Mariner 9
| ||||||||||||||
La sonda Mariner 9 va ser utilisada com a part del programa Mariner per a l'exploració de Mart. Mariner 9 va ser llançada cap al seu destí el 30 de maig de 1971 i va aplegar a Mart el 13 de novembre del mateix any, convertint-se en la primera nau espacial que orbitó un atre planeta. Científicament va constituir una continuació de les observacions de Mart adquirides per les sondes Mariner 6 i 7 mostrant clares fotografies de la superfície marcianana amagada a l'inici de la missió per grans tormentes d'arena.
Introducció
El proyecte Mariner Mars 71 va ser una missió formada per dos naus que devien orbitar Mart en missions complementàries, pero pel fallo del Mariner 8 en el llançament, solament es va poder realisar en una sonda. La nau Mariner 9 va arreplegar els objectius de la fallanca missió (mapear el 70 % de la superfície marcianana) i els seus propis objectius (estudiar els canvis temporals en l'atmòsfera i la superfície). La Mariner 9 va ser la primera sonda en orbitar en èxit atre planeta.
La superfície planetària de Mart devia ser mapeada en la mateixa resolució prevista per a la missió inicial, a pesar de que la resolució de les imàgens de les regions polars devia descendir per la major distància a la superfície d'esta sonda respecte a la Mariner 8.
La nau
La sonda Mariner 9 va ser construïda sobre una estructura octogonal de magnesi, de 45,7 cm d'altura i 138,4 cm en diagonal. Montats en la part superior de l'estructura es trobaven dos tancs de propulsió en el combustible, el motor de maniobres orbitales, una antena de baix guany d'1,44 m de llarc i una antena parabòlica per a les comunicacions en la Terra.
Una plataforma mòvil estava montada en la part baixa de l'estructura, a on estaven acoplats els instruments científics (cambres de TV d'àngul ample i estret, radiómetro infrarroig, espectrómetro ultravioleta i espectrómetro interferómetro infrarroig).
L'altura total de la nau era de 2,28 m i la massa en el moment del llançament va ser de 974 kg, dels que 415 kg eren de combustible. L'instrumentació científica tenia un pes total de 63,1 kg. L'electrònica per a les comunicacions, comandos i control de la sonda estaven dins de l'estructura principal.
Per a obtindre electricitat la sonda tenia 4 panels solars en unes dimensions de 90x215 cm, estesos des de la part superior de l'estructura. Cada grup de dos panels solars mija 6,89 m de costat a costat. L'energia de la nau la proporcionaven un total de 14 742 cèlules solars en els 4 panels en una superfície total de 7,7 m². La producció d'electricitat aplegava als 800 W en la Terra i a 500 W en l'òrbita marcianana. L'energia era almagasenada en bateries de níquel-cadmi en una capacitat de 20 Ah.
La propulsió s'obtenia per mig d'un motor en un espente màxim de 1340 N i que podia reencenderse més de 5 voltes. El propelente era monometil hidracina i tetróxido de nitrogen. Dos conjunts de sis toveras d'orientació de gas nitrogen estaven colocades al final dels panels solars.
L'orientació s'obtenia en la localisació realisada per un sensor solar, un rastrejador d'estreles, giroscopis i una unitat de referència inèrcial junt a un accelerómetro. La sonda tenia un sistema de control termal passiu basat en l'us de panels mòvils en les huit cares de la nau i d'aïllants tèrmics.
El control de la sonda ho duya un ordenador central i un seqüenciador que tenia una memòria de fins a 512 paraules. El sistema de comandos estava programat en 86 comandos directes, 4 comandos quantitatius i 5 comandos de control. Les senyes eren almagasenades en un gravador de cinta digital reel to reel. La cinta de 168 m i 8 pistes podia almagasenar 180 millons de bits gravats a una velocitat de 132 kbits/s. L'enviament de les senyes a la Terra podia ser realisat a 16, 8, 4, 2 i 1 kbit/s, usant dos pistes al mateix temps.
Les telecomunicacions es porten a terme per dos transmissors en banda S de 10 i 20 W i es rebien per un receptor per mig de l'antena parabòlica d'alt guany, l'antena de banya de mig guany o l'antena de baix guany omnidireccional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mariner 9» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.