Deep Impact (sonda espacial)
Deep Impact (en espanyol Impacte Profunt) és una sonda espacial de la NASA ideada per a estudiar la composició de l'interior d'un cometa.[1][2] La sonda va ser llançada el 12 de giner de 2005, i es va acostar al núcleu del cometa 9P/Tempel 1 el 4 de juliol del mateix any, coincidint la festa de l'independència d'Estats Units. Una secció de la sonda, cridada el impactador, es va separar i es va llançar cap al núcleu, en el que va fer impacte trentaquatre hores despuix, obrint un cràter de 150 m de diàmetro.[3] L'acontenyiment sancer va ser fotografiat i estudiat per la secció restant, la sonda de sobrevole, aixina com per telescopis en la Terra i en òrbita terrestre.
La nau de sobrevole conté un Instrument d'Alta Resolució (HRI per les seues sigles en anglés) i un Instrument de Resolució Mija (MRI per les seues sigles en anglés). El HRI és un dispositiu de captació d'imàgens que combina una cambra sensible al espectre visible en un espectrómetro d'infrarroig i un mòdul d'imàgens. El HRI ha segut optimisat per a observar el núcleu del cometa. El MRI és la “refacción”, un dispositiu de respal que s'usarà principalment per a la navegació durant l'aproximació final de 10 dies. La secció impactadora de la sonda conté un instrument casi idèntic al MRI.
El impactador posseïa una massa de 375 kg[3] i va fer impacte en una velocitat d'aproximadament 10,2 km per segon, generant aixina 1,9 × 1010 juliol en fer impacte en el cometa, l'equivalent de 4,8 t de TNT. L'impacte va crear un cràter d'uns 150 m[3] (major que la conca del Coliseu de Roma).
Despuix de completar la seua missió principal, es va idear una missió d'extensió per a aprofitar les capacitats de la sonda. Dita missió, que s'ha denominat EPOXI, tindrà com a missió estudiar i visitar atres núcleus cometaris. El 4 de novembre de 2010, i ya dins de la missió EPOXI, la sonda va travessar la coa del cometa Hartley 2 a trentasset millons de quilómetros de la Terra i va realisar fotografies del seu núcleu a una distància estimada de 700 km.
Progrés de la missió
_rocket_with_Deep_Impact.jpg)
La data original en que es programava llançar la sonda era el 30 de decembre de 2004, pero uns funcionaris de la NASA varen demorar el llançament per a donar més temps a les proves del software. El llançament efectiu va ocórrer des de cap Canyar el 12 de giner de 2005 a la 18:47 UTC, i es va realisar en una eixida Delta II.
No obstant, el “estat de salut” de la Deep Impact era incert. Poc despuix d'entrar en òrbita solar i desplegar les seues panels solars, la sonda mateixa es va colocar en modo de respal d'emergència. Es desconeix la causa i magnitut precisos del problema, pero segons alguns enterats, la sonda va sofrir de sobrecalfament.[4] La NASA va anunciar posteriorment que la sonda ya havia eixit del modo de respal i estava “sana”.[5]
El 4 de juliol de 2005, a les 05:45 UTC, el impactador va chocar contra el hemisferi sur del cometa. Esta part de la sonda va transmetre imàgens del cometa durant tot el procés d'acostament a la seua superfície, sent la seua última image transmesa solament tres segons abans de la colisió. En ella es perceben dos cràters grans i vàries valls. Com estava previst, el moment de l'impacte va coincidir en un aument important de la lluminositat del cometa.
La nau
La nau es compon d'un impactador de 370 kg de coure cilíndric adjuntat a un bus de sobrevole de 650 kg. La nau espacial és una caixa en forma de marc d'alumini de niu d'abella en un escut rectangular pla de rebujos Whipple, montat en un costat per a protegir els components durant l'acostament al cometa. El cos montat sobre el marc és una cambra d'alta resolució i una cambra de resolució mija, cada u dels quals consistix en una cambra d'imàgens i un espectrómetro de infrarrojos que s'utilisa per a observar el gèl i la pols expulsada, molts dels quals estaran exposts a l'espai. La cambra de resolució mija té un camp de visió (FOV) de 0.587 graus i una resolució de 7 m / píxel a 700 km de distància i s'utilisa per a la navegació i les imàgens. La cambra d'alta resolució té un camp de visió de 0.118 graus i una resolució d'1,4 m / píxel a 700 km. Els espectrómetros infrarrojos cobrixen el ranc 1,05 a 4,8 micrómetros, en un camp de visió de 0,29 graus (hi-res) i 1,45 graus (lo-res). La massa d'instruments és de 90 kg i es va usar 92 W d'energia durant la trobada.
La nau medix aproximadament 3,2 mx 1,7 mx 2,3 m, i està estabilisada en tres eixos, utilisa un sistema de propulsió d'hidracina principal en l'impuls de Ns 5000 RCS total per a proporcionar un total de velocitat d'una delta-V de 190 m / s. Les comunicacions són per mig de la banda X (8,000 MHz) a través d'una antena parabòlica d'1 metro de diàmetro montada sobre un eix cardán de 2-o,i una antena de baix guany. La comunicació entre el impactador i la nau és en banda S. La taxa de pujada de senyes serà de 125 bit/s, la descàrrega serà de 175 kbit/s. L'energia elèctrica és obtinguda per un panel solar de 7,2 metros quadrats i s'almagasena en una bateria de NiH2. El sistema d'orientació de la nau es compon de quatre giroscopis de resonància hemisfèrica, dos rastrejadors d'estreles, les rodes de reacció, i propulsors d'hidracina. La precisió és de 200 microrradianes en 65 de coneiximent microradian. Control tèrmic es conseguix per mig de mantes aïllants, radiadors de superfície, acabaments, i els calfadors. La nau té dos ordenadors RAD750 redundante en 309 MB de memòria per a les senyes científiques i de la nau.
Vore també
Referències
- ↑ Ray, Justin (9 de giner 2005). Delta Launch Report: Overview of NASA's Deep Impact comet missió, Spaceflight Now.
- ↑ «Deep Impact (EPOXI): Key Dates». NASA.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pàgina web: [1] Consultada en 8Oct13, quint paràgraf, a on indica tamany del cràter i massa del proyectil.
- ↑ Tariq Malik. «NASA's Comet Probe in Safe-Mode, But Healthy, After Launch» (en en).
- ↑ «News Releases» (en en). Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2005. Consultat el 14 de giner de 2005.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deep Impact (sonda espacial)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.