Hayabusa (sonda espacial)

Hayabusa (はやぶさ, el falcó pelegrí^?) va ser una missió espacial no tripulada portada a terme per l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial per a arreplegar mostres de material i dur-les a la Terra per a l'anàlisis, d'un chicotet asteroide propenc a la Terra cridat (25143) Itokawa (tamany 0,3 x 0,7 km).

Hayabusa (sonda espacial)

La nau espacial de Hayabusa, anteriorment coneguda com MUSES-C, es va llançar el 9 de maig de 2003. A l'arribada a Itokawa, la nau espacial Hayabusa va llançar un chicotet aterrizador cridat Minerva que tenia com a objectiu l'estudi de la forma de l'asteroide, gir, topografia, color, composició, densitat, i història, encara que no va poder realisar-ho en perdre-se en l'espai sense aplegar a tocar la superfície. La sonda va aplegar a les proximitats de Itokawa el 12 de setembre de 2005, permaneixent inicialment a una distància de 20 km de l'asteroide. Més tart es va aproximar a a penes 7 km del mateix. El 20 de novembre la sonda es va posar sobre l'asteroide durant 30 minuts. El 25 de novembre, en un segon descens, la sonda va prendre mostres del sol de l'asteroide.

Mentres que atres naus espacials, com la sonda Galileo i NEAR Shoemaker, han visitat cometes abans, la missió de Hayabusa va ser la primera en dur una mostra d'un asteroide a la Terra per al seu anàlisis, quan va retornar el 13 de juny de 2010.

El perfil de la missió

La nau espacial de Hayabusa es va llançar el 9 de maig de 2003 a les 04:29:25 UTC en un eixida M-5 des del Centre Espacial Uchinoura (encara cridat en eixe moment el Centre Espacial Kagoshima), el nom de la nau espacial es va canviar del MUSES-C original a Hayabusa, la paraula japonesa que significa falcó). La nau espacial conta en un motor iònic de xenón que va operar casi contínuament durant els dos primers anys de la missió, acostant-se despacio a la cita en Itokawa en setembre de 2005. La nau espacial no va entrar en l'òrbita al voltant de l'asteroide, pero va permanéixer estacionada en la mateixa òrbita heliocéntrica de l'asteroide.

Hayabusa va inspeccionar la superfície de l'asteroide inicialment des d'una distància d'aproximadament 20 km. A continuació, la nau espacial es va moure prop de la superfície per a una série d'aterrisages suaus i recolecció de mostres de dos llocs. La navegació òptica autònoma es va amprar extensivament durant este periodo perque el retart de la comunicació impedix les órdens en temps real. La nau espacial estava preparada per a disparar un proyectil diminut a la superfície, arreplegant la pols resultant, encara que encara és incert si es varen conseguir els objectius. Segons el proyecte la massa de les mostres obtingudes deuria ser d'aproximadament un gram, encara que per alguns imprevists tècnics, és possible que la cantitat arreplegada siga menor.

Despuix d'uns mesos prop de l'asteroide, la nau espacial va disparar els seus motors per a escomençar la seua travessia de regrés a la Terra. La càpsula de reentrada, que deuria contindre les mostres de l'asteroide Itokawa, es va separar de la nau nodriça a una distància d'aproximadament 300 000 a 400 000 km de la Terra, i va navegar en una trayectòria balística, reentrando en l'atmòsfera de la Terra el 13 de juny de 2010 a una velocitat de 12 000 metros per segon. La càpsula va experimentar desacceleracions màximes d'unes 25 g i va sofrir aproximadament 30 voltes més calor que l'experimentat per la nau Apollo. Va aterrisar en paracaigudes en el desert de Woomera Sur, Austràlia.

El mini aterrizador Minerva

Mentres la nau espacial de Hayabusa va permanéixer prop de l'asteroide Itokawa, va desplegar una mini-nau espacial de sol 519 grams cridada Minerva.

Aprofitant la molt baixa gravetat de Itokawa, este vehícul brincar a lo llarc de la superfície de l'asteroide, mentres enviava les imàgens de les seues cambres a Hayabusa. Desafortunadament, un error durant l'implementació va resultar en un fracàs de la nau. Per errors de medició la sonda es va perdre en l'espai sense aplegar a posar-se sobre l'asteroide. Este tipo de vehícul sol ha segut inclós abans una volta, en la fallanca missió soviètica Phobos al satèlit de Mart d'igual nom i mai va tindre un us real.