[3]Hui en dia, l'animal de peluig de Zhulka s'exhibix en l'oficina commemorativa de Oleg Gazenko en el IBMP.[4]
Cine
[editar | editar còdic]En 1985, es va rodar la película "Alien Ship", que recorda esta història.[5]
Lliteratura
[editar | editar còdic]Stephen Walker, Beyond: The Astonishing Story of the First Human to Leave Our Planet and Journey into Space.[6][7]- M.: Alpina senar-fiction, 2024. - P. 578. - ISBN 978-5-00139-664-2. Pat Borthwick, Pearl and Rogue Go For a Ride, Poem, Part of Space Poetry[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Gossos del programa espacial soviètic Otvazhnaya ("Valent", gossa cosmonauta)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Kamanin Diaries». www.astronautix.com. Consultat el 2024-07-26.
- ↑ 2,0 2,1 «Pearl and Rogue Go For a Ride». www.astronautix.com. Consultat el 2024-07-26.
- ↑ Hargittai, Istvan; Hargittai, Magdolna (2019-08-20). Science In Moscow: Memorials Of A Research Empire (en en), World Scientific. ISBN 978-981-12-0346-6.
- ↑ «Panoramio - Photo of Dummy of Soviet space dog Zhulka (aka Zhemchuzhina, aka Pushinka) in Oleg Gazenko museum in Institute of Biomedical Problems». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 2024-07-26.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «BEYOND | The Astonishing Story of the First Human to Leave Our Planet». www.stephenwalkerbeyond.com. Consultat el 2024-07-26.
- ↑ «Més allà de Stephen Walker i Gemma Deza (Llibre electrònic) Llegir debades durant 30 dies» (en és). Everand. Consultat el 2024-07-26.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]ANIMALES EN EL ESPACIO
- Archivat el 2 de abril de 2015 archivat en Wayback Machine.
Nau espacial Vostok: vols no tripulats
- Archivat el 17 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine.
Zhulka i Zhemchuzhina
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zhulka y Zhemchuzhina (perras cosmonautas)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.