Inserció orbital

La inserció orbital és la maniobra d'acceleració o frenat necessària per a que un vehícul espacial siga capturat per un cos celest, com un planeta o una lluna.

Des del punt de vista del viage interplanetario, els vehículs espacials s'acosten els cossos celests a major velocitat que la velocitat d'escape corresponent a eixe cos. La nau deu reduir la seua velocitat per baix de la velocitat d'escape per a entrar en òrbita, la qual cosa sol fer-se per mig de motors eixida. Una atra tècnica per a reduir la velocitat és l'aerofrenado, encara que només pot realisar-se sobre cossos en atmòsfera.

Des del punt de vista d'un llançament des de superfície, la inserció orbital és la maniobra necessària per a que la nau llançada entre en òrbita al voltant del cos des d'a on s'ha llançat. Molts perfils de llançament inclouen una òrbita "base" durant la fase de llançament, per a més tarde refinar o canviar l'òrbita fins a alcançar la desijada, accelerant o decelerando.

Referències

• «Orbital insertion». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2008. Consultat el 31 de giner de 2009.