SJ (satèlit)
SJ (és abreviatura del pinyin Shi Jian, en chinenc 实践, és dir, experimental en chinenc) és una família de satèlits experimentals desenrollats per China per a desenrollar noves tecnologies espacials. Estos satèlits tenen característiques molt diferents. El primer satèlit de la família es va llançar el 3 de març de 1971.
Satèlits
SJ-1
El 3 de març de 1971 es va llançar el SJ 1 des del Centre de Llançament de Satèlits de Jiuquan per mig d'una eixida Llarga Marcha 1.[1] Ademés de realisar vàries proves tècniques de verificació, com la generació d'energia fotovoltaica i el control tèrmic, durant els 8 anys en òrbita es varen observar i varen medir rajos X i rajos còsmics.[2]
Va ser el segon satèlit en China, precedit pel Dong Fang Hong 1.
SJ-2
El 19 de setembre de 1981, l'eixida Feng Bao 1 va llançar simultàneament el SJ-2, SJ- 2A i elSJ- 2B des del Centre de llançament de satèlits Sakusen.[3] El propòsit és una demostració tècnica, China es va convertir en el tercer país, despuix d'URSS I EE. UU., en realisar un llançament múltiple de satèlits.[3]
Est va ser l'últim llançament de l'eixida Feng Bao 1.
SJ-3
Prototip de satèlit per a l'observació, no va ser construït.[4]
SJ-4
El 8 de febrer de 1994 el SJ-4 va desapegar del Centre de Llançament de Satèlits de Xichang per mig d'una eixida Llarga Marcha 3A.[5] Va realisar una òrbita de transferència geoestacionaria. Va estudiar els efectes en les partícules carregades d'un ambient radiació còsmica.[6]
Est va ser el primer llançament de l'eixida Llarga Marcha 3A.
SJ-5
El 10 de maig de 1999, el SJ-5 va ser llançat, conjuntament en el Fengyun 1 C, des del Centre de Llançament de Satèlits de Taiyuan per una eixida Llarga Marcha 4B.[7]
Basat en el bus satelital CAST968, és un chicotet satèlit d'aproximadament 300 kg dissenyat per a l'exploració espacial, experiments científics i tecnologia de bus satelital .[7] Principalment dissenyat per a la prova de medició de partícules carregades en l'espai, l'enllaç de senyes del transmissor d'alta velocitat de banda S l'almagasenament massiu sòlit i experiments de ciència de decorreguts.[7] Situat en una òrbita sincrónica al sol 210870 km.
SJ-6
Existixen 8 satèlits SJ-6 d'a H. Es diu que té com a finalitat la realisació d'experiments en l'espai entorn espacial, i examinar l'efecte, de la radiació, per a gravar els paràmetros de l'entorn físic de l'univers,.[8]
La missió del satèlit ELINT podria també haver inclós prova d'ingenieria.[8] Tots els llançaments es varen realisar des del Centre de Llançament de Satèlits de Taiyuan per mig d'eixides Llarga Marcha 4B.[8]
SJ-7
Va ser llançat el 5 de juliol de 2005 per Llarga Marcha 2D des del Centre de Llançament de Satèlits de Jiuquan,[9] en la finalitat de medir la radiació espacial.
SJ-8
El 9 de setembre de 2006 va ser llançat des del Centre de Llançament de Satèlits de Jiuquan per una eixida Llarga Marcha 2C.[10]
El satèlit disponia d'una secció de reentrada. S'ampre per a expondre al mig ambient de l'espai 215kg de llavors de plantes i fongos, biosatellite.[10] Despuix de recórrer l'òrbita baixa de la Terra a entre 187 km i 463 km de distància, realisar experiments en l'espai exterior, com a experiments de reproducció de mutacions i investigació de mecanismes. El 24 de setembre, 15 dies despuix del llançament, el SJ-8 tornada a la superfície terrestre. El satèlit va aterrisar en l'àrea de recolecció planificada en Suining, Sichuan. Una part va seguir en òrbita per a portar a terme experiments científics en microgravedad en l'espai exterior.[11]
SJ-9
Els SJ número 9 A i B són satèlits de demostració tecnològica llançats el 14 d'octubre de 2012 en un llançament dual. El SJ-9A fabricat segons el bus CAST-2000 realisa experiments sobre propulsió elèctrica, sistema de control estable i d'alta precisió, font d'alimentació d'alta eficiència, tecnologia alvançada de tractament tèrmic en l'òrbita, i sembla estar equipat en equips d'observació de la terra.[12] Mentrestant el SJ-9B ampra un bus CAST-100 equipat en un dispositiu de refrigeració i un equip de cambra de infrarrojos de llongitut d'ona llarga (LWIR).[13]
SJ-10
Situat en òrbita baixa el 5 d'abril de 2016 per una eixida Llarga Marcha 2D. El satèlit de 3600 kg tenia com a missió l'experimentació durant dos semanes en llavors de plantes i foncs en micro gravetat. Va tornar a la Terra en18 d'abril de 2016.[14]
SJ-11
El SJ-11 és un satèlit científic desenrollat i fabricat per Dongfang Ret Satellite Co., Ltd., que pertany a la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de China, i s'utilisa principalment per a l'investigació de la ciència espacial i les proves tècniques en òrbita .[15]
Varen ser llançats sèt individualment, pero un dels quals falle en la colocació en òrbita.[16]
No obstant, els detalls no s'han aclarit, i s'especula que podria tractar-se d'una constelació de satèlits d'alerta primerenca experimental .[16]
| Nom | Data de llançament | Sitie de llançament | Eixida | èxit |
|---|---|---|---|---|
| SJ -11 n.º 1 | 12 de novembre de 2009 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | si |
| SJ -11 n.º 2 | 29 de juliol de 2011 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | si |
| SJ -11 n.º 3 | 6 de juliol de 2011 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | si |
| SJ -11 n.º 4 | 18 d'agost de 2011 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | no |
| SJ -11 n.º 5 | 15 de juliol de 2013 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | si |
| SJ -11 n.º 6 | 31 de març de 2014 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | si |
| SJ -11 n.º 7 | 28 de setembre de 2014 | Jiuquan | Llarga Marcha 2C | si |
SJ-12
El 15 de juny de 2010 des del Centre de Llançament de Satèlits de Jiuquan va ser llançat per una eixida Llarga Marcha 2D.[17]
La missió consistia en tècniques d'inspecció satèlit i, en agost de 2010, de trobada en el satèlit SJ-6F.[17] És provable que s'haja conseguit el contacte físic entre satèlits.[17]
SJ-15
Llançat el 19 de juliol de 2013 per a l'estudi dels rebujos espacials
SJ-16
El SJ-16A llançat el 25 d'octubre de 2013 des del Centre de Llançament de Satèlits de Jiuquan per una eixida Llarga Marcha 4B.[18] I el SJ-16B llançat el 19 de juliol de 2013 d'igual manera. La seua missió era la medició de la radiació i els seus efectes.
SJ-17
El SJ-17 llançat el 3 de novembre de 2016 des del Centre de Llançament de Satèlits de Wenchang. Va ser el primer vol de l'eixida pesada Llarga Marcha 5. És satèlit de 4500 kg va ser situat en òrbita geoestacionaria. La seua missió consistia en proves de la plataforma DFH-4S (gestió energètica, navegació) i per un atre costat observació d'enrunes orbitales a gran altitut, en possibilitat d'operacions propenques.[19]
SJ-18
El SJ-18 llançat el 2 de juliol de 2017 des del Centre de Llançament de Satèlits de Wenchang per una eixida Llarga Marcha 5. En al voltant de 7600 kg és el satèlit geoestacionario més pesat desenrollat per China fins a eixe moment.[20] És un satèlit de comunicacions en una nova configuració la DFH-5. Un fallo en l'eixida portador, per una anomalia en l'operació d'un dels motors YF-77 de primera etapa[21] a 346 segons de vol,[22][23][24][25][26] va impedir la seua posada en òrbita.[27]
SJ-20
Esta previst el llançament d'una segona unitat anàloga del satèlit perdut Shijian-18, SJ-18, per una eixida Llarga marcha 5 el 27 de decembre de 2019 des de Wengchang.[20][23]
Referències
- ↑ «SJ 1». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ «实践一号卫星(SJ-1)» (en en). 中国国家航天局. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 «SJ 2». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ «中国の宇宙活動について(PDF), 富窪高志». Archivat des de l'original, el 20 de giner de 2013. Consultat el 1 de decembre de 2019.
- ↑ «SJ 4». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ «实践四号卫星(SJ-4)». 中国国家航天局. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «SJ 5». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «SJ 6A, 6B, 6C, 6D, 6I, 6F, 6G, 6H». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ «SJ 7». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ 10,0 10,1 «SJ 8». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ «回収船の回収に成功 育種衛星「実践8号」», 中国通信社, 25 de setembre de 2006. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ «SJ 9A». Gunter's Space Page. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ «SJ 9B». Gunter's Space Page. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ Plantilla:Lien web
- ↑ «中国、科学衛星「実践11号04星」の打ち上げに失敗», sorae.jp. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ 16,0 16,1 «SJ 11». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «SJ 12». Gunter's Space Page. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ 中国、実験衛星「実践16号」打ち上げ成功
- Archivat el 29 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine. 新華社新華網 2013-10-25
- ↑ Plantilla:Lien web
- ↑ 20,0 20,1 Plantilla:Lien web
- ↑ «Casc Confirms Cause Of Long March 5 Failure» (en en). Aviation Week (2 марта 2018).
- ↑ «长征五号遥二火箭飞行故障调查完成 今年底将实施遥三火箭发射» (en zh). SASTIND (16 апреля 2018). Archivat des de l'original, el 23 d'abril de 2018. Consultat el 6 de decembre de 2019.
- ↑ 23,0 23,1 Jones, Andrew (16 апреля 2018). «China reveals cause of Long March 5 failure; llunar sample missió to follow return-to-flight» (en en). spacenews.com.
- ↑ «Chinenca’s Long March 5 Fails on Second Orbital Mission, innovative Shijian-18 Satellite lost» (en en). Spaceflight101 (2 de juliol de 2017).
- ↑ Barbosa, Rui C.. «Long March 5 suffers failure with Shijian-18 launch», NASASpaceFlight.com, 2 июля 2017.
- ↑ «Launch of Chinenca’s heavy-lift Long March 5 rocket declared a failure» (en en). Spaceflight Now (2 de juliol de 2017).
- ↑ Plantilla:Lien web
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «SJ (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.