9P/Tempel 1
9P/Tempel 1[1] és un cometa periòdic de la família de Júpiter descobert per l'astrònom alemà Wilhelm Tempel el 3 d'abril de 1867. Este cometa completa una òrbita al Sol cada 5,58 anys.
Tempel 1 va ser l'objectiu de la missió espacial Deep Impact que va ser dissenyat per a estudiar la composició d'interior del cometa. La sonda va lliberar un impactador que va colisionar exitosament en el núcleu de 9P/Tempel, excavant enrunes de l'interior del núcleu i formant un cràter d'impacte en 2005.
Després, el 14 de febrer de 2011, el cometa ara va ser visitat per la sonda espacial Stardust, i que va retornar en el perihelio en agost de 2016.
Descobriment
El cometa 9P/Tempel o també denominat Tempel 1 es va descobrir el 3 d'abril de 1867 pel astrònom alemà Wilhelm Tempel.
Tempel 1 en el moment del seu descobriment es trobava en el seu perihelio en 1867 (9P/1867 G1 i 1867 II)[2] i despuix va ser observat novament en 1873 (9P/1873 G1, 1873 I, 1873a) i 1879 (1879 III, 1879b).[3] Nous intents de capturar-ho en 1898 i 1905 no varen conseguir observar-ho i es conjeturó que s'havia desintegrat, no obstant, pel tipo d'òrbita que té acostaments ocasionals a Júpiter, est va poder provocar un canvi en el seu periodo orbital. Açò va ocórrer en 1881, i va dur a que el seu periodo orbital d'allargarà a 6,5 anys. El perihelio també es va vore modificat, aumentant a 50 millons de quilómetros, generant de que siga molt manco visible des de la Terra.
No va ser fins que els anys 60, quan l'astrònom nortamericà Brian G. Marsden 'redescubrió' a 9P/Tempel, en realisar càlculs precisos de l'òrbita del cometa, considerant els destorbament provocats per Júpiter, revelant un periodo orbital actual de 5,58 anys.
Tempel 1 no és un cometa lluenta; la seua màxima magnitut aparent ha segut, de moment, de +11, molt per baix de la visibilitat a simple vista. Es creu que el seu tamany és de 14 x 4 quilómetros,[4] basats en mides preses pel Telescopi Espacial Hubble en llum visible i pel Telescopi Espacial Spitzer en llum infrarroja. Combinant estes observacions també es va obtindre un baix albedo, de solament un 4%. Es va determinar també una taxa de rotació de dos dies.
Exploració del cometa
Missió espacial Deep Impact
El 4 de juliol de 2005, a les 05:52 TUC, la sonda espacial Deep Impact de la NASA va llançar un proyectil que va impactar contra Tempel 1. Els telescopis espacials varen observar el fenomen que momentàneament va aumentar la lluentor del cometa unes 30 voltes mentres la sonda Deep Impact, que es trobava a sol 500 km del cometa, va observar l'impacte que va alçar un núvol de gas i pols que es va estendre uns 1800 km.
Els detalls exactes del cràter que es va formar encara no es coneixen. Es creu que pot medir uns 200 metros de diàmetro[5] i de 30 a 50 metros de profunditat, encara que pot ser molt més chicotet depenent de la composició i estructura del cometa. El propòsit d'esta missió és estudiar la composició interna del núcleu d'un cometa.
New Exploration of Tempel 1 (NExT)
La missió espacial New Exploration of Tempel 1 tenia l'objectiu d'utilisar a la sonda espacial Stardust -en una extensió del seu viage- per a fotografiar el cràter d'impacte (150 metros estimats) produït per la colisió del Deep Impact i va conseguir que en la geometria del sobrevole conseguir més informació tridimensional sobre el núcleu a partir de parells d'imàgens estéreo que durant la visita de Depp Impact.
Els científics varen poder detectar ràpidament llocs a on una formació elevada similar a un fluix de material gelat en la superfície del cometa va retrocedir per la sublimació entre trobades.
L'arribada de Stardust a l'òrbita de Tempel 1 va ocórrer el 15 de febrer de 2011, 04:39:10 UTC,[6] passant a 181 km del cometa.
La comparació de les imàgens obtingudes per les missions Deep Impact (2005) i Stardust-NExT (2011) va permetre identificar modificacions en vàries regions de la superfície del cometa. Entre els canvis observats destaquen la reculada de escarpes, la desaparició parcial de depòsits plans i variacions associades a processos de sublimació del gèl.
Un treball publicat en 2026,[7] va estudiar una extensa regió plana d'aproximadament 2,5 km de llongitut prop del pol sur del núcleu. Els autors varen propondre que esta estructura podria haver-se format pel fluix gravitacional de materials superficials despuix d'un episodi d'activitat particularment intensa ocorregut en el passat recent del cometa, conectat en atres regions planes (vore animació [1]). El treball també va medir l'erosió progressiva per la sublimació des de la seua formació. Archiu:Simulation of gravitational flow on the nucleus of Tempel 1.webm Archiu:Final simulation of gravitational flow on the nucleus of Tempel 1.webm
Vore també
Referències
- ↑ «In Depth | 9P/Tempel 1». NASA Solar System Exploration. Consultat el 2023-02-03.
- ↑ «Tempel 1: Biography of a comet» (en en). www.esa.int. Consultat el 2023-02-03.
- ↑ «The History of Tempel 1, the 'Deep Impact' Target» (en en). Space.com. Consultat el 2023-02-03.
- ↑ «JPL Small-Body Database Browser: 9P/Tempel 1». Consultat el 3 de febrer de 2023.
- ↑ «Stardust es prepara per al primer segona ullada a un cometa: Tempel 1 el 14 de febrer, Blog de la Societat Planetària.». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2012. Consultat el 3 de febrer de 2023.
- ↑ «La nau espacial Stardust de la NASA completa el sobrevole del cometa». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2011. Consultat el 3 de febrer de 2023.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «The Large Smooth Patch on Comet 9P/Tempel 1: Remnant of a Recent Past Event».The Planetary Science Journal.7(5)
- 123.ISSN 2632-3338.doi:10.3847/PSJ/ae64ea.Consultat el 2026-06-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «9P/Tempel 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.