Artícul científic

Artícul científic

Vore també: Publicació científica

Erro al crear miniatura:

Número d'artículs científics anuals.

Un artícul científic (coloquialmente cridat paper com anglicisme) és un treball d'investigació o comunicació científica publicat en alguna revista especialisada. També se li crida document científic, o simplement artícul o publicació. En les evaluacions acadèmiques d'investigadors o universitats, el número de publicacions atribuïdes a l'investigador, al departament o l'institució educativa, aixina com la seua factor d'impacte i mètriques associades són variables quantitatives importants.

Objectiu

Un artícul científic és un text, escrit en registre formal i acadèmic, que té com a objectiu difondre de manera no ambigua i precisa els resultats d'una investigació específica sobre una qüestió d'interés científic. Usualment els artículs científics contenen nous troballes, evaluacions i medicions prèviament no conegudes, aixina com fomentar el desenroll de métodos experimentals innovadors. Alguns artículs científics són de replicació o revisió i tracten de replicar troballes previs en metodologia llaugerament diferent o sobre noves senyes. Els artículs de revisió típicament consistixen en una revisió crítica comparada de troballes relacionades, estos artículs tracten de mostrar l'estat de coneiximent sobre un conjunt chicotet d'aspectes, estos artículs moltes voltes no inclouen resultats nous, sino que el seu interés consistix en presentar comparacions entre les troballes de diferents investigadors, lo que permet vore quins són les àrees a on sí existix consens i cuals són les àrees en disputa.

Característiques

Els artículs científics, mentres que ensajos científics, deuen estar cuidadosadament redactats per a expressar d'un modo no ambigu i sintètic lo que es pretén comunicar, i incloure les cites i referències bibliogràfiques indispensables per a contextualizar, justificar i verificar els antecedents i idees o senyes prèvies continguts en el treball. El contingut deu expondre ademés tota l'informació necessària per a que atres científics puguen reproduir els resultats originals que es donen a conéixer en ell. En ocasions els artículs científics són síntesis d'informes o tesis de major envergadura, que orienten els esforços d'els qui puguen estar interessats en consultar l'obra original. A voltes la paraula anglesa paper posseïx una accepció llaugerament més àmplia, puix inclou també a les ponèncias. En estos casos és preferible referir-se a ells en espanyol de manera més concreta com a ensaig, comunicació, ponència, informe o treball, segons el context.

Quan un treball no està encara publicat, pero ya ha segut acceptat pel comité editorial per a la seua publicació, es diu que està «en prensa». Per a principis d'el XXI es va estimar que el número d'artículs científics publicats en el món tenia un creiximent exponencial, duplicant-se el número total d'artículs publicats cada 9 anys Cap a 2012 el número d'artículs publicats a l'any s'estimava en 1,8 millons (una miqueta més d'1/3 dels mateixos pertanyien a publicacions sobre ciències naturals). Per a 2024, el número d'artículs en ciències naturals i ingenieria s'estimava en 2,9 millons (un 23% publicats per autors de China, un 16% per autors nortamericans, un 5% per autors d'Índia). Ademés les senyes mostren que l'eixercite científic internacional està fortament correlacionado en el PIB, degut a que els països en major ingrés nacional destinen una major cantitat de recursos a l'investigació científica. El següent quadro resumix algunes característiques principals d'un artícul científic:

Característica	Descripció	Criteris de calitat
Treballe científic	L'artícul és el resultat d'una investigació en el qual es difonen les troballes.	Deurà ser resultat d'una investigació en rigor científic. És dir, deurà usar métodos, estàndars i procediments que s'hagen demostrat científicament vàlits.
Originalitat	El treball deu aportar un poc nou al camp del coneiximent corresponent.	Deu ser un treball original de l'autor o autors.
Arbitrat	Es referix a que l'artícul ha segut evaluat per un comité d'especialistes el qual ha aprovat que l'artícul s'incloga en la publicació.	Revista arbitrada. Els àrbits poden propondre als autors correccions i millores o ampliació i justificació d'algun aspecte poc clar abans de la seua acceptació definitiva.
Estructura	És la forma en que s'organisa l'artícul.	Deurà seguir l'estructura imposta per l'organisme a on es publique l'artícul, incloent la forma de fer referències, els apartats i l'extensió de cada apartat per a cada una de les explicacions dels següents temes.
Temàtica	Es referix al contingut que es tracta en l'artícul.	Atractiu per allector, d'actualitat i dins del camp de la revista que ho publica.

Usualment els artículs són escuets, directes i poc accessibles als no especialistes. L'introducció no sol explicar en detalle certs assunts tècnics i en el seu lloc es remet a atres referències que sí contenen dits detalls. En general, un llector que no conega lo essencial de les referències pot tindre dificultats de comprensió, ya que els artículs científics no són obres de divulgació i estan destinats a un públic en coneiximents específics, en l'objecte de ser escrits breus. Vàries publicacions recents, en revistes revisades per parells, proveïxen valioses recomanacions sobre cóm estructurar, escriure i sometre artículs científics.

Estructura normalisada

Els artículs que es troben en les revistes científiques comencen en el títul de l'artícul seguit del nom dels seus autors, un resum del treball i un esquema denominat IMRAD (Introduction, Methods and Materials, Results, and Discussion — introducció, materials i métodos, resultats i discussió), que va ser establit pel ICMJE, el Comité Internacional d'Editors de Revistes Mèdiques. L'artícul científic és un text de caràcter acadèmic que mostra el compliment de normes específiques tant en la seua estructura general com en el seu contingut. Estos aspectes fonamentals estan determinats pel tipo de llectors i pel mig de divulgació. Cobrix una extensa varietat de temes relacionats en l'investigació en les diverses disciplines del coneiximent. Aixina l'us del vocabulari especialisat i el to formal i no ambigu en que s'escriu faciliten l'accés a l'informació i, per tant, la seua compressió.

Títul

El títul és, en primera instància, la presentació del document i sintetisa en exactitut i claritat el contingut. Deu ser lo més curt possible, expressar quin és el problema, cóm es va estudiar, qué es va trobar i qué significa el resultat.

Autors

Els noms dels autors deuen escriure's despuix del títul de forma seqüencial i separats per menges. Ademés es deu incloure una clau de les institucions a les que pertanyen els autors.

Resum

El resum (més conegut com abstract, en anglés) apareix immediatament despuix del títul de l'artícul. Presenta:

• el context de l'estudi
• el propòsit de l'estudi
• els procediments bàsics (selecció de subjectes de l'estudi o animals de laboratori, els métodos observacionals o analítics)
• els descobriments principals (donant tamanys específics dels efectes i la seua importància estadística, si fora possible)
• les conclusions principals.
• paraules claus

Deu emfatisar els aspectes nous o importants de l'estudi o de les observacions. En llocs de busca (com PubMed) o en revistes en llicències, el resum és lo únic que es mostra d'un artícul científic.

Introducció

L'introducció presenta el tema a tractar en l'artícul i sol respondre a la pregunta del per qué s'ha realisat l'estudi; deu contindre l'hipòtesis que s'intenta demostrar per mig de l'estudi o experiment realisat. Sol no tindre més de dos paràgrafs i a voltes inclou un compendio de les últimes desburgacions en el tema.

Característiques generals

1. Permet la flexibilitat i varietat temàtica, d'igual manera partix d'un anàlisis descriptiu sobre temes històrics, teòrics, científics, polítics, culturals, econòmics i socials d'actualitat.
2. S'insinua que la redacció de l'artícul deu partir de fets concrets i no de reflexions de tipo filosòfic o consideracions generals de l'assunt a tractar.
3. Es treballa i analisa directament sobre fets que no tenen una atra finalitat rigorosa que la d'informar sense tindre que transmetre senyes puntuals. A través de la persuasió i la seducció, l'articuliste descriu els acontenyiments més o menys actuals.

Métodos i materials

La secció de métodos solament deu incloure l'informació que estava disponible en el moment en que es va escriure el pla o protocol de l'estudi. Qualsevol informació que es va conseguir durant l'estudi deu consignar-se en la secció de Resultats. Usualment els métodos descriuen tècniques o processos existents fent émfasis en cóm s'aplicaran a l'estudi concret de l'artícul científic. La part de materials descriu les mostres o objectes d'estudis, la seua descripció, la seua procedència i les seues característiques generals rellevants per a l'estudi.

Resultats

A on es presenten els resultats obtinguts, en estudis experimentals o simulacions computacionals se solen acompanyar en taules o gràfics que resumixen aspectes quantitatius i qualitatius dels nous resultats obtinguts en l'estudi.

Discussió

En la discussió es reprenen els resultats obtinguts i es comparen en atres previs, es contextualiza la seua importància, aixina com les implicacions pràctiques i teòriques dels mateixos. En esta secció es mencionen investigacions futures, aixina com possibles usos dels resultats. En esta part freqüentment es tenen en conte possibles objeccions, llimitacions i comentaris dels resultats. Se sol tancar en les principals conclusions de l'estudi.

Bibliografia

Una enumeració de la bibliografia consultada i citada. Majorment esta bibliografia consta d'atres artículs científics, usualment recents, i solament molt ocasionalment se citen artículs antics que varen anar històricament importants o seminals i llibres en resultats generalistes. Existixen diversos sistemes de cita d'artículs, usualment diversos camps científics usen el seu propi estil de citació.

Vore també

• Eixercite científic
• Divulgació científica
• Revista acadèmica
• Ensaig
• Escala de Jadad
• Estil Vancouver
• Investigació científica
• Revisió per parells
• Artículs científics relacionats en Wikipedia

Bibliografia

• A. Ciliberti, L. Anderson (1999) Li forme della comunicazione accademica. Ricerche linguistiche sulla didattica universitària in ambito umanistico ISBN 88-464-1752-6
• Bailey Stephen (2006). Routledge (ed.). Academic Writing. A Handbook for International Students, Bailey. ISBN 978-0-415-38420-9.
• Jordan R. (1999) Academic Writing Course, Longman, ISBN 0-582-40019-8
• Silvia Paul J. (2007) How to Write a Lot: A Practical Guide to Productive Academic Writing ISBN 978-1-59147-743-3
• Swals John M., Feak Christine B. (2004) Academic Writing for Graduate Students - Commentary: Essential Tasks and Skills ISBN 0-472-08856-4
• Weissberg Robert, Buker Suzanne (1990) Writing Up Research: Experimental Research Report Writing for Students of English ISBN 0-13-970831-6
• Castedo Valls J. Bon us de l'idioma en les publicacions científiques i els informes clínics. Madrit: HM; 2007. ISBN 9788461197248

Enllaços externs

• [1] Edició electrònica d'accés lliure de les revistes científiques editades pel CSIC. Comprenen diversos camps del coneiximent científic dins de les ciències experimentals, socials i humanes.
• [2] Fullet de les Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'EE. UU.; presenta una visió general de lo que fa la revista; en espanyol.
• [3] International Comitee of Medical Journals Editors: Comité Internacional d'Editors de Revistes Mèdiques.
• [4] [5] archivat en Wayback Machine. Característiques generals d'un artícul científic. Universitat Autònoma de Guadalajara A. C.
• [6] Base de senyes bibliogràfica de publicacions científiques en espanyol