Anar al contingut

Òrbita geocéntrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un diagrama mostrant la Terra i vàries òrbites sobre ella

Una òrbita geocéntrica o òrbita terrestre és l'òrbita que seguix un objecte, com la Lluna o els satèlits artificials, que gira al voltant del planeta Terra.

L'òrbita canvia de casi circular a llaugerament elíptica cada 405 000 anys, canviant a mitat del periodo d'una forma a una atra. La causa són les interaccions en atres planetes del sistema solar, sent les principals influències provinents dels planetes Júpiter (per tamany) i Venus (per proximitat).[1]

Des del començ de l'era espacial en 1957, s'han posat en òrbita al voltant del nostre planeta varis mils de satèlits. També orbitan al voltant de la Terra millons de tonellades de rebujos espacials de tots els tamanys, resultants de l'activitat espacial.

Les sondes espacials solen començar la seua missió conseguint una òrbita terrestre abans de mamprendre viage cap a un atre cos celest.

Atres tipos d'òrbites

[editar | editar còdic]
Classificació per centre
Classificació per altitut
  • Òrbita baixa terrestre (LEO): una òrbita geocéntrica a una altitut de 0 a 2000 km
  • Òrbita mija terrestre (MEO): una òrbita geocéntrica en una altitut entre 2000 km i fins al llímit de l'òrbita geosíncrona de 35.786 km. També li la coneix com a òrbita circular intermija.
  • Òrbita alta terrestre (HEO): una òrbita geocéntrica per damunt de l'òrbita geosíncrona de 35.786 km; també coneguda com a òrbita molt excèntrica o òrbita molt elíptica.
Classificació per inclinament
Classificació per excentricitat
    • Òrbita de captura: una òrbita parabòlica de velocitat alta a on l'objecte s'acosta al planeta.
Classificació per sincronia
  • Òrbita síncrona: una òrbita a on el satèlit té un periodo orbital igual al periodo de rotació de l'objecte principal i en la mateixa direcció. Des del sol, un satèlit traçaria una analema en el cel.
  • Òrbita semisíncrona: una òrbita a una altitut de 12.544 km aproximadament i un periodo orbital d'unes 12 hores.
  • Òrbita geosíncrona (GSO): una òrbita a una altitut de 35.768 km. Estos satèlits traçarien una analema en el cel.
    • Òrbita geoestacionaria (GEO): una òrbita geosíncrona en inclinament zero. Per a un observador en el sol, el satèlit semblaria un punt fix en el cel.
    • Òrbita cementeri: una òrbita a uns centenars de quilómetros per damunt de la geosíncrona a on es traslladen els satèlits quan acaba la seua vida útil.
  • Òrbita areosíncrona (ASO): una òrbita síncrona al voltant del planeta Mart en un periodo orbital igual al dia sideral de Mart, 24,6229 hores.
  • Òrbita areoestacionaria (AEO): una òrbita areosíncrona circular sobre el pla equatorial a uns 17.000 km d'altitut. Similar a l'òrbita geoestacionaria pero en Mart.
  • Òrbita heliosíncrona: una òrbita heliocéntrica sobre el Sol a on el periodo orbital del satèlit és igual al periodo de rotació del Sol. Se situa a aproximadament 0,1628 UA.
Atres òrbites

Velocitats tangencials en altitut

[editar | editar còdic]
Òrbita Distancia centre a centre Altitut sobre superfície terrestre Velocitat Periodo orbital Energia orbital específica
De peu sobre la superfície de la Terra en l'equador (per a la comparació - no és una òrbita) 6.378 km 0 km 465,1 m/s 1 dia (24h) -62,6 MJ/kg
Orbitando en la superfície de la Terra (equador) 6.378 km 0 km 7,9 km/s (28.440 km/h) 1 h 24 min 18 s -31,2 MJ/kg
Òrbita baixa terrestre 6.600–8.400 km 200–2.000 km òrbita circular: 7,8–6,9 km/s
òrbita elíptica: 6,5–8,2 km/s
1 h 29 min – 2 h 8 min -29,8 MJ/kg
Òrbita de Molniya 6.900–46.300 km 500–39.900 km 1,5–10,0 km/s 11 h 58 min -4,7 MJ/kg
Geoestacionaria 42.000 km 35.786 km 3,1 km/s 23 h 56 min -4,6 MJ/kg
Òrbita de la Lluna 363.000–406.000 km 357.000–399.000 km 0,97–1,08 km/s 27,3 dies -0,5 MJ/kg

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 2025-01-01 (en en).


Referències

[editar | editar còdic]