Agena

Per a l'estrela Beta Centauri, vore Hadar.

L'etapa Agena del Gémini 10 (1966).

El Agena (designat com RM-81 per la Força Aérea dels Estats Units) era l'etapa superior d'eixides dissenyada per l'empresa Lockheed per al programa de satèlits de reconeiximent WS-117L dels Estats Units.

Des de l'any 1959 fins a 1971 va ser el més utilisat com a etapa superior. Ha segut combinat en quatre versions del Thor, en l'Atles i en el Titan 3B. la NASA ho va utilisar com a blanc dels Gémini per a l'acoplament en òrbita i el Departament de Defensa com a satèlit portador de càrregues.

Deu el seu èxit a la possibilitat de ser encés i apagat vàries voltes gràcies als combustibles líquits, en capacitat de canviar d'òrbita, reorientació i precisió en la reentrada. Com a satèlit ha fracassat en 30 dels 300 llançaments efectuats, i com a tram superior ha fallat en 2 dels 45 intents.

Té forma cilíndrica, en una llongitut de 7,1 metros i 1,5 de diàmetro. Pesa 770 quilograms (6800 kg en el combustible) i produïx un espente de 7250 kg gràcies al seu motor Bell 8096.

Agena B

El Agena B va ser una versió millorada del Agena, en un motor Bell 8081 capaç de múltiples encesos en l'espai. Duya el doble de propelente que la versió anterior. La seua configuració canviava segons la càrrega útil.

Agena D

El Agena D era una versió estandardisada del Agena B. També era capaç de múltiples encesos i podia ser utilisat en eixides Atles, Thor o Titan.

Referències

• Wade, Mark. «Agena B» (en anglés). Consultat el 14 de juliol de 2009.
• Wade, Mark. «Agena D» (en anglés). Consultat el 14 de juliol de 2009.