Anar al contingut

M-V

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'eixida M-V, també cridat M-5 o Mu-5, era un eixida japonés de combustible sòlit dissenyat per a llançar satèlits científics. Va ser membre de la família d'eixides Mu. L'Institut de Ciència Espacial i Astronáutica (ISAS) va començar a desenrollar el M-V en 1990 a un cost de 15 mil millons de yens. Té tres etapes i té 30,7 metros d'altura, 2,5 metros de diàmetro i pesa al voltant de 140 tonellades. Va ser capaç de llançar un satèlit que pesava 1,8 tonellades (2 tonellades curtes) en una òrbita de fins a 250 quilómetros.

La primera eixida M-V va llançar el satèlit de radioastronomía HALCA en 1997, i el segon l'explorador Nozomi Mars en juliol de 1998. La tercera eixida va intentar llançar el satèlit de rajos X Astre-I el 10 de febrer de 2000, pero va fallar.

ISAS es va recuperar d'este revés i es va llançar Hayabusa a 25143 Itokawa en 2003.

El següent llançament de M-V va ser el satèlit científic Astre-E2, una tongada per a Astre-I, que va tindre lloc el 10 de juliol de 2005.

El llançament final va ser el de la nau espacial Hinode (SOLAR-B), junt en el microsatélite SSSat i un nanosatélite, HIT-SAT, el 22 de setembre de 2006.

Resultats de llançament

Erro al crear miniatura:

Historial de llançament

Vol N.º Data/temps (UTC) Eixida,

Configuració

Lloc de llançament Càrrega útil Massa de càrrega útil Òrbita Client Llançament

Eixir

M-V-1 12 de febrer de 1997
04:50:00
M-V MUSES-B (HALCA) Èxit
M-V-3 3 de juliol de 1998
18:12:00
M-V PLANET-B (Nozomi) Èxit
M-V-4 10 de febrer de 2000
01:30:00
M-V ASTRO-E Fracàs
M-V-5 9 de maig de 2003
04:29:25
M-V MUSES-C (Hayabusa) Èxit
M-V-6 10 de juliol de 2005
03:30:00
M-V ASTRO-E2 (Suzaku) Èxit
M-V-8 21 de febrer de 2006
21:28:00
M-V ASTRO-F (Akari)
CUTE-1.7 + APD
SSP (Vela solar sub-càrrega útil)
Èxit
SSP no es va poder obrir per complet
M-V-7 22 de setembre de 2006
21:36
M-V SOLAR-B (Hinode)
HIT-SAT
SSSat (Vela solar)
Èxit
SSSat va fallar despuix del llançament
Erro al crear miniatura:
Eixida M-V en el satèlit ASTRO-E

Següent programa

Artícul principal → Eixida Epsilon.


Un seguiment de la M-V, cridat Epsilon Rocket,[1] conta en una capacitat de càrrega útil LEO d'1,2 tonellades més baixa. L'objectiu del desenroll és reduir els costs, principalment per mig de l'us de l'eixida de reforç sòlit H-IIA com a primera etapa i a través d'un temps de preparació de llançament més curt. Els llançaments de Epsilon estan destinats a costar molt manco que el cost de llançament de $70 millons d'un M-V.[2] El primer llançament, d'un chicotet satèlit científic SPRINT-A (Hisaki), va tindre lloc en setembre de 2013. Els llançaments inicials seran d'una versió de dos etapes, d'Epsilon, en una capacitat de càrrega útil LEO de fins a 500 quilograms.[3]

Potencial missil balístic intercontinental

Les eixides de combustible sòlit són el disseny elegit per a aplicacions militars, ya que poden permanéixer almagasenats durant llarcs periodos i després llançar-se de manera confiable en poca antelació.

Els llegisladors varen presentar arguments de seguritat nacional per a mantindre viva la tecnologia d'eixides de combustible sòlit de Japó en acabant de que ISAS es va fusionar en JAXA, que també té l'eixida de combustible líquit H-IIA, en 2003. El director d'assunts externs de ISAS, Yasunori Matogawa, va dir: "Sembla que els defensors de la seguritat nacional de llínea dura en el parlament estan aumentant la seua influència, i no reben moltes crítiques. Crec que estem passant a un periodo molt perillós. Quan es considera l'entorn actual i l'amenaça de Corea del Nort, és de por."[4]

Toshiyuki Shikata, assessor del Govern Metropolità de Tòquio i exteniente general, va afirmar que partix de la justificació de la quinta missió M-V Hayabusa era que la reentrada i l'aterrisage de la seua càpsula de tornada varen demostrar "que la capacitat de missils balístics de Japó és creible".[5]


A nivell tècnic, el disseny de el M-V podria ser armat ràpidament (com un missil balístic intercontinental, ya que solament es deu canviar la càrrega útil i l'orientació), encara que açò seria políticament improvable.[6] El M-V és comparable en rendiment al LGM-118 Peacekeeper ICBM.

Eixides comparables de combustible sòlit

Athena II
Epsilon
Minotaur IV
Vega

Vore també

Llançadora espacial
Vehícul de llançament d'elevació superpesada

Referències

  1. ↑ «Epsilon launch vehicle». JAXA. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2012. Consultat el 1 d'abril de 2010.
  2. ↑ Asteroid probe, rocket get nod from Japanese panel, Spaceflight Now. Recuperate le 29 d'octubre de 2012.
  3. ↑ «Interview: Yasuhiro Morita, Project Manager, Epsilon Launch Vehicle». JAXA. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2012. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
  4. ↑ Karl Schoenberger. Japan ponders nuclear weapons, Detroit Free Press. Archivate ab le original le 25 de juny de 2004.
  5. ↑ Chester Dawson. In Japan, Provocative Case for Staying Nuclear. Recuperate le 13 de novembre de 2011.
  6. ↑ William E. Rapp. “Paths Diverging? The Next Decade in the US-Japan Security Alliance”: 82. Strategic Studies Institute, U.S. Army War College. Recuperate le 29 d'octubre de 2012. “119. Japan has the weapons grade plutonium, technology for weaponization, and delivery means in the M-V-5 rocket, indigenous, solid fueled, 1800kg payload capacity, to go nuclear very rapidly should it choose. This dramatic step, however, would require a complete loss of faith in the American nuclear umbrella”

Enllaços externs

Commons

M-V page in ISAS site of JAXA [1] archivat en Wayback Machine. Epsilon Launch Vehicle at JAXA M-V, Encyclopedia Astronautica



Referències