Asteroide pròxim a la Terra
Un asteroide pròxim a la Terra o NEA —acrònim anglés de near-Earth asteroid— és un objecte astronòmic no cometario ni meteorítico que es caracterisa per tindre una trayectòria que ho du a acostara a més d'1,3 ua del Sol i a menys de 0,3 ua de la Terra. Eros va ser el primer asteroide d'este grup en ser descobert.
Hi ha més de 10 000 asteroides coneguts en estes característiques, en diàmetros que varien des d'un metro als aproximadament 32 km de Ganimedes.[1] Els que superen el quilómetro s'acosten als 1000.[2] Provablement existixen decenes de mils de NEA de tamanys entre 1−2000 m.
Part d'estos cossos són residus de cometes extinguits i la seua composició és comparable a la dels asteroides del cinturó principal o a la dels cometes de periodo curt.[3] Atres NEA es creu que s'originen en el cinturó d'asteroides a on l'influència gravitatoria de Júpiter expulsa al sistema solar interior als asteroides que cauen en els buits de Kirkwood.[4]
Els NEA solament sobreviuen en la seua òrbita de 10 a Plantilla:Ma/1 millones de años.[5] Al final, són eliminats per decaiguda i creiximent de la seua òrbita causats pel Sol, per colisions en els planetes interns, per destorbament gravitacionals en atres cossos o en ser expulsats del sistema solar per alteracions de la seua trayectòria en passar prop dels planetes. Tals processos han degut eliminar molts d'ells des de fa molt temps, pero també han segut reemplaçats en regularitat per la migració orbital d'uns atres, procedents del cinturó d'asteroides. l'efecte Yarkovsky contribuïx a que el suministrament d'asteroides a les resonàncies jovianas siga continu.[6]
Algunes de les òrbites dels NEA suponen un perill de colisió per a la Terra. Per una atra part, els NEA són més fàcilment observables des de naus espacials que des de la Terra mateixa; de fet alguns poden ser alcançats en molt manco Delta-v que lo que du alcançar a la Lluna. Dos NEA han segut visitats per naus espacials:
- Eros per la sonda espacial NEAR Shoemaker de la NASA i
- Itokawa, per la sonda Hayabusa, missió dirigida per la JAXA (Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial).
Els NEA es dividixen en tres grups principals atenent al semieix major, perihelio i afelio: asteroides Atón, asteroides Apolo i asteroides Amor.[7]
Classificació dels NEA
[editar | editar còdic]
Alguns NEA en una òrbita altament excèntrica són provablement cometas extints que han perdut els seus constituents volàtils. De fet uns quants NEA mantenen una coa imperceptible després del cinturó de Kuiper, un depòsit permanent de cometes propenc a l'òrbita de Neptú. El restant dels NEA semblen ser verdaders asteroides, desviats del cinturó d'asteroides per interaccions gravitacionals en Júpiter o per colisions entre ells mateixos.
Hi ha quatre famílies de NEA:
- Els asteroides Atón, caracterisats per tindre un ranc d'òrbita radial propenc a una ua (unitat astronòmica, la distància de la Terra al Sol) i un afelio de la llongitut del perihelio terrestre, lo que els coloca dins de l'òrbita de la Terra.
- Els asteroides Apolo, en un ranc d'òrbita radial més gran que el de la Terra i un perihelio menor al afelio terrestre.
- Els asteroides Amor, en un ranc orbital radial entre l'òrbita de Mart i la de la Terra i un perihelio molt per damunt de l'òrbita terrestre (d'1,017 a 1,3 ua). Els objectes que integren este tipo freqüentment creuen l'òrbita de Mart, pero no la de la Terra. Les dos llunes de Mart, Fobos i Deimos, potser alguna volta varen ser asteroides del tipo Amor que varen ser capturats pel planeta roig.
- Els asteroides Atira, l'òrbita dels quals està englobada en la de la Terra. Reben el seu nom de l'asteroide (163693) Atira.
Provabilitat d'impacte dels NEA
[editar | editar còdic]
L'acceptació generalisada de la hipòtesis Álvarez, que explica l'event de l'extinció massiva del Cretácico-Terciario com el resultat d'un impacte ocorregut en un asteroide o cometa, ha despertat el temor a la possibilitat futura de que la Terra siga impactada per asteroides que creuen la seua òrbita.
L'amenaça d'un impacte en la Terra va ser emfatisada per la colisió del cometa Shoemaker-Levy 9 en el planeta Júpiter, ocorreguda el 16 de juliol de 1994.
El 22 de març de 1989, l'asteroide Asclepio, asteroide Apolo en un diàmetro aproximat de 300 metros, es va acostar a 0,7 millons de quilómetros de la Terra (en comparació, la Lluna es troba a 0,38 millons de quilómetros), travessant la posició exacta que la Terra tenia sis hores abans. Si l'asteroide el haguera impactat hauria provocat la major explosió registrada en el història humana.
Els asteroides en un diàmetro d'un quilómetro colpegen la Terra poques voltes en un interval d'un milló d'anys. Grans colisions en objectes de 5 quilómetros de diàmetro ocorren aproximadament una volta cada 10 millons d'anys. En 1908, l'event de Tunguska, equivalent a una explosió de 20 megatones de TNT, va ser causat provablement per l'impacte d'un objecte en un diàmetro d'aproximadament 20 metros. Colisions menors, equivalents a mils de tonellades de TNT, ocorren algunes voltes cada més.
Encara que hi ha hagut algunes falses alarmes, varis asteroides s'han establit definitivament com a amenaces a la Terra. L'asteroide (29075) 1950 DA ―en un diàmetro aproximat d'un quilómetro― es va perdre despuix del seu descobriment en 1950. Des de llavors, poques observacions s'havien practicat per a calcular la seua òrbita fins que va ser redescubierto el 31 de decembre de 2000. Es calcula que podria impactar a la Terra el 16 de març de l'any 2880.
El 18 de març de 2004, el Linear va anunciar que un asteroide de 30 metros de diàmetro, el 2004 FH, passaria a sol 42 600 km (un dècim de la distància de la Terra a la Lluna: el més propenc en un mínim d'error abans vist). Es va estimar que asteroides d'un tamany similar passen prop de nosatres cada dos anys.
Programes de rastreig NEA
[editar | editar còdic]Diversos astrònoms han conduït missions per a localisar NEA. Una de les més conegudes és el Linear, el qual va començar en 1996. Fins a 2004, Linear va efectuar el descobriment de decenes de mils d'objectes cada any, registrant en eixe periodo un 70 % d'estos asteroides detectats. La missió Linear usa dos telescopis d'1,5 m localisats en Nou Mèxic.
Un atre proyecte és Spacewatch (en espanyol, vigilància espacial), el qual usa telescopis de 90 cm, situats en l'Observatori Nacional de Kitt Peak en Arizona, actualisats en un seguidor automàtic d'imàgens, per a buscar intrusos en els cels. Va ser posat en marcha per Tom Gehrels i Robert S. McMillan del Laboratori Planetari i Llunar de l'Universitat d'Arizona en Tucson i és operat en l'actualitat per McMillan. El proyecte Spacewatch ha adquirit un telescopi d'1,8 m, ubicat també en Kitt Peak, per a caçar NEA i ha dotat al vell telescopi de 90 cm en un dispositiu per a formar un sistema electrònic d'imàgens en molt millor resolució. Esta implementació busca aumentar la seua capacitat de rastreig. Estos nous recursos prometen aumentar la taxa de descobriments de NEA a través de Spacewatch de 20 a 30 per any fins a aplegar a 200 o més.
Atres programes d'investigació que rastregen NEA són Near Earth Asteroid Tracking (NEAT), Lowell Observatory Near-Earth-Object Search (Loneos), Catalina Sky Survey (CSS), Camp Imperatore Near-Earth Object Survey (Cineos), Japanese Spaceguard Association i Asiago-DLR Asteroid Survey (ADAS).
Spaceguard (en espanyol, guàrdia espacial) és el nom baix el qual s'agrupen estos programes, alguns dels quals reben respal de la NASA, baix un requeriment del congrés nortamericà de detectar un 90 % dels NEA en un diàmetro major a un quilómetro.
Un estudi de seguiment efectuat per la NASA en 2003 va reflectir la despesa de 250 a 450 millons de dólars en detectar el 90 % dels NEA en un diàmetro major de 140 metros cap a l'any 2028.
Impacte en la Terra
[editar | editar còdic]La factibilitat de l'impacte d'un NEA d'un quilómetro o de majors dimensions, lo que seria una catàstrofe sense paralel en el història de l'humanitat, ha mantingut vixca l'idea d'una ret de defensa conjunta i donat lloc a especulacions sobre cóm desviar objectes que pogueren significar una amenaça. La detonació d'un dispositiu nuclear sobre la superfície d'un NEA podria ser una opció. En l'explosió es buscaria alterar la seua trayectòria en una espècie de propulsió nuclear de pols.
No obstant, han anat aumentant les proves de que alguns asteroides són en realitat aglomerados d'elements units entre sí per la força gravitatoria, per lo que l'us d'un detonant nuclear provocaria que l'asteroide es desintegrara en distintes parts sense alterar el seu curs. D'alguna forma és molt pijor ser impactat per un núvol d'asteroides que solament per un gran. Açò ha provocat una varietat d'idees alternatives per a eliminar esta amenaça:
- Colocar difusores de massa, un método de propulsió electromagnètica, en la finalitat de traure matèria polvorienta disparant-la llunt per a donar-li un espente llent i estabilisador.
- Colocar un full en forma de película reflectora de PET aluminizado envolent l'asteroide per a que actue com una vela solar usant la pressió de la llum solar per a modificar l'òrbita de l'objecte.
- Cobrir en pols blanca l'objecte per a produir el mateix efecte anterior utilisant l'efecte Yarkovsky.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ No cal confondre a l'asteroide Ganimedes, oficialment (1036) Ganymed, en el satèlit galileano Ganimedes.
- ↑ «A Near-Earth Asteroids Census» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2017. Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ «Physical Properties of Near-Earth Objects» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ «Origins for the Near-Earth Asteroids» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ «Origin and Evolution of Near-Earth Objects» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ «The Yarkovsky-driven origin of near-Earth asteroids» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ «NEO Groups» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asteroide próximo a la Tierra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.