Anar al contingut

Deep Space Climate Observatory

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Deep Space Climate Observatory (en castellà Observatori de Clima d'Espai Profunt) (DSCOVR) (anteriorment conegut com Triana o GoreSat) [1] és un satèlit climàtic i d'observació terrestre de NOAA llançat per SpaceX en un vehícul llançador Falcon 9 l'11 de febrer de 2015 des de Veta Canyar.[2]

Va ser originalment desenrollat com a satèlit de la NASA, propost en 1998 pel llavors Vicepresident dels EE. UU. Al Gore en el propòsit d'observació de la Terra. Està en una òrbita de Lissajous en el punt de Lagrange L1 Sol-Terra, a 1 500 000 km de la Terra, per a controlar condicions de variació de vent solar, proporcionar alertes primerenques sobre eyeccions de massa coronal acostant-se i observar fenomens terrestres que inclouen canvis en ozon, aerosols, pols i cendra volcànica, altura dels núvols, cobertura de la vegetació i clima.   En esta ubicació té una vista contínua del Sol i el costat solejat de la Terra. El satèlit està orbitando el punt L1 Sol-Terra en un periodo de sis mesos, en un àngul aeronau-Terra-Sol que varia de 4 a 15 graus.[3][4] Prendrà fotos de la Terra sancera cada dos hores i serà capaces de processar-les més ràpits que uns atres satèlits d'observació de la Terra.[5]

DSCOVR va aplegar a L1 el 8 de juny de 2015, exactament 100 dies despuix del seu llançament.[6]

Història

[editar | editar còdic]
Observatori de Clima de l'Espai Profunt

Originalment conegut com Triana, nomenat en honor de Rodrigo de Triana, el primer de la tripulació de Colón en vore terra en Amèrica, el propòsit original del satèlit era proporcionar una vista casi contínua de la Terra sancera i fer les imàgens en viu disponibles via Internet. Gore va esperar no només obtindre bestreta científiques en estes imàgens, sino també generar concienciació sobre la Terra mateixa, actualisant l'efecte obtingut per l'influent fotografia La Canica Blava presa per la missió Apolo 17.[7] Ademés d'una cambra d'imàgens, un radiómetro prendria les primeres mides directes de quanta llum solar està sent reflectida i emesa per tota la Terra (albedo). Esta senya podria constituir un barómetro per al procés de calfament global. Els objectius científics es varen expandir per a medir la cantitat de l'energia solar que aplega a Terra, patrons de núvol, sistemes de temps, monitorear la salut de la vegetació de la terra, i controlar la cantitat de llum UV que alcança la superfície a través de la capa d'ozon.

En 1999, l'inspector general de la NASA va informar que "el concepte bàsic de la missió Triana no va ser revisat per parells", i "l'aporte de Triana a la ciència pot no representar la millor despesa dels llimitats fondos científics de la NASA."[8] l'administració de Bush va posar en suspens el proyecte poc despuix l'assunció de George W. Bush.[9] Els membres del Congrés de EE. UU. li varen preguntar a l'Acadèmia Nacional de Ciències si el proyecte valia la pena. L'informe resultant, entregat en març del 2000, va declarar que la missió era "sòlida i científicament imprescindible."[10]


Triana va ser retirat de la seua oportunitat original de llançament en STS-107 (la desgraciada missió del Columbia en 2003). El satèlit de $100 millons de dólars va quedar en almagasenament durant tota l'administració de Bush. En novembre de 2008 el satèlit va ser tret de l'almagasenament i va escomençar una recertification per a un possible llançament a bordo un Delta II o un Falcon 9.[11][12] Al Gore va utilisar part del seu llibre La nostra Elecció (2009) com un intent de reviure el debat sobre els beneficis de el DSCOVR. El llibre menciona els esforços llegislatius dels senadors Barbara Mikulski i Bill Nelson per a conseguir el llançament del satèlit.[13] La NASA va rebatejar el satèlit Observatori de Clima de l'Espai Profunt (DSCOVR), en un intent de recuperar els fondos per al proyecte. En febrer del 2011, l'administració Obama va intentar assegurar el financiamiento reproponiendo el DSCOVR com a observatori solar per a reemplaçar l'envellit Advanced Composition Explorer (ACE)[14]

En setembre del 2013 la NASA va donar via lliure al DSCOVR per a procedir a la fase d'implementació apuntant a un llançament al començament del 2015, la qual cosa havia segut anunciat en decembre de 2012 com un llançament en una eixida SpaceX Falcon 9.[15][16] El Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA està proporcionant el control i l'ingenieria de sistemes a la missió.

Astronave

[editar | editar còdic]
Esquema de el DSCOVR

El DSCOVR està basat en el model de satèlit SMEX-Lite, i té una massa de llançament d'aproximadament 570 kg. Els principals instruments científics són el Magnetómetro de Plasma que observa Sol (PlasMag), el Radiómetro Alvançat NIST (NISTAR) que observa Terra i la Cambra d'Imàgens Policromaticas Terrestres (EPIC). DSCOVR té dos panels solars desplegables, un mòdul de propulsió, un boom i una antena.[17]

Instruments

[editar | editar còdic]

PlasMag

[editar | editar còdic]

El Magnetómetro de Plasma (PlasMag) medix el vent solar per a prediccions de clima espacial. Té tres instruments:[18]

  • El magnetómetro medix el camp magnètic.
  • La copa de Faraday medix partícules carregades positivament.
  • L'analisador electrostàtic medix electrons.

EPIC

[editar | editar còdic]
Primera image de el EPIC de el DSCOVR l de la Terra plenament allumenada a 1 500 000 km, mostrant Amèrica.[19]

La Cambra d'Imàgens Policromaticas Terrestres (EPIC) pren imàgens del costat allumenat de Terra per a varis propòsits de les ciències de la Terra, en 10 canals diferents des del ultravioleta fins a prop del infrarrojo. Els nivells d'Ozon i aerosolés seran controlats, aixina com la dinàmica dels núvols, propietats de la terra i vegetació.[20]

EPIC té un diàmetro d'obertura de 30,5 cm, f 9,38, un camp de visió de 0,61° i una resolució angular d'1,07 arcseg. El diàmetro aparent de la Terra variarà d'un ample total de 0,45° a 0,53°. El temps d'exposició para cada u dels 10 canals de banda estreta (317, 325, 340, 388, 443, 552, 680, 688, 764 i 779 nm) és d'aproximadament 40 ms, i la cambra produirà imàgens de 2048×2048 píxels, pero per a aumentar la cantitat d'imàgens descargables a 10 per hora la resolució serà reduïda a 1024×1024 a bordo. La resolució final serà de 25 km/píxel (16 el meu/píxel).[20]

NISTAR

[editar | editar còdic]

El Radiómetro Alvançat de l'Institut nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NISTAR) medix l'irradiancia de la cara allumenada de la Terra. Estes senyes seran usades per a estudiar canvis en el balanç de radiació de la terra causat per activitats naturals i humanes.[21] El radiómetro medix en quatre canals:

  • Per a la radiació total en ultravioleta, visible i infrarrojo en el ranc de 0,2-100 µm.
  • Per a la radiació solar reflectida en ultravioleta, visible i propenc infrarrojo en el ranc de 0,2-4 µm.
  • Per a radiació solar infrarroja reflectida en el ranc de 0,7-4 µm.
  • Per a propòsits de calibraació en el ranc de 0,3-1 µm.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]», Air & Space/Smithsonian. Consultat el 12 de decembre de 2014.
  2. ↑ «[2]», NBCNews. Consultat el 15 de febrer de 2015.
  3. ↑ «DSCOVR Mission Hosts Two NASA Earth-Observing Instruments». US Federal Government. Consultat el 9 de febrer de 2015.
  4. ↑ «[3]», Spaceflight Now. Consultat el 10 de juny de 2015.
  5. ↑ «[4]», ThinkProgress. Consultat el 7 d'agost de 2015.
  6. ↑ «[5]», NOAA. Consultat el 8 de juny de 2015.
  7. ↑ «[6]», The New York Claves. Consultat el 24 de juliol de 2009.
  8. ↑ «Assessment of the Triana Mission, G-99-013, Final Report». Office of Inspector General. NASA. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2009. Consultat el 7 de febrer de 2009.
  9. ↑ «Who killed the Deep Space Climate Observatory?». Popular Science. Consultat el 12 de decembre de 2014.
  10. ↑ «[7]», Earth Observatory, NASA. Consultat el 3 de febrer de 2008.
  11. ↑ «[8]», Spaceflight Now. Consultat el 2 de març de 2009.
  12. ↑ «Triana/DSCOVR Spacecraft Successfully Revived from Mothballs». NASA. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2009. Consultat el 7 de setembre de 2009.
  13. ↑ Gore, A el (2009). «Chapter 17», Our Choice, Rodale. ISBN 978-1-59486-734-7.
  14. ↑ «[9]», Spaceflight Now.
  15. ↑ «DSCOVR Mission Moves Forward to 2015 Launch». NASA/NOAA. Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2013. Consultat el 10 de setembre de 2013.
  16. ↑ «Spacex awarded two EELV-class missions from the United States Air Force», SpaceX. Consultat el 12 de decembre de 2014.
  17. ↑ «Spacecraft and Instruments». NOAA. Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  18. ↑ «NOAA Satellite and Information Service: Deep Space Climate Observatory (DSCOVR): Plasma-Magnetometer (PlasMag)». NOAA. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  19. ↑ «NASA Captures "EPIC" Earth Image». NASA. Consultat el 21 de juliol de 2015.
  20. ↑ 20,0 20,1 «NOAA Satellite and Information Service: Deep Space Climate Observatory (DSCOVR): Enhanced Polychromatic Imaging Camera (EPIC)». NOAA. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  21. ↑ «NOAA Satellite and Information Service: Deep Space Climate Observatory (DSCOVR): National Institute of Standards & Technology Advanced Radiometer (NISTAR)». NOAA. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Deep_Space_Climate_Observatory&oldid=898199»