NEAR Shoemaker
Near Earth Asteroid Rendezvous (NEAR), més tarde renombrada com NEAR Shoemaker en honor a Eugene Shoemaker,[1] va ser una missió espacial (la primera pertanyent al programa Discovery) consistent en l'enviament d'una sonda a un asteroide propenc a la Terra, en concret a (433) Eros (el segon major asteroide propenc a la Terra, en un tamany de 13 x 13 x 33 km). Es va tractar de la primera sonda en orbitar i finalment aterrisar (improvisadament) en un asteroide. NEAR va passar un any estudiant Eros abans de posar-se sobre ell.[2]
La sonda va ser llançada el 17 de febrer de 1996 a les 20:43:27 UT a bordo d'una eixida Delta des de Cap Canyaveral.[1] Despuix del sobrevole de l'asteroide (253) Matilde, es va acostar a la Terra per a una maniobra d'assistència gravitatoria el 23 de giner de 1998. El 20 de decembre d'eixe mateix any deuria haver eixecutat el primer de varis encesos del motor necessaris per a alcançar Eros, pero un fallo de software ho va impedir, fent que es perguera el contacte en la nau temporalment. Despuix de restablir el contacte i resoldre el problema, es va dissenyar un pla per mig del qual NEAR sobrevolaria Eros el 23 de decembre a les 18:41:23 UT a una velocitat de 965 m/s i una distància de 3827 km, i seguiria el seu camí per a, despuix de varis encesos del motor, seguir una trayectòria d'acostament a l'asteroide i finalment alcançar-ho de nou i entrar en la seua òrbita el 14 de febrer de 2000.
L'òrbita inicial de NEAR al voltant d'Eros era aproximadament circular, en un radi d'uns 200 km. L'òrbita va ser reduint-se per mig de successius encesos del motor, primer a una òrbita d'uns 50 km de ràdio el 30 d'abril de 2000, i a una de 35 km el 14 de juliol de 2000. Va ser elevada de nou a 200 km i després reduïda de nou a 35 km en el periodo fins al 13 de decembre. Finalment, la sonda va aterrisar en la superfície de l'asteroide el 12 de febrer de 2001.[2]
Desenroll
[editar | editar còdic]NEAR va ser la primera sonda espacial robòtica construïda pel Laboratori de Física Aplicada (APL) de l'Universitat Johns Hopkins.[3] Un pla anterior per a la missió era que es dirigira a 4660 Nereus i realisara un sobrevole de 2019 van Albada en ruta. En giner de 2000, es trobaria en Nereus, pero en lloc de quedar-se, visitaria múltiples asteroides i cometes. Algunes de les opcions que es varen discutir varen ser 2P/Encke, 433 Eros (que es va convertir en l'objectiu principal de la missió), 1036 Ganymed, 4 Vesta i 4015 Wilson–Harrington. El Small-Body Grand Tour va ser un pla per a visitar dos asteroides i dos cometes durant una década en la nau espacial.
Nau
[editar | editar còdic]NEAR era una nau estabilisada en els tres eixos i en control tèrmic passiu. L'alimentació elèctrica corria a càrrec de quatre panels solars que proporcionaven 1600 vats de potència a una distància de 1 unitat astronòmica. Les comunicacions es produïen en banda X per mig d'una antena d'alt guany d'1,5 m de diàmetro, en taxes de senyes d'entre 1 i 27 kbps. Les senyes podien ser almagasenats en una unitat de 1 gigabit de capacitat. El sistema de propulsió estava alimentat per hidracina.
Especificacions
[editar | editar còdic]- Llongitut: 2,75 m
- Diàmetro màxim: 1,7 m
- Massa: 818 kg
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 NASA. «NEAR Shoemaker» (en en). National Space Science Data Center (NSSDC). Consultat el 20 d'octubre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 «NEAR X-ray/Gamma-ray Spectrometer (XRS-GRS)» (en en). National Space Science Data Center, NASA. Consultat el 28 d'octubre de 2011.
- ↑ «SOLAR SYSTEM EXPLORATION: Lab Rivalry Spices Up Solar System Exploration • Andrew Lawler» (en en-us). Andrew Lawler. Consultat el 2026-02-11.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «NEAR Shoemaker» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.