Anar al contingut

Mars One

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Logo de Mars One

Mars One (en espanyol Mart Un) va ser un proyecte privat internacional per a establir una colónia humana en Mart.[1] El pla propost per l'investigador Bas Lansdorp va ser enviar un satèlit de comunicació, robots, habitàculs i cambres de TV que serien utilisades per a documentar l'estadía dels astronautes en el planeta roig a manera de reality show, les coses serien enviades en vàries etapes, i després s'estima que per al 2033 el primer equip de quatre humans estaria en Mart per a que vixqueren allí pel restant de les seues vides.[2] Llavors, un nou equip de quatre astronautes seria enviat cada dos anys despuix de l'enviament inicial.[3]

El proyecte va ser encorajat pel físic Gerard 't Hooft.[4]

Mars One va estar intentant assegurar patrocinadors i inversors[5] convertint-ho en un reality show i tindre certs astronautes elegits pel públic.[3][6] S'esperava que només posar els primers quatre astronautes en Mart costaria aproximadament US$ 6 000 millons. Mars One havia identificat a proveïdors potencials, com SpaceX, per als components de la missió. Clamaven que el cost seria significativament reduït fent-ho un viage d'anada solament.[7]

No obstant, en l'àmbit científic va haver crítiques que varen posar sérios dubtes sobre la viabilitat del proyecte, per lo que es va sugerir que es tractava només d'un proyecte de televisió.

El concepte de Mars One va començar en 2011 en les conversacions entre els dos fundadors, Bas Lansdorp i Arno Wielders.

Procés de selecció dels postulantes

[editar | editar còdic]

En 2013 varen començar els processos de selecció dels participants que protagonisarien este reality, i si ben qualsevol persona pot inscriure's, Mars One esperava evitar a estafadores i spam cobrant una entrada de postulació d'entre 5 i 75 dólars. Per a poder postular lo únic requerit era ser major de 18 anys. Ademés, els interessats varen tindre que enviar un video a on explicaren per qué deuen ser els seleccionats per a este proyecte. En una notícia se senyala lo següent: "D'acort a la companyia, tenen a 45.000 inscrits per a rebre informació del proyecte, i 10 000 persones ya es troben enviant mensages de correu electrònic preguntant sobre el procés de postulació."[8] Este procés va culminar en 202 586 aplicantes en juliol de 2013, disminuint a 10 000 en setembre.

Els dèu països en major cantitat de voluntaris en la segona ronda es mostren en la següent taula:[9]

Natiu de: Total Voluntaris Voluntàries
Estats Units Estats Units 297 149 148
Canadà Canadà 75 32 43
Índia Índia 62 40 22
[[Image:Rússia|border|20px|Rússia]] Rússia 52 22 30
Austràlia Austràlia 43 23 17
China China 40 21 19
[[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Regne Unit 36 17 19
Espanya Espanya 27 18 9
[[Image:Plantilla:Bandera/Suràfrica|border|20px|Suràfrica]] Suràfrica 25 20 5
Brasil Brasil 23 11 12

Durant la tercera ronda, en octubre de 2013, dels 10 000 participants, només es varen elegir 1058 candidats, i entre maig i novembre de 2014 esta sifra es va reduir de 705 a 664.[10]

The Mars 100

[editar | editar còdic]

Estos 664 varen ser entrevistats individualment. El 16 de febrer de 2015 es va donar a conéixer la selecció de "The Mars 100", els cent de Mart. 50 hòmens i 50 dònes de tot lo món que participaran en la competència televisada per a formar part dels sis equips que es prepararan a temps ple per a anar a Mart. Els participants per continent són:[11]

Ronda tres

[editar | editar còdic]

Es porta a terme en 2017 en el transcurs de cinc dies, durant els quals es formen 10 grups de 10 candidats.

El comité de selecció establix desafius de dinàmiques de grup i proporciona materials d'estudi relacionats en els desafius. Açò els permet observar cóm els candidats treballen en un ambient de grup.

Finances

[editar | editar còdic]

Patrocinadors

[editar | editar còdic]

El 31 d'agost de 2012, personal de la companyia va anunciar que la finançació dels seus primers patrocinadors s'havia rebut en forma de diners de patrocini corporatiu, que s'utilisarà sobretot per a finançar els estudis de disseny conceptual proporcionats pels proveïdors aeroespacials.

Donacions i publicitat

[editar | editar còdic]

Des de l'anunci oficial de la seua conversió a un Stichting, Mars One ha estat acceptant donacions mensuals a través de la seua pàgina web. L'11 de març de 2015, Mars One havia rebut $ 784,380 en donacions i vendes de mercaderies. L'actualisació recent donació se sumixca a la campanya Indiegogo ($ 313.744) per a la donació i el total de mercaderies privat.

Més de tres quartes parts de l'inversió és en concepte d'estudis de disseny. Mars One afirma que "els ingressos per donacions i mercaderies no s'han utilisat per a pagar els salaris". Fins a la data, no hi ha registres financers s'hagen llançat al públic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anne Sewell. «Mars One: Human settlement on Mars in 2023». Digital Journal. Consultat el 6 de juny de 2012.
  2. Adario Strange. «Dutch Group Planning for Mars Settlement by 2033». PC Mag. Consultat el 6 de juny de 2012.
  3. 3,0 3,1 Dario Borghino. «Mission to Mars meets reality TV». Gizmag. Consultat el 8 de juny de 2012.
  4. Staff. «Mars One plans to establish human settlement on Mars in 2033». Kurzweil. Consultat el 6 de juny de 2012.
  5. Chris Taylor. «Mars One: pla to colonise ret planet by 2023». Mashable. The Age. Consultat el 8 de juny de 2012.
  6. Rob Waugh. «There will be life on Mars: Mission to create first human colony by 2023 - and it will be filmed for reality TV show». Daily Mail. Consultat el 6 de juny de 2012.
  7. Claudine Zap. «Mars One: One-way tiquet to the ret planet». Yahoo!. Consultat el 6 de juny de 2012.
  8. http://www.latercera.com/noticia/tendencias/2013/04/659-519027-9-primer-reality-show-en-marte-abrira-procés-de-postulació-en-juliol.shtml
  9. http://mybroadband.co.za/news/general/94863-mars-one-human-colony-missió-sa-in-top-10.html
  10. «[1]». Consultat el 3 de juny de 2014.
  11. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2015. Consultat el 18 de febrer de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]