Dong Fang Hong 1

Erro al crear miniatura:

Dong Fang Hong 1

Dong Fang Hong 1 o DFH-1 (en chinenc simplificat: 东方红一号, en chinenc tradicional: 東方紅一號, significant l'est és roig) va ser el primer satèlit artificial chinenc. Va ser llançat el 24 d'abril de 1970 per mig d'una eixida CZ-1 i tenia fins exclusivament propagandístics, portant un emissor que emetia la cançó "L'orient és roig".

El proyecte va escomençar en 1958, quan l'Acadèmia Chinenca de Ciències va formar un chicotet grup, al que es va denominar 581, encarregat de dissenyar del primer satèlit chinenc. El grup estava liderat per Tsien Hsue-Shen i Zhao Jiuzhang. En 1965 es va revisar el proyecte de satèlit per un grup evaluador (que va ser denominat grup 651) per a discutir els objectius i les operacions del DFH-1. En principi es tractaria d'un satèlit de proves científic dotat d'un radiotransmisor i tindria una massa d'uns 150 kg. L'última etapa de l'eixida llançador aniria equipat en una falda d'observació que es desplegaria per a aumentar la seua reflectivitat i fer-ho fàcilment observable. La fase d'investigació i desenroll tant del DFH-1 com del seu llançador, l'eixida CZ-1 (Llarga Marcha 1) va escomençar en novembre de 1966. El programa va ser interromput per la Revolució Cultural i posteriorment continuat.

El satèlit estava compost per sèt subsistema: estructura, control tèrmic, energia, el transmissor, la telemetría d'ona curta, seguiment i actitut. La massa total del satèlit, que s'estabilisava per gir, va anar finalment de 173 kg. Tenia una forma similar al satèlit Telstar nortamericà: un poliedre de 72 cares i 1 metro de diàmetro. Despuix d'aplegar a òrbita el satèlit va escomençar a utilisar els seus bateries i emetre "L'est és roig" a 20,009 MHz. El satèlit va ser dissenyat per a funcionar durant 15 dies. Atres sistemes varen arreplegar mides físiques. La tercera etapa de l'eixida CZ-1 va desplegar la falda d'observació, fent-ho visible en una lluentor de magnitut entre 2 i 3. La lluentor del propi DFH-1 era molt més dèbil, d'entre 5 i 8, a penes visible a simple vista des de llocs obscurs en el seu moment de major lluentor i invisible en els moments de menor lluentor.

Un segon satèlit DFH-1 va ser llançat el 3 de març de 1971, sent denominat SJ-1 (Pràctica 1). La vida prevista del satèlit era d'un any, pero va funcionar durant huit fins que reentró en l'atmòsfera l'11 de juny de 1979. Era 48 kg més pesat que el DFH-1 original i anava cobert de cèlules solars, transmetent a 19,995 MHz. Duya un magnetómetro i un detectors de rajos X i rajos còsmics.

Referències

• Wade, Mark. «DFH-1» (en anglés). Consultat el 21 de març de 2009.