Mariner 8
| ||||||||||||||
La missió
[editar | editar còdic]El Mariner H també conegut com Mariner 8, formava junt en el Mariner 9, part del proyecte Mariner Mars 71. Les dos sondes tenien com a objectiu colocar-se en l'òrbita de Mart i enviar-nos imàgens i senyes. El Mariner 8 va ser llançat des d'un eixida Atles Centaur SLV-3C (AC-24). El motor principal de l'etapa Centauro va ser encés durant 265 s despuix del llançament, pero l'etapa superior va començar a oscilar i va quedar fòra de control per una senyal electrònica errònea.
l'etapa Centauro es va apagar als 365 s despuix del llançament per la falta de combustible en l'eixida a causa del gir incontrolat. L'etapa i la sonda es varen separar i reentraron en l'atmòsfera terrestre aproximadament a 1500 km de distància del lloc de llançament, caent en l'Oceà Atlàntic a uns 560 km al nort de Puerto Rico.
La Nau
[editar | editar còdic]La sonda Mariner 8 va ser construïda sobre una estructura octogonal de magnesi, de 45,7 cm d'altura i 138,4 cm en diagonal. Montats en la part superior de l'estructura es trobaven dos tancs de propulsió en el combustible, el motor de maniobres orbitales, una antena de baix guany d'1,44 m de llarc i una antena parabòlica per a les comunicacions en la Terra.
Una plataforma mòvil estava montada en la part baixa de l'estructura, a on estaven acoplats els instruments científics (cambres de TV d'àngul ample i estret, radiómetro infrarrojo, espectrómetro ultravioleta i espectrómetro interferómetro infrarrojo).
L'altura total de la nau era de 2,28 m i la massa en el moment del llançament va ser de 997,9 kg, dels que 439,1 eren de combustible. L'instrumentació científica tenia un pes total de 63,1 kg. L'electrònica per a les comunicacions, comandos i control de la sonda estaven dins de l'estructura principal.
Per a l'obtenció d'energia constava de 4 panels solars en unes dimensions de 90 x 215 cm, estesos des de la part superior de l'estructura. Cada grup de dos panels solars mija 689 cm de costat a costat. L'energia de la nau la proporcionaven un total de 14.742 cèlules solars en els 4 panels en una superfície total de 7,7 m². La producció d'electricitat aplegava als 800 W en la Terra i a 500 W en l'òrbita marcianana. L'energia era almagasenada en bateries de níquel-cadmi en una capacitat de 20 A/h
La propulsió s'obtenia per mig d'un motor en un espente màxim de 1340 N i que podia reencenderse més de 5 voltes. El propelente era monometil hidracina i tetroxido de nitrogen. Dos conjunts de sis toveras d'orientació de gas nitrogen estaven colocades al final dels panels solars.
L'orientació s'obtenia en la localisació realisada per un sensor solar, un rastrejador d'estreles, giroscopis i una unitat de referència inercial junt a un accelerómetro. La sonda tenia un sistema de control termal passiu basat en l'us de panels mòvils en les huit cares de la nau i d'aïllants tèrmics.
El control de la sonda ho duya un ordenador central i un seqüenciador que tenia una memòria de fins a 512 paraules. El sistema de comandos estava programat en 86 comandos directes, 4 comandos quantitatius i 5 comandos de control. Les senyes eren almagasenades en un gravador de cinta digital de carret. La cinta de 168 metros i 8 pistes podia almagasenar 180 millons de bits gravats a una velocitat de 132 kbits/s. L'enviament de les senyes a la Terra podia ser realçat a 16, 8, 4, 2 i 1 kbit/s, usant dos pistes al mateix temps.
Les telecomunicacions es porten a terme per dos transmissors en banda S de 10 i 20 W i es rebien per un receptor a través de l'antena parabòlica d'alt guany, l'antena de banya de mig guany o l'antena de baix guany omnidireccional.
Pel fallo en el llançament, cap dels instruments (iguals als del Mariner 9) va aplegar a funcionar.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mariner 8» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.