(433) Eros
(433) Eros és un asteroide que forma part dels asteroides Amor i va ser descobert per Carl Gustav Witt (1866-1946) en 1898. Té un perihelio d'1,1 UA, distància que ho aproxima periòdicament a la Terra, i és, per tant, un asteroide pròxim a la Terra (NEA). Des del punt de vista químic, està classificat com un asteroide de tipo S, format per asteroides composts de silicat.
Té forma irregular, en unes dimensions de 34,4×11,2×11,2 km, i un estretament central que, si es veu des dels pols, li conferix la forma d'una banana o un cacau. La seua massa és de 6,687×1015 kg,[1] la diezmillonésima part de la massa llunar. La superfície, de color marró dorat, apareix en les fotografies plena de cràters. Els més grans són comparables al propi Eros, característica que compartix en atres asteroides. Les imàgens d'alta resolució revelen la presència d'una capa de regolito que cobrix a l'asteroide en tots els llocs i la gruixa del qual es calcula que està comprés entre 10 i 100 m.[2]
Entre els objectes del seu tamany del sistema solar, Eros ha segut el més observat.[3][4] Històricament, les seues observacions eren rellevants per a la determinació de la paralaje solar (i, per tant, l'unitat astronòmica) i la massa del sistema Terra-Lluna.[5][6] Va ser el primer asteroide entorn al com ha orbitado i sobre el que s'ha posat una sonda espacial: la NEAR-Shoemaker de la NASA va entrar en òrbita el 14 de febrer de 2000 i va aterrisar el 12 de febrer de 2001, a on va fer un anàlisis químic de la superfície.[7]
Història
[editar | editar còdic]Descobriment i denominació
[editar | editar còdic]
Eros va ser descobert el 13 d'agost de 1898 per Gustav Witt des del observatori Urania de Berlín, Alemània,[8] com un objecte de l'undècima magnitut mentres feya medicions astrométriques precises de la posició de l'asteroide (185) Eunike. L'asteroide va aparéixer en una placa fotogràfica de dos hores d'exposició centrada en l'estrela Beta Aquarii.[5] La mateixa nit, Auguste Honoré Charlois (1864-1910) des del observatori de Niza, França, va prendre imàgens d'Eros. No obstant, Charlois va publicar les senyes uns dies despuix de Witt. En principi, es va tirar la culpa del retart al propi astrònom francés, a qui es criticava el haver deixat de revisar les plaques fotogràfiques en els dies immediatament posteriors a la nit de l'exposició —el 14 d'agost, que va ser dumenge, i el 15, que va ser festiu en França—.[8] No obstant, la causa del retart va ser deguda a un problema tècnic del telescopi que havia fallat en l'anulació de l'efecte del moviment de la Terra i va produir una image menys nítida. Esta circumstància, descoberta en 2002, ha fet que Charlois siga reconegut descobridor independent de l'asteroide. Va ser designat inicialment com 1898 DQ i més vesprada es va nomenar per Eros, un deu de la mitologia grega. Va ser el primer asteroide que va rebre un nom masculí.
Característiques orbitales
[editar | editar còdic]Eros orbita a una distància mija del Sol d'1,458 ua, podent alluntar-se fins a 1,783 ua i acostar-se fins a 1,133 ua. Té una excentricitat de 0,2226 i un inclinament orbital de 10,83°. Ampra 643 dies en completar una òrbita al voltant del Sol. La major rodalia que ha alcançat sobre la Terra ha segut de 23 millons de quilómetros el 23 de giner de 1975. El 31 de giner de 2012 va ser l'última volta que va tindre el seu major acostament a la Terra, situant-se a 26,7 millons de quilómetros de distància. Va ser el primer asteroide conegut que creua l'òrbita de la Terra.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Yeomans, D. K. i uns atres (2000). Ràdio Science Results During the NEAR Shoemaker Spacecraft Rendezvous with Eros. Science 289 (5487): pp. 2085-2088.
- ↑ Robinson, M. S., Thomas, P. C.; Veverka, J.; Murchie, S. L.; Wilcox, B. B. (2002). The geology of 433 Eros. Meteoritics & Planetary Science 37 (12): pp. 1651-1684.
- ↑ Ostro, S. J., Rosema, K. D.; Jurgens, R. F. (1990). The shape of Eros. Icarus 84 (2): pp. 334-351.
- ↑ Zellner, B. (1976). Physical properties of asteroid 433 Eros. Icarus 28: pp. 149-153.
- ↑ 5,0 5,1 Yeomans, D. K. (1995). Asteroid 433 Eros: The Target Body of the NEAR Mission. Journal of the Astronautical Sciences 43 (4): pp. 417-426.
- ↑ Rabe, E. (1971). «The Use of Asteroids for Determinations of Masses and Other Fonamental Constants». En Tom Gehrels. Physical Studies of Minor Planets Proceedings of IAU Colloq. 12, Tucson. pp. 13-23.
- ↑ NASA. Discovery is NEAR. near.jhuapl.edu.
- ↑ 8,0 8,1 Scholl, H.; Schmadel, L. D. (2002). Discovery Circumstances of the First Near-Earth Asteroid (433) Eros. Acta Historica Astronomiae 15: pp. 210–220.
- Este artícul conté una traducció derivada de «(433) Eros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.