(3753) Cruithne
l'asteroide (3753) Cruithne és un objecte celest que té la seua òrbita junt a la del planeta Terra, de manera que és un dels asteroides Atón. Este asteroide compartix l'òrbita de la Terra de manera no estable (és dir, no sempre serà aixina), en un moviment tal que impedix que s'estrele contra ella, a lo manco en els pròxims millons d'anys.
En un artícul científic publicat en la revista britànica Nature el 12 de juny de 1997 per Paul Wiegert, Kim Innanen i Seppo Mikkola es detalla en precisió el moviment d'este asteroide.
El 3753 Cruithne és un asteroide dels cridats NEA (Near-Earth asteroids: asteroides propencs a la Terra), que són els veïns més propencs de la Terra ademés de la Lluna. A voltes és nomenada la segona lluna, encara que la seua òrbita diferix radicalment de la del nostre satèlit major.
Posseïx lo que en la gerga de la mecànica celest es denomina un trayecte coorbital en la Terra (o siga que compartix l'òrbita en ella). Esta òrbita —que ya havia segut prevista de manera teòrica— solament va poder trobar-se a finals de la década de 1990. En concret, l'òrbita d'este objecte celest (vista des de la Terra) té forma de ferradura grossa o de renyó.
Per a poder observar l'òrbita de corrotaació d'este asteroide deuríem situar-nos per damunt del Pol Nort (encara que es deu recordar que Cruithne solament és visible en aparats). Apreciaríem cóm l'asteroide es comporta estranyament, ya que no orbita lliurement entorn al Sol sino que interacciona en el nostre planeta.
Descobriment
[editar | editar còdic]Cruithne va ser descobert per Duncan Waldron el 10 d'octubre de 1986 sobre una placa fotogràfica presa pel telescopi UK Schmidt del Observatori de Siding Spring en Coonabarabran, Austràlia. L'aparició en 1983 de 1983 UH va ser atribuïda a Giovanni de Sanctis i Richard M. West del Observatori Europeu del Sur en Chile. Pero no va ser fins a 1997 quan el seu inusual orbita va ser determinada per Paul Wiegert i Kimmo Innanen, de l'Universitat de York, Toronto, Canadà i per Seppo Mikkola, de l'Universitat de Turku, Finlàndia.
El nom Cruithne procedix del primer líder dels pictos (o pritenis), un poble que va habitar Escòcia i Irlanda entre l'any 800 a. C. i l'any 1000 d. C.
Dimensions i òrbita
[editar | editar còdic]
Cruithne té 5 km de diàmetro, i en la seua aproximació màxima a la Terra s'acosta a tan sol 12 millons de km (30 voltes la distància entre la Terra i la Lluna). Posseïx una precisió del perihelio completa (de 360°) a l'any. Encara que l'òrbita de Cruithne no és estable a llarc determini, els càlculs de Wiegart i Innanen infieren que seguirà conectat a la Terra durant molt temps. Cruithne no és visible sense aparats en cap punt de la seua òrbita.
Cruithne té una òrbita elíptica al voltant del Sol, que és deformada per l'atracció de la terra. En realitat no orbita a la Terra, i per tant no és un satèlit del nostre planeta (es mou entre les òrbites de Mercurio i per fòra de la de Mart, aparte de travessar cada cicle la de la Terra). Es va pensar al principi del seu descobriment que orbitaba la Terra puix la seua estranya òrbita té el mateix periodo que el de la translació de la Terra. En realitat és alguna cosa menys, lo que fa que s'alvance la seua òrbita i que semble no tancada, encara que en 2292 es canviarà de cicle, que escomençarà a girar atrassant-se, per lo que el seu periodo llavors serà alguna cosa major que un any.
Esta òrbita descrita semeja des de la Terra la d'una ferradura (i aixina es coneix a este tipo d'òrbita: òrbita de ferradura) o un renyó a cada translació, i els seus cicles de canvi de periodo són 387 anys. Aixina, en juliol de 2289, Cruithne s'aproximarà a la Terra a uns 12,5 millons de km, com ya va succeir en 1902.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «(3753) Cruithne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.