Anar al contingut

Satèlits de Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Phobos deimos diff rotated.jpg
Satèlits de Mart
Fobos (dalt) i Deimos (avall), llunes de Mart, a escala
Archiu:Orbits of Phobos and Deimos.gif
Òrbites dels dos satèlits
Archiu:Phobos & Deimos full.gif
Fobos i Deimos en el cel marcianà.
Archiu:Mars Moons Orbit distance flipped.jpeg
Distancia i tamanys a escala de les llunes de Mart sobre Mart

Mart posseïx dos satèlits naturals: Fobos i Deimos.[1] Els dos són irregulars i es creu que varen ser capturats del propenc cinturó d'asteroides (regió del sistema solar compresa aproximadament entre les òrbitas de Mart i Júpiter).

cal resaltar que, a diferència de la Lluna terrestre, estos satèlits no dissipen les penombra de la nit marcianana, d'este fet es desprén l'expressió coloquial més obscur que les llunes de Mart.[2]

Conjectura especulatives prèvies

[editar | editar còdic]

L'astrònom Johannes Kepler va senyalar a principis de el XVII que Mart devia tindre dos satèlits, en funció d'un raonament subordinat a la "harmonia numèrica":[3] la Terra té una lluna i Júpiter, en el moment de realisar Kepler la seua afirmació, es creïa que tenia únicament les quatre descobertes per Galileo Galilei en 1610, per lo que a Mart, que estava entre els dos planetes, li tocaven, proporcionalment, dos.

Una coincidència molt interessant entre astronomia i lliteratura és l'estreta semblança entre Fobos i Deimos i les senyes especulades per a dos satèlits marcianans de ficció descrits per Jonathan Swift en "Els viages de Gulliver", novela publicada en 1726, aproximadament 150 anys ans que es descobriren estos satèlits, fent-se eco de les opinions de Kepler. També el francés Voltaire tornarà a recordar a Kepler en el seu llibre de ficció "Micromegas", publicat en 1750, en el que de nou se citen de manera especulativa dos satèlits naturals de Mart. Vore: Serendipia.

Descobriment i observació

[editar | editar còdic]

Els satèlits de Mart varen ser descoberts per l'astrònom nortamericà Asaph Hall el 18 d'agost de 1877[4][5] i varen ser batejats per ell, donant-li els noms dels dos fills que en la mitologia grega acompanyaven al deu Mart: Fobos (por) i Deimos (terror).[6]


Encara que són molt chicotets i estan massa pròxims al lluent disc del planeta, abdós poden ser capturats en telescopis d'aficionat (a partir dels 20 cm d'obertura) per mig de cambres CCD.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Annual Review of Earth and Planetary Sciences.8(1)
    527–558.ISSN 0084-6597.doi:10.1146/annurev.ea.08.050180.002523.Consultat el 2023-06-14.
  2. «Els Misteris de Fobos i Deimos: Les Llunes de Mart.».
  3. «Kepler’s Harmonices Mundi» (en en-gb). University College Oxford (Univ). Consultat el 2026-07-16.
  4. «ESA Science & Technology: Close Inspection for Phobos». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2012. Consultat el 2023-06-15.
  5. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.40(5)
    272–283.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnras/40.5.272.Consultat el 2023-06-15.
  6. Sheehan, William (1997). The planet Mars: a history of observation & discovery, 3. print edició, Univ. of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1641-4.
  7. «Astronomical Cameras» (en en). lco.global. Consultat el 2026-07-16.