Anar al contingut

Satèlits de Plutó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Satèlits de Plutó
Plutó i tres dels seus satèlits: Caronte, Hidra i Nix.
Òrbites dels satèlits i del planeta en el Sistema de Plutó.
Tamanys aproximats dels cossos del Sistema de Plutó.
Plutó i els seus satèlits: Caronte, Hidra, Nix, Cerbero i Estigia.

En el sistema del «planeta nano Plutó» es coneixen un total de sis cossos, incloent al planeta nano, habitualment considerats la majoria satèlits; encara que, en realitat, es tracta d'un sistema binari, format per Plutó i Caronte,[1] el segon satèlit més gran del sistema, aproximadament en l'11,65 % de la massa de Plutó. Caronte és el més gran de tots els satèlits del sistema solar en comparació al seu planeta, és dir, cap atre satèlit és d'un tamany tan aproximat al del planeta que orbita.

Al voltant d'este sistema binari orbitan a la seua volta atres quatre satèlits. Els més importants són Nix (nom provisional S/2005 P 1) i Hidra (S/2005 P 2), descoberts en 2005. Els atres dos, més chicotets i de descobriment més recent, es denominen Cerbero i Estigia.


Senyes dels satèlits de Plutó

Satèlits naturals de Plutó
Nom Diàmetro (km) Massa (kg) Òrbita (dies) Descobridor Any
Caronte 1208 (1,52±0,06)×1021 6,387230 J. W. Christy 1978
Estigia 10 ¿? ¿? Hubble 2012
Nix 93 5×1016 - 2×1018 24,856 Hubble 2005
Cerbero 29 ¿? 31 Hubble 2011
Hidra 115 5×1016 - 2×1018 38,206 Hubble 2005

Formació

Concepció artística de Plutó i Caronte vists des de Hidra.

Es creu que els satèlits de Plutó es varen crear despuix d'una gran colisió com la que se supon que va crear a la Lluna i no degut a que foren objectes del cinturó de Kuiper que hagen segut capturats per la gravetat de Plutó.cita requerida

Referències

  1. ↑ «PLUTÓN». Archivat des de l'original, el 10 d'agost de 2013. Consultat el 23 d'agost de 2012.

Vore també