Velocitat orbital

La velocitat orbital és la velocitat que deu tindre un planeta, satèlit (natural o artificial) o similar per a que la seua òrbita siga estable.

Per eixemple, la velocitat orbital dels satèlits geoestacionarios (en una òrbita circular) que circundan la Terra és d'aproximadament 10 900 quilómetros per hora. A altituts inferiors esta velocitat és notablement superior: per eixemple, la Estació Espacial Internacional òrbita a uns 7,66 km/s, o 27.576 km/h.

Si l'objecte en òrbita circular incrementara la seua velocitat, passaria a una òrbita elíptica, en una velocitat que estaria determinada en cada punt per les lleis de Kepler sobre el moviment planetari. Si es moguera encara més ràpit, podria alcançar la velocitat d'escape i descriuria una òrbita parabòlica; per damunt de dita velocitat, la trayectòria o òrbita seria hiperbòlica.

Llevat en el cas de l'òrbita circular, la velocitat orbital no és constant, sino que varia a lo llarc de l'òrbita, sent tant menor quant més alluntat està el cos que orbita de l'astre que li atrau. En el cas del moviment dels planetes en el sistema solar cal destacar tres valors significatius:

• Velocitat orbital mínima és la que correspon al afelio.
• Velocitat orbital màxima és la que correspon al perihelio.
• Velocitat orbital mija durant un recorregut complet de la òrbita.

Les velocitats orbitales s'expressen en km/s o en km/h. Sol amprar-se el valor de velocitat orbital mija. Aixina, el planeta Terra té una velocitat orbital mija de 29,78 km/s.