Mars Observer
| Dibuix artístic de la sonda | |
| |
| Senyes de la missió | |
| Nomene: | Mars Observer |
| Organisació: | NASA |
| Constructor: | Malin Space Science Systems |
| Cost: | entre 813 i 980 millons de $ |
| Eixida llançador: | Titan 34D |
| Tipo de missió: | Orbitador |
| Massa: | 2573 kg (1018 kg sense combustible) |
| Llançament: | 25 de setembre de 1992 00:35 UTC Cap Canyaveral LC40 </noinclude> |
| Últim contacte: | 22 d'agost de 1993 |
| Arribada a Mart: | (prevista) 25 d'agost |
La Mars Observer va ser una sonda llançada el 25 de setembre de 1992 pels Estats Units a estudiar el planeta Mart. Es va tractar de la primera missió marcianana de la NASA despuix del llançament de les Viking en 1975-76.
Devia haver permaneixcut en òrbita durant un any marcianà per a estudiar el planeta. No obstant, es va perdre contacte en la sonda tres dies abans d'entrar en òrbita de Mart.
Objectius
Els objectius bàsics de la sonda eren:
- Determinar la composició mineralógica de la superfície de Mart.
- Definir la topografia i camp gravitatorio del planeta.
- Establir la naturalea del camp magnètic marcià.
- Determinar la distribució espacial i temporal dels elements volàtils i la pols en l'atmòsfera, aixina com les seues fonts i albellons.
- Explorar l'estructura i circulació de l'atmòsfera planetària.
- Servir com relé de comunicacions per al globo franc-rus de la missió Mars 94 (rebatejada despuix com Mars 96).
Dissenye
Disseny bàsic
La Mars Observer devia haver segut la primera d'una nova classe de sondes cridades genèricament Planetary Observer. Ademés de la Mars Observer es va propondre el llançament de la Llunar Observer i la Mercury Observer. Els asteroides propencs a la Terra entrabar en la llista de possibles objectius.
Els principals elements de la sonda eren:
- Cos principal (bus): tant el bus com l'electrònica de la sonda es va basar en satèlits terrestres com els Satcom i els DMSP/TIROS. El bus era polièdric i media 2,1 * 1,5 * 1,1 metros.
- Perches: duya dos perches per a ubicar el magnetómetro i el espectómetro de rajos gamma. Durant el trànsit Terra-Mart estes perches es varen mantindre només parcialment desplegades. Una volta desplegades medien 6 metros cada una.
- Estabilisació: es conseguia en els 3 eixos, per mig de quatre volants de reacció.
- Orientació: es conseguia per mig d'un sensor de horisó, un rastrejador d'estreles, giroscopis, accelerómetros i diversos sensors del Sol.
- Comunicacions: la sonda es comunicava en terra utilisant una antena d'1,5 metros de diàmetro ubicada en l'extrem d'un màstil de 5,5 i que no es desplegava fins que no s'haguera aplegat a Mart.
- Energia: l'energia es conseguia per mig de panels solars, que proporcionaven un potència d'entre 1.100 i 1.500 vats. Durant la fase de travessia havia desplegats només quatre, en aplegar a Mart es desplegarien atres dos. En total, els sis medien 7 * 3,7 metros. Per a abastir-se en els periodos en els que se sumergia en l'ombra del planeta, duya dos bateries de níquel-cadmi, cada una en capacitat de 43 amperis/hora.
- Motors: tant els principals com els de posició utilisaven monometilhidracina com a combustible i tetróxido de nitrogen com comburente. Els tancs estaven presurizados en heli.
Instrumental científic
La sonda contava en el següent instrumental científic a bordo:
- Espectrómetro de rajos gamma (Mars Observer.jpg): dissenyat per a determinar l'abundància d'elements químics en la superfície de Mart.
- Espectrómetro d'emissió termal (Mars Observer preparations.jpg): triat per a mapear el contingut mineral de les roques, gèls i núvols.
- Cambra (Mars Observer launch.png): constava en realitat de dos cambres. Una era de baixa resolució, per a estudiar el clima, i l'atra era d'alta resolució, per a estudiar àrees selectes del planeta.
- Altímetro làser: embarcat per a determinar el relleu superficial.
- Radiómetro infrarroig de modulació per pressió (UTC): dissenyat per a medir les característiques de la pols i condensació en l'atmòsfera.
- Experiment de ràdio: ocupació del transmissor-receptor de la sonda per a investigar cóm les ones de radi travessaven l'atmòsfera i per a determinar el camp gravitatorio.
- Magnetómetro i reflector d'electrons: dissenyat per a determinar la naturalea del camp magnètic marcià i la seua interacció en el vent solar.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mars Observer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.