Satèlits de Plutó
.jpg){kind=link}
En el sistema del «planeta nano Plutó» es coneixen un total de sis cossos, incloent al planeta nano, habitualment considerats la majoria satèlits; encara que, en realitat, es tracta d'un sistema binario, format per Plutó i Caronte,[1] el segon satèlit més gran del sistema, aproximadament en l'11,65 % de la massa de Plutó. Caronte és el més gran de tots els satèlits del sistema solar en comparació al seu planeta, és dir, cap atre satèlit és d'un tamany tan aproximat al del planeta que orbita.
Al voltant d'este sistema binario orbitan a la seua volta atres quatre satèlits. Els més importants són Nix (nom provisional S/2005 P 1) i Hidra (S/2005 P 2), descoberts en 2005. Els atres dos, més chicotets i de descobriment més recent, es denominen Cerbero i Estigia.
Senyes dels satèlits de Plutó
[editar | editar còdic]| Nom | Diàmetro (km) | Massa (kg) | Òrbita (dies) | Descobridor | Any |
|---|---|---|---|---|---|
| Caronte | 1208 | (1,52±0,06)×1021 | 6,387230 | J. W. Christy | 1978 |
| Estigia | 10 | ¿? | ¿? | Hubble | 2012 |
| Nix | 93 | 5×1016 - 2×1018 | 24,856 | Hubble | 2005 |
| Cerbero | 29 | ¿? | 31 | Hubble | 2011 |
| Hidra | 115 | 5×1016 - 2×1018 | 38,206 | Hubble | 2005 |
Formació
[editar | editar còdic]
Es creu que els satèlits de Plutó es varen crear despuix d'una gran colisió com la que se supon que va crear a la Lluna i no degut a que foren objectes del cinturó de Kuiper que hagen segut capturats per la gravetat de Plutó.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Satélites de Plutón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.