M-V
L'eixida M-V, també cridat M-5 o Mu-5, era un eixida japonés de combustible sòlit dissenyat per a llançar satèlits científics. Va ser membre de la família d'eixides Mu. L'Institut de Ciència Espacial i Astronáutica (ISAS) va començar a desenrollar el M-V en 1990 a un cost de 15 mil millons de yens. Té tres etapes i té 30,7 metros d'altura, 2,5 metros de diàmetro i pesa al voltant de 140 tonellades. Va ser capaç de llançar un satèlit que pesava 1,8 tonellades (2 tonellades curtes) en una òrbita de fins a 250 quilómetros.
La primera eixida M-V va llançar el satèlit de radioastronomía HALCA en 1997, i el segon l'explorador Nozomi Mars en juliol de 1998. La tercera eixida va intentar llançar el satèlit de rajos X Astre-I el 10 de febrer de 2000, pero va fallar.
ISAS es va recuperar d'este revés i es va llançar Hayabusa a 25143 Itokawa en 2003.
El següent llançament de M-V va ser el satèlit científic Astre-E2, una tongada per a Astre-I, que va tindre lloc el 10 de juliol de 2005.
El llançament final va ser el de la nau espacial Hinode (SOLAR-B), junt en el microsatélite SSSat i un nanosatélite, HIT-SAT, el 22 de setembre de 2006.
Resultats de llançament
Historial de llançament
| Vol N.º | Data/temps (UTC) | Eixida,
Configuració |
Lloc de llançament | Càrrega útil | Massa de càrrega útil | Òrbita | Client | Llançament
Eixir |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| M-V-1 | 12 de febrer de 1997 04:50:00 |
M-V | MUSES-B (HALCA) | Èxit | ||||
| M-V-3 | 3 de juliol de 1998 18:12:00 |
M-V | PLANET-B (Nozomi) | Èxit | ||||
| M-V-4 | 10 de febrer de 2000 01:30:00 |
M-V | ASTRO-E | Fracàs | ||||
| M-V-5 | 9 de maig de 2003 04:29:25 |
M-V | MUSES-C (Hayabusa) | Èxit | ||||
| M-V-6 | 10 de juliol de 2005 03:30:00 |
M-V | ASTRO-E2 (Suzaku) | Èxit | ||||
| M-V-8 | 21 de febrer de 2006 21:28:00 |
M-V | ASTRO-F (Akari) CUTE-1.7 + APD SSP (Vela solar sub-càrrega útil) |
Èxit | ||||
| SSP no es va poder obrir per complet | ||||||||
| M-V-7 | 22 de setembre de 2006 21:36 |
M-V | SOLAR-B (Hinode) HIT-SAT SSSat (Vela solar) |
Èxit | ||||
| SSSat va fallar despuix del llançament | ||||||||
Següent programa
- Artícul principal → Eixida Epsilon.
Un seguiment de la M-V, cridat Epsilon Rocket,[1] conta en una capacitat de càrrega útil LEO d'1,2 tonellades més baixa. L'objectiu del desenroll és reduir els costs, principalment per mig de l'us de l'eixida de reforç sòlit H-IIA com a primera etapa i a través d'un temps de preparació de llançament més curt. Els llançaments de Epsilon estan destinats a costar molt manco que el cost de llançament de $70 millons d'un M-V.[2]
El primer llançament, d'un chicotet satèlit científic SPRINT-A (Hisaki), va tindre lloc en setembre de 2013. Els llançaments inicials seran d'una versió de dos etapes, d'Epsilon, en una capacitat de càrrega útil LEO de fins a 500 quilograms.[3]
Potencial missil balístic intercontinental
Les eixides de combustible sòlit són el disseny elegit per a aplicacions militars, ya que poden permanéixer almagasenats durant llarcs periodos i després llançar-se de manera confiable en poca antelació.
Els llegisladors varen presentar arguments de seguritat nacional per a mantindre viva la tecnologia d'eixides de combustible sòlit de Japó en acabant de que ISAS es va fusionar en JAXA, que també té l'eixida de combustible líquit H-IIA, en 2003. El director d'assunts externs de ISAS, Yasunori Matogawa, va dir: "Sembla que els defensors de la seguritat nacional de llínea dura en el parlament estan aumentant la seua influència, i no reben moltes crítiques. Crec que estem passant a un periodo molt perillós. Quan es considera l'entorn actual i l'amenaça de Corea del Nort, és de por."[4]
Toshiyuki Shikata, assessor del Govern Metropolità de Tòquio i exteniente general, va afirmar que partix de la justificació de la quinta missió M-V Hayabusa era que la reentrada i l'aterrisage de la seua càpsula de tornada varen demostrar "que la capacitat de missils balístics de Japó és creible".[5]
A nivell tècnic, el disseny de el M-V podria ser armat ràpidament (com un missil balístic intercontinental, ya que solament es deu canviar la càrrega útil i l'orientació), encara que açò seria políticament improvable.[6] El M-V és comparable en rendiment al LGM-118 Peacekeeper ICBM.
Eixides comparables de combustible sòlit
Athena II Epsilon Minotaur IV Vega
Vore també
Llançadora espacial Vehícul de llançament d'elevació superpesada
Referències
- ↑ «Epsilon launch vehicle». JAXA. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2012. Consultat el 1 d'abril de 2010.
- ↑ Asteroid probe, rocket get nod from Japanese panel, Spaceflight Now. Recuperate le 29 d'octubre de 2012.
- ↑ «Interview: Yasuhiro Morita, Project Manager, Epsilon Launch Vehicle». JAXA. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2012. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
- ↑ Karl Schoenberger. Japan ponders nuclear weapons, Detroit Free Press. Archivate ab le original le 25 de juny de 2004.
- ↑ Chester Dawson. In Japan, Provocative Case for Staying Nuclear. Recuperate le 13 de novembre de 2011.
- ↑ William E. Rapp. “Paths Diverging? The Next Decade in the US-Japan Security Alliance”: 82. Strategic Studies Institute, U.S. Army War College. Recuperate le 29 d'octubre de 2012. “119. Japan has the weapons grade plutonium, technology for weaponization, and delivery means in the M-V-5 rocket, indigenous, solid fueled, 1800kg payload capacity, to go nuclear very rapidly should it choose. This dramatic step, however, would require a complete loss of faith in the American nuclear umbrella”
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre M-V.
M-V page in ISAS site of JAXA [1] archivat en Wayback Machine. Epsilon Launch Vehicle at JAXA M-V, Encyclopedia Astronautica
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «M-V» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.