Nozomi
Nozomi (del japonés "esperança" i coneguda abans de llançament com PLANET-B) era una sonda destinada a l'estudi de l'atmòsfera marcianana. Va ser construïda per l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial de l'universitat de Tòquio, i llançada el 3 de juliol de 1998 a les 18:12:00 UTC en una massa seca en òrbita de 258 kg.[1]
Nozomi va ser dissenyada per a estudiar l'atmòsfera externa de Mart i la seua interacció en el vent solar i per a desenrollar tecnologies que serien usades en futures missions interplanetarias. Els objectius específics dels instruments a bordo eren: medir l'estructura, composició i dinàmica de l'ionosfera marcianana; els efectes del vent solar; l'escape de les partícules de l'atmòsfera marcianana a l'espai; el camp magnètic intrínsec; els efectes del camp magnètic solar; l'estructura de la magnetosfera; i l'existència de pols en l'atmòsfera exterior i inclús en òrbita al voltant de Mart.[2] La missió ademés estava capacitada per a obtindre imàgens de la superfície del planeta. Una série de fallos en el sistema elèctric varen fer impossible a la sonda que alcançara l'òrbita de Mart.
Desenroll de la missió
Despuix del llançament a bordo d'un M-V, Nozomi va entrar en una òrbita geocéntrica en un perigeo de 340 km i un apogeu de 400.000 km. La sonda va realisar un sobrevole llunar el 24 de setembre i un atre el 18 de decembre de 1998 per a incrementar l'apogeu de la seua òrbita. Esta assistència gravitacional junt en un encés de 7 minuts del seu motor varen colocar a Nozomi en trayectòria d'escape cap a Mart. Estava previst que alcançara el planeta roig l'11 d'octubre de 1999 a les 7:45:14 UTC, pero per una vàlvula en problemes va perdre part del combustible, deixant la sonda en insuficient acceleració per a alcançar la trayectòria prevista. Per a corregir-ho es varen efectuar dos maniobres de correcció de la ruta el 21 de decembre que varen usar més propelente que el que estava previst, per lo que sonda va quedar curta de combustible.[3][4]
El nou pla per a Nozomi va ser que permaneixquera en una òrbita heliocéntrica durant quatre anys, i despuix de realisar dos sobrevuelos a la Terra en decembre de 2002 i juny de 2003, trobar-se en Mart a una velocitat menor que l'inicialment prevista en decembre de 2003. El 21 d'abril de 2002, quan Nozomi s'aproximava a la Terra per a la primera maniobra d'assistència gravitatoria, grans llamaradas solars varen danyar els sistemes de comunicació i energia a bordo de la sonda. Un tall elèctric va causar que l'hidracina que usava la nau com propelente escapara lliurement cap a l'exterior de la nau. El 9 de decembre de 2003, els esforços per a orientar la sonda per a preparar-la per a l'inserció orbital prevista per al dia 14 d'eixe mateix més varen fallar, i les esperances de salvar la missió varen desaparéixer. La sonda va sobrevolar Mart el 14 de decembre de 2003 i va continuar en una òrbita heliocéntrica d'aproximadament 2 anys de periodo.[5] Encara que esta missió ha segut abandonada la sonda seguix activa.
En teoria Nozomi deuria haver segut insertada en una òrbita molt excèntrica sobre Mart en un periastro de 300 km sobre la superfície, un apoastro de 15 radis marcianans i un inclinament de 170 graus respecte al pla de l'eclíptica. Despuix de l'inserció el màstil i les antenes deurien haver segut desplegades, i s'haguera baixat el periastro a 150 km, en un periodo orbital d'unes 38.5 hores. La missió va ser planejada per a un any marcianà (aproximadament dos anys terrestres), mentres que una extensió de la missió podria haver durat entre tres i cinc anys més. La sonda també tenia previst apuntar les seues cambres a les llunes Fobos i Deimos.[3]
La sonda i els seus instruments
Nozomi era un prisma rectangular d'1,6 metros quadrats i 0,58 metros d'alt en els cantons truncats. Estenent-se des dels dos costats oposts hi havia panels solars, mentres que en la part superior hi havia una antena i en l'inferior estava l'unitat de propulsió. La sonda disponia dels següents instruments:
- Imaging Camera
- Neutral Mass Spectrometer
- Dust Counter
- Thermal Plasma Analyser
- Magnetometer
- Electró and Ion Spectrum Analysers
- Ion Mass Spectrograph
- High Energy Particles Experiment
- VUV Imaging Spectrometer
- Sounder and Plasma Wave Detector
- LF Wave Analyser
- Electró Temperature Probe
- UV Scanner
La massa total prevista per a instruments científics era de 33 kg. Esta sonda va ser la primera missió interplanetaria en la que va participar l'Agència Espacial Canadenca, que va aportar el Thermal Plasma Analyser.
Referències
- ↑ «Sondes espacials XII: Nozomi.» (en en). Steemit. Consultat el 2023-07-02.
- ↑ «1998: Japó llança la sonda ‘Nozomi’ en destí a Mart» (en és). www.elsiglodetorreon.com.mx. Consultat el 2023-07-02.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]». Consultat el 2023-07-02 (en és).
- ↑ «La «Nozomi» aplegarà a Mart despuix d'un viage de sis anys» (en és). Diari de León | Notícies de León, Bierzo i Ponferrada. Consultat el 2023-07-02.
- ↑ «2.3. Investigació espacial - Nozomi». cienciaysalud.lavertat.és. Consultat el 2023-07-02.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nozomi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.