L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Revista acadèmica

Una revista acadèmica és una publicació periòdica, seriada, revisada per experts, sostinguda per un comité editorial i un editor acadèmic, resultat d'activitats d'investigació l'objectiu de la qual és aportar nous coneiximents d'un àrea científica, tècnica o humanística, hi ha revistes que publiquen texts monogràfics, de traduccions i de llibres, estos aportes es consideren com a anexos o com a volums complementaris o ocasionals a la publicació regular d'artículs. Habitualment pren la forma d'artículs que presenten investigacions originals, pero també hi ha resenyas de llibres.[1] Els treballs d'investigació de revistes requerixen una revisió per parells que generalment involucra a un editor i dos revisors. Per a les actes de congressos, normalment no hi ha un procés directe de revisió per parells, pero el treball té que ser presentat en el congrés corresponent per a ser elegible per a la seua publicació.[2]

Revistes acadèmiques en format imprés

Les revistes acadèmiques també servixen com a fòrum per a l'introducció i presentació de les noves investigacions que estan pendents d'examen, aixina com per a la crítica sobre l'investigació existent.[3]

Un tipo de revista acadèmica són les revistes científiques, que se centren en la ciència i contenen artículs científics. Com a part del método científic, estes revistes són el mecanisme principal de publicació i difusió de l'investigació científica, per lo que han de complir els criteris de precisió, claritat i verificabilitat i mantindre una estructura coherent, en introducció, metodologia, antecedents, desenroll, discussió, conclusions i bibliografia de les fonts amprades.[4][5][6]

Artículs acadèmics

Hi ha dos tipos de treballs en l'acadèmia: el solicitat, quan una persona ha segut invitada a presentar el seu treball, ya siga per contacte directe o a través d'una cridada general a la participació, i el no solicitat, a on una persona presenta una obra per a la seua possible publicació sense que se li haja solicitat directament.[7] Despuix de la recepció d'un artícul, els editors de la revista determinen si es deu rebujar la presentació de manera categòrica o iniciar el procés de revisió per parells. En este últim cas, la presentació es convertix en objecte de revisió per experts externs a l'elecció de l'editor que, per lo general, permaneixen en l'anonimat. El número d'estos evaluadores o "àrbits" varia d'acort a la pràctica editorial de cada revista (per lo general, no solen ser menys de dos, encara que a voltes siguen tres o més, els experts en la matèria objecte de l'artícul els que elaboren informes sobre el contingut, estil i atres factors que donen lloc a les decisions dels editors de la publicació). A pesar de que estos informes solen ser confidencials, algunes revistes i editors també fan una revisió per parells pública. Els editors o be opten per rebujar l'artícul per a que es realise una revisió o una nova presentació, o accepten l'artícul per a la seua publicació. Inclús els artículs acceptats solen ser objecte de posterior (i a voltes considerable) edició pel personal de la revista abans de dur-els a impressió. La revisió per experts pot durar des de vàries semanes fins a varis mesos.[8]

Artículs de revisió

Els artículs de revisió, també cridats "revisions de progrés", són comprovacions de l'investigació publicada en revistes. Algunes revistes es dediquen exclusivament a artículs de revisió, algunes contenen alguns en cada número i unes atres no publiquen artículs de revisió. Tals revisions a sovint cobrixen l'investigació de l'any anterior, algunes per periodos més llarcs o més curts; alguns estan dedicats a temes específics, uns atres a enquestes generals. Algunes revisions són enumeratives i enumeren tots els artículs importants en un tema determinat; uns atres són selectius i inclouen solament lo que creuen que vala pena. No obstant, uns atres són evaluatius, jujant l'estat de progrés en el camp de la matèria. Algunes revistes es publiquen en série, cada una de les quals cobrix un any de camp temàtic complet o cobrix camps específics a lo llarc de varis anys. A diferència dels artículs d'investigació originals, els artículs de revisió tendixen a ser presentacions solicitades o "invitades per parells", a sovint planificades en anys d'anticipació, que poden passar per un procés de revisió per parells una volta rebudes.[9][10] Per lo general, els estudiants que comencen un estudi en un camp determinat confien en ells, o per a la consciència actual d'aquells que ya estan en el camp.[11]

Resenyes de llibres

Les resenyes de llibres acadèmics són comprovacions dels llibres d'investigació publicats per acadèmics; a diferència dels artículs, les resenyes de llibres tendixen a ser solicitades. Les revistes normalment tenen un editor de resenyes de llibres separat que determina qué nous llibres revisar i per quí. Si un erudit independent accepta la petició de l'editor per a resenyar un llibre, ell o ella sol rebre una còpia gratuïta dellibre per part de la revista a canvi de la seua oportuna revisió. Les editorials envien els llibres als editors de resenyes en l'esperança de que els seus llibres siguen revisats. La llongitut i la profunditat de les resenyes de llibres d'investigació varia molt d'una revista a una atra, aixina com l'extensió dels llibres de text i les resenyes dels llibres comercials.[12]

Prestigi

El prestigi d'una revista acadèmica s'establix en el temps i pot reflectir molts factors, encara que solament alguns poden expressar-se cuantitativamente. En cada disciplina acadèmica existixen revistes que lideren el sector i reben el major número de propostes i, per això, poden ser selectives en l'elecció dels seus continguts. No obstant, no solament les grans revistes són d'excelent calitat.[13]

Publicació indexada

És un indicador de calitat en les revistes acadèmiques per als seus artículs d'investigació i es troba inclosa en bases de senyes comercials, com per eixemple Scopus i Web of Science i també en sistemes d'accés obert com Scielo i Redalyc, els seus artículs publicats són somesos al procés de revisió per parells i anàlisis per membres de comités editorials i científics.[14][15] Ademés les revistes indizades es consideren de major calitat científica en comparació a les revistes no indizades.[16] Aixina mateix presenten senyes d'identificació com ISSN.

Classificació

En les ciències naturals i en les ciències socials, el factor d'impacte és un indicatiu de lo més pràctic que medix el número d'artículs posteriors que citen artículs ya publicats en la revista. Hi ha atres factors, possibles factors quantitatius, tals com el número total de cites, lo ràpit que se citen els artículs, i el promig de "vida mija" dels artículs, és dir, quan ya deixen de ser citats. També està la qüestió de si algun factor quantitatiu pot reflectir el verdader prestigi; les revistes de ciències naturals es classifiquen i s'ordenen en el Science Citation Index i les revistes de ciències socials en el Social Sciences Citation Index. En les humanitats anglo-nortamericanes no existix una tradició (com l'hi ha en les ciències) de fer públics els factors d'impacte que podrien utilisar-se per a establir el prestigi d'una revista. S'han pres mides recentment a càrrec de la European Science Foundation per a rectificar dita situació, lo que ha donat com resultat la publicació de les llistes preliminars per a la classificació de les revistes acadèmiques en les humanitats. En algunes disciplines tals com la gestió del coneiximent o el capital intelectual la falta d'un sistema de classificació de les revistes ben establit es percep com "un gran obstàcul en el camí de l'eixercici, promoció i reconeiximent" Bontis ( Serenko). S'ha intentat conseguir una categorisació del prestigi d'una revista en alguns camps usant, per lo general, lletres per a classificar la seua importància dins del món acadèmic. Podem distinguir tres categories de tècniques per a evaluar la calitat de les revistes i desenrollar classificacions de revistes Lowry ( Humphreys ):

  • preferència declarada;
  • preferència revelada; i el
  • enfocament al poder de publicació Serenko ( Jiao).

Cost

Moltes revistes acadèmiques són subvencionades per universitats o organisacions professionals i no estan encaminades a obtindre un benefici econòmic. No obstant, a sovint accepten càrrecs per publicitat en les seues pàgines i imàgens per a afrontar els costs de producció. Per un atre costat, algunes revistes són produïdes per editorials comercials que sí obtenen beneficis per mig del cobro de les subscripcions als llectors i biblioteques. No obstant, també apleguen a vendre la totalitat de les seues revistes en coleccions concernents a disciplines específiques o paquets variats.[17]

Els editors de les revistes tendixen a assumir atres responsabilitats professionals i, en freqüència, són professors universitaris. En el cas de les revistes més grans, existix un personal remunerat que treballa en l'edició. La producció de les revistes es fa casi sempre pel personal a càrrec de l'editorial. Les revistes acadèmiques sobre humanitats i ciències socials solen estar generalment subvencionades per les universitats o organisacions professionals.[18]

El cost i la proposta de valor de la subscripció a revistes acadèmiques estan sent revaluados contínuament per institucions de tot lo món. En el context de les grans cancelacions de varis sistemes bibliotecaris en el món,[19] les biblioteques utilisen ferramentes d'anàlisis de senyes com Unpaywall Journals per a estimar el cost i el valor específics de les diverses opcions: les biblioteques poden evitar les subscripcions de materials accés obert instantàneu a través d'archius oberts com PubMed Central.[20]

Noves ferramentes

Internet ha revolucionat la producció i l'accés a les revistes acadèmiques Hendler ( 2007), ya que els seus continguts es troben disponibles en llínea a través dels servicis als que estan subscrites les biblioteques universitàries. Els artículs estan indexats per camps en bases de senyes com Web of Science, Scopus i Google Scholar. Algunes de les més chicotetes i especialisades revistes s'elaboren per les pròpies institucions, per un departament acadèmic, i es publiquen solament en Internet (a voltes en format de blog). En l'actualitat, hi ha un moviment en l'ensenyança superior que està fomentant l'accés obert, ya siga a través d'auto-archive, pels que l'autor deposita el seu treball en un repositori a on es pot buscar i llegir el text complet, o be a través de la seua publicació gratuïta en una revista de «accés obert», que no cobra per subscripció ya que es troba o subvencionada o finançada en els drets de l'autor. No obstant, fins a la data l'accés obert ha tingut més impacte entre les revistes científiques d'humanitats, lo que es pot observar en directoris d'accés obert com Directory of Open Access Journals (DOAJ), Redalyc i Scielo. Les editorials comercials estan ara experimentant en models d'accés obert pero tractant de protegir els seus ingressos per subscripció.

Vore també

Referències

  1. ↑ I-Ciències de l'Informació.Universitat de Costa Rica.ISSN 1659-4142.Consultat el 23 de febrer de 2022.
  2. ↑ «Basics of scientific and technical writing».MRS Bulletin.46(3)
    284–286.ISSN 1938-1425.doi:10.1557/s43577-021-00070-i.Consultat el 16 d'octubre de 2022.
  3. ↑ «Publicació acadèmica | Glossari | Portal d'investigació | PUCP» (en és). Pontifícia Universitat Catolica del Perú. Consultat el 2022-04-16.
  4. ↑ i-Ciències de l'Informació. Revista electrònica semestral..Consultat el 20 de maig de 2019.
  5. ↑ Departament de Filosofia (s. d.) «Cóm elaborar un artícul científic [1] archivat en Wayback Machine.». Universitat de Granada.
  6. ↑ Gómez de Segura, I. A.; Agut, A.; Fernández, T. i Franch, J. (2003) «Cóm redactar un artícul científic». Rev. AVEPA, 23(3): 167-173
  7. ↑ Gregory, Gwen Meyer (2005). The successful academic librarian : winning strategies from library leaders, Information Today, Inc. OCLC 65287690. ISBN 1-57387-957-6.
  8. ↑ Michèle Lamont (2009). ¿Cóm pensen els professors: Dins del curiós món de juí acadèmic, Harvard University Press, p. 1.14.
  9. ↑ De Lange, Deborah I. (2012). Research companion to green international management studies : a guide for future research, collaboration and review writing (en EN), Edward Elgar, pp. 1-5. OCLC 778274950. ISBN 978-1-84980-727-2.
  10. ↑ «Preface: A “Peer-Invited” Publication».Annual Review of Anthropology.33(1)
    annurev. an.33.090204.100001.ISSN 0084-6570.doi:10.1146/annurev. an.33.090204.100001.Consultat el 2022-10-15.
  11. ↑ De Lange, Deborah I. (2012). Research companion to green international management studies : a guide for future research, collaboration and review writing, Edward Elgar, pp. 1-5. OCLC 778274950. ISBN 978-1-84980-727-2.
  12. ↑ «A Note on the Role of Book Review Editor as Decision Maker».The Library Quarterly.39(4)
    353–356.ISSN 0024-2519.doi:10.1086/619794.Consultat el 2022-05-19.
  13. ↑ (2010) Physical health and well-being in mental health nursing : clinical skills for practice, Open University Press, pp. 42–45. OCLC 676817578. ISBN 1-283-33854-8.
  14. ↑ «Publicació acadèmica» (en és). Portal d'investigació. Pontifícia Universitat Catolica del Peru. Consultat el 2022-04-03.
  15. ↑ «¿Qué és una revista indizada?». Universitat Continental. Consultat el 6 de març de 2022.
  16. ↑ «Indexed journal: What does it pixen?».Lung Índia journal.Departament de Siquiatria i Eliminació d'Adiccions, Colege Mèdic Lady Hardinge i Hospital Smt Sucheta Kriplani.doi:10.4103/0970-2113.95345.Consultat el 6 de març de 2022.
  17. ↑ «Free Llabor for Costly Journals?».Journal of Economic Perspectives.15(4)
    183–198.ISSN 0895-3309.doi:10.1257/jep.15.4.183.Consultat el 2022-05-19.
  18. ↑ Gastel, Barbara (2011). How to write and publish a scientific paper, 7th ed edició, Greenwood. OCLC 696099330. ISBN 978-0-313-39195-8.
  19. ↑ «Evolution of the big deals use in the public universities of the Castile and Leon region, Spain».El Professional de l'Informació.28(6)ISSN 1699-2407.doi:10.3145/epi.2019. nov.19.Consultat el 2022-05-19.
  20. ↑ «SUNY Negotiates New, Modified Agreement with Elsevier - Libraries News Center University at Buffalo Libraries». library. buffalo. edu. Consultat el 2022-05-19.

Bibliografia

  • Doneu & Goodman. "Update on Scopus and Web of Science Charleston Advisor
  • Waller, A. C. Editorial Peer Review Its Strengths and Weaknesses ASIST monograph séries. Information Today, 2001. ISBN 1-57387-100-1.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Revista_acadèmica&oldid=1321547»